La Revolució de 1868 i la Primera República: Causes, Objectius i Conseqüències

Causes i Grups Sublevats a la Revolució de 1868

Quines van ser les causes de la Revolució de 1868? Quins grups es van sublevar i per què?

• La crisi financera, provocada per la baixa rendibilitat del ferrocarril.
• La crisi industrial, amb l’enfonsament de la indústria tèxtil a causa de la pujada de preus del cotó motivada per la guerra de Secessió i el descens de la demanda a Espanya.
• Les crisis de subsistències, provocades per una llarga sèrie de males collites.
• A tot plegat, s’hi afegeix el descrèdit del moderantisme, que no té base social i política per afrontar una crisi global del sistema i la societat.
• Els grups que es van sublevar van ser els obrers i els pagesos, per les condicions de misèria; els industrials perquè exigien al govern un proteccionisme; els grans negociants perquè reclamaven les inversions que havien fet, sobretot en el ferrocarril; i els diferents partits polítics, a excepció dels moderats, perquè volien posar fi al sistema isabelí.
• Davant d’aquesta situació es va firmar el Pacte d’Ostende, pel qual progressistes i demòcrates, amb el posterior suport dels unionistes, enderrocaran Isabel II i el govern moderat, que havien portat el país al caos, i implantaran un nou sistema polític.

Objectius Comuns i Contraposats a la Revolució de Setembre

Quins objectius comuns i contraposats van defensar els grups que van participar en la Revolució de Setembre?

Tant progressistes i unionistes, per una banda, com demòcrates i republicans, per una altra, pretenien enderrocar el govern d’Isabel II.

Pel que fa a les diferències, progressistes i unionistes tenien com a objectiu portar a terme reformes (ampliació de drets, sufragi universal masculí, etc.) sense canviar el model socioeconòmic, cosa que no millorava la situació socioeconòmica dels pagesos i dels treballadors.

A més, i a diferència de demòcrates i republicans, eren partidaris de mantenir la monarquia com a forma de govern, encara que les lleis fossin elaborades per les Corts i el rei només les sancionés.

En canvi, demòcrates i republicans, coincidint amb les classes populars, pretenien posar fi a la monarquia i instaurar una república.

La Constitució de 1869: Novetats i Canvis Clau

Quines novetats presenta la Constitució de 1869 en relació a la de 1845?

Respecte a la Constitució del 1845, de caràcter moderat, la del 1869, de tendència democràtica, aportava els canvis següents:

• La instauració del sufragi universal masculí en lloc del sufragi censatari.
• La separació de poders: les Corts elaboren les lleis i és el rei qui les promulga. La independència judicial.
• La sobirania nacional en lloc de la sobirania compartida entre el rei i les Corts.
• L’ampliació de drets individuals: llibertat de residència, com també d’opinió i d’impremta, inviolabilitat del domicili, dret de reunió i d’associació, llibertat de culte, etc.

El Republicanisme Federal: Característiques i Auge

Quins trets caracteritzen el republicanisme federal? Per què se’n va produir la puixança? Quines altres opcions republicanes hi havia?

El republicanisme federal, escindit del partit demòcrata a mitjan 1868, propugnava l’adopció d’àmplies reformes socials i polítiques: la república federal, la supressió de les quintes, el sufragi universal masculí, etc.

Pretenia l’articulació de l’Estat a partir de pactes lliurement establerts entre pobles i regions. El seu màxim dirigent era Francesc Pi i Margall.

Els motius de l’auge del federalisme republicà cal trobar-los en el seu arrelament entre el moviment obrer i camperol, el qual aspirava a veure complertes les promeses de millores de les seves condicions socials, incloses inicialment en el republicanisme federalista.

A més del republicanisme federal, existia el republicanisme unitari, defensor d’un model d’Estat basat en la república com a sistema de govern en un estat centralitzat. Rebutjaven el federalisme i representaven el sector republicà més conservador. L’ideòleg principal era Emilio Castelar.

Proclamació i Fracàs de la Primera República

Quines circumstàncies van donar lloc a la proclamació de la Primera República? Quins factors van propiciar el fracàs de l’experiència republicana?

Les circumstàncies que van donar lloc a la proclamació de la Primera República van ser aquestes:

• Escàs suport polític i social a la monarquia d’Amadeu de Savoia.
• Inestabilitat política i crisi econòmica.
• Arrelament del republicanisme entre la petita i mitjana burgesia i les classes populars.

Els factors que van conduir al fracàs de la Primera República espanyola eren de caràcter intern i extern. Els interns eren:

• La feblesa mateixa del moviment republicà, que no comptava amb una àmplia base social en la qual trobar suport.
• La divisió interna dels republicans: federals i unitaris.

Els factors externs que van provocar el final del règim republicà van ser:

• La radicalització del conflicte carlí.
• La continuació de la guerra a Cuba, iniciada l’any 1868.
• La radicalització de les classes populars, que, inspirades pel bakunisme, van iniciar tota una sèrie d’alçaments a favor del cantonalisme.

Definicions Clau

Defineix o explica:

• Liberalisme democràtic: tendència política liberal, basada en la creació d’una monarquia constitucional i parlamentària, la transformació de la propietat feudal en propietat privada o la llibertat de comerç i indústria.
• Cantonalisme: moviment insurreccional d’artesans, venedors i assalariats dirigits per federals intransigents, decebuts amb la Primera República espanyola (1873). Es van alçar a diversos punts (Cartagena, Sevilla, Cadis, València) exigint canvis en la propietat i la societat.
• Quintes: sistema de reclutament de soldats pel qual es cridava a files a un jove de cada cinc, entre els 20 i els 30 anys, per complir un servei de 2-3 anys (ampliable a 8). Era possible deslliurar-se de les quintes si es pagava una indemnització a l’Estat, cosa només a l’abast dels rics.
• Internacionalisme: moviment social que designa la unió dels obrers de tot el món per defensar els seus interessos i reivindicacions. Va ser defensat per l’Associació Internacional de Treballadors el 1864 (a Espanya el 1869).
• Impost de consums: taxa que gravava els preus dels productes bàsics (vi, carn, sabó, etc.). Era rebutjat per les classes populars.
• Llei de mines: legislació aprovada el 1871 mitjançant la qual es permetia la venda o concessió de jaciments miners a diferents companyies, incloses les estrangeres, amb l’objectiu de millorar la maltreta hisenda pública.