La Guerra Freda (1945-1991): Causes, etapes i conseqüències

Ciencias sociales11,57 KB

La Guerra Freda (1945-1991)

Introducció

Aquest període s'anomena Guerra Freda perquè, davant la por de la utilització d'armament nuclear, les dues potències mai no es van enfrontar directament en cap conflicte de gran abast, però van intervenir militarment o mitjançant pressions polítiques i econòmiques en tercers països per evitar l'expansió del contrari.

Causes

  • Règims polítics i econòmics oposats (totalitarisme/democràcia - capitalisme/comunisme)
  • Manteniment dels exèrcits d'ocupació als diversos territoris i utilització del predomini militar per establir les àrees d'influència.

Blocs

  • Bloc Occidental: Estats Units (política: democràcia, economia: capitalisme, societat: de classes)
  • Bloc Comunista: URSS (política: dictadura, economia: comunisme, societat: sense classes)

Etapes

  1. Formació dels blocs: Tensió (1945-1955)
  2. Coexistència pacífica: Distensió (1956-1975)
  3. Retorn a la tensió (1975-1991)

Eixos principals

  • Fi de l'hegemonia europea/Domini de dues grans potències (Estats Units i URSS)
  • Naixement del Tercer Món/Europa quedà dividida en dos blocs sota la influència dels Estats Units i de la URSS.

Comparació entre blocs

Bloc OccidentalBloc Comunista
Potència principalEstats UnitsURSS
PolíticaDemocràciaDictadura
EconomiaCapitalismeSocialisme
SocietatDe classesSense classes

Ascens de les superpotències

Estats Units: Europa perd l'hegemonia en el terreny econòmic i polític. Els Estats Units inicien un període de forta empenta econòmica i es converteixen en la primera potència mundial. En el terreny polític es converteixen en defensors de la pau al món i aquest protagonisme es manté fins a l'actualitat.

URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques): Econòmicament destrossada per la guerra, aconsegueix recuperar-se gràcies a la seva economia planificada. Políticament, per primera vegada surt de l'aïllament i exerceix la seva influència sobre els territoris ocupats militarment.

Alemanya: Zona de fricció

  • Dividida en quatre zones d'ocupació sota administració militar.
  • Berlín (territori oriental) dividida en quatre zones sota administració militar de França, el Regne Unit, els Estats Units i la URSS.
  • 1948: Bloqueig de Berlín. Suspensió per part soviètica de les comunicacions per terra des de les zones occidentals d'Alemanya amb els tres sectors no soviètics de la ciutat. Pont aeri alternatiu (USA).
  • 1948: Les tres potències occidentals imposen la creació de la RFA (República Federal Alemanya).
  • 1949: Es crea la RDA (República Democràtica Alemanya) a la zona soviètica.
  • Antagonisme creixent RFA/RDA.
  • 1961: Construcció del Mur de Berlín com a conseqüència de la forta tensió entre els dos blocs.
  • 1989: Caiguda del Mur de Berlín.

Divisió d'Alemanya (1945)

  • Berlín va quedar dividida en dues zones, la comunista i la democràtica.
  • La ciutat està situada en zona de la RDA.
  • Es va construir el Mur de Berlín per evitar que la població de la RDA passés a la zona de la RFA.
  • Conseqüències: la divisió d'Alemanya.
  • Alemanya va quedar dividida en dos estats, la RDA i la RFA.
  • República Democràtica Alemanya (RDA), sota el control de la URSS i amb un sistema comunista.
  • República Federal Alemanya (RFA), democràcia capitalista sota la influència dels Estats Units.

Zones de tensió

Mediterrània oriental (Pròxim Orient): Turquia, Iran i Grècia van ser escenari de la intromissió de les grans potències.

Pla Marshall (1948-1952)

Consisteix en un projecte econòmic d'injecció de capital nord-americà per tal de reconstruir les economies europees. Va ser acceptat per 16 països. El mètode utilitzat eren els acords bilaterals entre el govern dels EUA i els governs dels països interessats. Els països europeus van destinar aquests diners bàsicament en infraestructures (transports, instal·lacions públiques, construcció...).

Resultats del Pla Marshall

  • L'economia d'Europa creix i el 1959 ja ha aconseguit els índexs de 1939.
  • En el terreny polític es consolida la divisió en dos blocs.

COMECON (Consell d'Assistència Econòmica Mútua) (1949)

El Consell d'Assistència Econòmica Mútua (CAEM), també conegut com a COMECON, va ser un organisme soviètic amb l'objectiu de gestionar la cooperació econòmica entre les democràcies populars i l'URSS. Els seus objectius eren potenciar la integració econòmica dels països socialistes i constituir l'esfera del ruble enfront del dòlar. Va ser fundat per l'URSS, Bulgària, Hongria, Polònia, Romania i Txecoslovàquia inicialment, però s'hi van acabar afegint Albània i la RDA. Finalment, l'organisme es va dissoldre durant el mandat de Mikhaïl Gorbatxov, com a conseqüència del seu programa de reformes econòmiques (perestroika).

OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord)

Coalició militar fundada l'any 1949. Objectius: l'autodefensa col·lectiva en cas d'una guerra a Europa.

Pacte de Varsòvia

Coalició militar fundada l'any 1955. Objectiu: intervenció militar a Europa en cas de conflicte.

Conflictes de la Guerra Freda

La Guerra de Corea (1950-1953)

  • Corea dividida en dues zones separades pel paral·lel 38.
  • Al sud, ocupat per l'exèrcit nord-americà, govern pro occidental presidencialista.
  • Al nord, ocupat per les tropes soviètiques, règim comunista.
  • Divisió oficial en dos estats: República de Corea (sud) i República Democràtica Popular de Corea (nord).

La Guerra del Vietnam (1960-1975)

  • Divisió del territori en dues zones separades pel paral·lel 17.
  • Al nord, règim comunista (Ho Chi Minh).
  • Al sud, govern dictatorial pro occidental.
  • Derrota americana i creació de la República Socialista del Vietnam.

El conflicte intern de Cambodja

  • Creació dels Khmers Rojos, braç armat del Partit Comunista de Cambodja.
  • Inici d'una guerra de guerrilles entre aquesta facció i el govern de dretes del país, que tenia el suport dels EUA.
  • Grans matances de població.
  • La dictadura va acabar amb la intervenció del Vietnam comunista.

El conflicte del Canal de Suez (1956)

  • Ofensiva militar de Gran Bretanya, Israel i França contra Egipte.
  • L'URSS i els EUA condemnen l'acció.
  • Retirada de les tropes sota la supervisió dels Cascos Blaus de l'ONU.

J.F. Kennedy (1960-1963)

  • Dona suport a la coexistència pacífica.
  • Lluita contra la pobresa i la discriminació racial.

La crisi dels míssils a Cuba (1962)

  • Ruptura de relacions diplomàtiques Cuba-Estats Units.
  • Política d'aïllament diplomàtic i econòmic de Cuba per part dels Estats Units.
  • Crisi dels míssils: la Unió Soviètica instal·la míssils nuclears orientats cap a territori dels Estats Units.
  • Obertura de diàleg entre les dues superpotències: telèfon vermell, com a via d'intervenció ràpida en cas de conflicte.
  • Acord de prohibició d'armes atòmiques.

La coexistència pacífica (1956-1975)

URSS: Després de la mort de Stalin, el seu successor Nikita Khrusxov denuncia els crims de l'estalinisme i inicia un procés de desestalinització.

EUA: El president Eisenhower allunya els anticomunistes més radicals de l'escena política. Destitució del senador McCarthy, que havia dirigit la caça de bruixes.

1960: J.F. Kennedy nou president dels EUA. Nou programa de govern: La Nova Frontera: programes socials contra la pobresa i la discriminació racial. A nivell internacional, conquesta de l'espai. En política exterior, opció per la coexistència pacífica. Període de diàleg entre les dues superpotències.

Causes de la coexistència pacífica

  • Cursa d'armaments sense sentit.
  • Moviment de països no alineats, que trenca l'equilibri territorial.
  • Raons econòmiques: excés de despesa militar i necessitat d'obrir mercats.
  • Diversos tractats de no proliferació d'armes nuclears.

Retorn a la tensió (1975-1991)

  • Derrota dels Estats Units a Vietnam (1975).
  • Crisi del petroli de 1973.
  • Etapa de distensió: acords i mesures de col·laboració entre els blocs.
  • Política de replegament internacional dels demòcrates, partidaris de la negociació pactada i de la defensa dels drets humans.
  • Etapa Reagan: cursa d'armaments. Fi de l'etapa de distensió. Guerra de les galàxies (1983).

Dissidències de Iugoslàvia i Xina

  • 1948: Ruptura entre l'URSS i Iugoslàvia.
  • Les mesures del mariscal Tito van allunyar Iugoslàvia de l'òrbita soviètica.
  • Iugoslàvia no entra al Pacte de Varsòvia.
  • Revolució xinesa: s'instaura un règim comunista, que entra a l'òrbita soviètica.

Hongria 1956

  • Nou govern, amb liberals i socialdemòcrates.
  • Es declara la neutralitat i Hongria deixa el Pacte de Varsòvia.
  • Una part dels dirigents comunistes reclamen la intervenció soviètica.

Txecoslovàquia 1968

  • Aspiracions de liberalització de gran part de la població.
  • Primavera de Praga: procés d'obertura i democratització. Socialisme més humà.
  • Oposició a les reformes d'una part del Partit Comunista i de l'URSS.

Dissidències del bloc occidental

  • RFA: política de conciliació i més independència del canceller Willy Brandt. Aproximació a la RDA i al bloc comunista. Normalització de les relacions diplomàtiques RFA-RDA.
  • Oposició europea a la política imperialista dels Estats Units, sobretot a Amèrica Llatina, on donava suport a dictadurs o intervenia militarment, per defensar els interessos econòmics de les multinacionals nord-americanes.

Els darrers anys de la Guerra Freda

  • La crisi de l'URSS: 1991: liquidació de l'URSS i formació de la Federació Russa.
  • Reunificació d'Alemanya, a partir de 1990.

El món després de la Guerra Freda

  • La fi del món bipolar i l'enfonsament del comunisme a l'URSS i als països de l'est va modificar l'ordre internacional.
  • Inici d'un nou ordre en què els Estats Units es van erigir com a garants de la pau i l'ordre mundials.
  • Davant la política unilateral nord-americana, l'opinió pública mundial va prendre consciència de la necessitat de donar més protagonisme a l'ONU com a garant de la pau.

Europa: socialdemocràcia i Estat del benestar

Prosperitat econòmica als països d'Europa occidental.

Maig del 68..., o la possibilitat d'un món millor

Si hi ha una xacra que defineix l'any 1968 és efervescència. És un fenomen global. A tot arreu, a l'Europa occidental, al bloc soviètic, als Estats Units o a Mèxic, els fills dels que van fer la guerra diuen "prou" al conformisme dels seus pares. I reclamen un canvi: els joves volen ser protagonistes.

La crisi del petroli de 1973

Els països de la OPEP apugen el preu i desestabilitzen l'economia mundial.

Descargar

PDF Word HTML