Textos llatins clàssics amb traducció al català: Cató, Cèsar, Caracal·la i Ròmul
Resumen
Recull de fragments de la història clàssica en llatí amb la seva traducció al català, tots ells d'autors antics com Cèsar, Hesíode o les narracions sobre la fundació de Roma. Els textos tracten personatges i episodis com Marc Cató, Caracal·la, Amílcar Barca, la revolta de Catilina o la lluita entre Hèctor i Aquil·les. Serveix per practicar la lectura i la traducció del llatí i per conèixer els fets més destacats d'aquests personatges.
Puntos clave
- Marc Cató el Censor va néixer a Túsculum i va fer carrera política com a tribú militar, edil i pretor, obtenint la província de Sardenya.
- Juli Cèsar va dividir el seu exèrcit en tres grups per avançar cap a les regions dels menapis, els aduàtucs i el riu Escalda.
- Caracal·la va fer assassinar el seu germà al Palau després de la mort del seu pare, i va donar les gràcies públicament als assassins.
- Amílcar Barca va sotmetre pobles importants d'Hispània i va morir lluitant contra els vetons el novè any d'ençà que hi havia arribat.
- Ròmul va fundar Roma, anomenant-la pel seu nom, i va triar cent ancians als quals va donar el nom de senadors.
- Numa Pompili va repartir els camps conquerits entre els ciutadans i va organitzar el culte religiós i els cossos sacerdotals de Roma.
Excerpts de la Història Clàssica
Marc Cató el Censor: Carrera Política
M. Cato ortus est municipio Tusculo. Priusquam honoribus operam daret, uersatus est in Sabinis ubi heredium habebat; inde Romam demigrauit. Tribunus militum in Sicilia fuit; aedilis plebis factus est cum C. Heluio; creatus praetor, obtinuit prouinciam Sardiniam ex qua superiore tempore Q. Ennium poetam deduxerat. Marc Cató va néixer al municipi de Túsculum. Abans de dedicar-se a la carrera política, va viure en el territori dels sabins on posseïa una heretat; després va emigrar a Roma. Fou tribú militar a Sicília; va esdevenir edil de la plebs amb Gai Helvi; nomenat pretor va obtenir la província de Sardenya, de la qual en un temps anterior s’havia emportat el poeta Q. Enni.
Juli Cèsar: Divisió de l'Exèrcit i Campanya
Partito exercitu, Caesar T. Labienum cum legionibus tribus in eas partes quae Menapios attingunt proficisci iubet; C. Trebonium cum pari legionum numero ad eam regionem quae ad Atuatucos adiacet mittit. Ipse cum reliquis tribus legionibus ad flumen Scaldem, quod influit in Mosam, ire constituit. Un cop dividit l’exèrcit, Cèsar ordena a Tit Labiè que avanci amb tres legions cap a aquelles zones que pertanyen als Menapis; i envia Gai Treboni amb igual nombre de legions cap a aquella regió que es troba a la vora dels Aduàtucs. Ell mateix amb les tres legions restants decideix dirigir-se cap al riu Escalda, que desemboca en el Mosa.
Heracli de Siracusa i la Negociació
A Syracusanis nihil adiumenti neque publice neque priuatim exspectabam, neque erat in animo postulare. Cum haec agerem, repente ad me uenit Heraclius, is qui tum magistratum Syracusis habebat. Agit mecum et cum fratre meo ut adiremus ad eorum senatum. Jo no esperava de part dels habitants de Siracusa cap tipus d’ajut ni en públic ni en privat, ni tenia tampoc intenció de demanar-los-el. Mentre m’ocupava d’això, de sobte se’m presenta Heracli, qui aleshores exercia el càrrec de magistrat a Siracusa. Va negociar amb mi i amb el meu germà que ens presentéssim davant el seu senat.
Hesíode i la Longevitat en la Tradició Antiga
Hesiodus, qui primus aliqua de hoc prodidit, multa de hominum aeuo referens, cornici nouem nostras attribuit aetates, quadruplum eius ceruis; sed ut ad confessa transeamus, Arganthonium Gaditanum LXXX annis regnauisse certum est, et Gorgian Siculum CVIII uixisse. Hesíode, que fou el primer a dir quelcom sobre aquest tema, entre les moltes coses que conta sobre la vida de l’home, atribueix a la cornella nou vides nostres, i als cérvols el quàdruple d’això; però per passar al que són coses provades, és cert que el gadità Argantoni va regnar 80 anys i que el sicilià Gòrgies en va viure 108.
Caracal·la: Fratricidi i Justificació Pública
Caracalla, post patris mortem, in Castra Praetoria pergens, apud milites conquestus est circumueniri se fratris insidiis, atque ita fratrem in Palatio fecit occidi. Eius corpus statim cremari praecepit. Dixit praeterea in Castris fratrem sibi uenenum parauisse; egitque publice iis gratias qui eum occiderunt. Caracal·la, després de la mort del seu pare, de camí cap al Campament Pretorià, es va queixar davant els soldats de ser assetjat per les intrigues del seu germà, i d'aquesta manera va fer que el seu germà fos assassinat al Palau. Immediatament va ordenar que el cos d'aquest fos cremat. A més a més, va dir al Campament que el seu germà havia intentat enverinar-lo. Va donar les gràcies públicament als qui el van assassinar.
Amílcar Barca a Hispània i la seva Mort
At Hamilcar posteaquam mare transiit in Hispaniamque uenit, magnas res secunda gessit fortuna; maximas bellicosissimasque gentes subegit; equis, armis, uiris, pecunia totam locupletauit Africam. Hic cum in Italiam bellum inferre meditaretur, nono anno, postquam in Hispaniam uenerat, in proelio pugnans aduersus Vettones occisus est. Però Amílcar, després que va travessar el mar i va arribar a Hispània, va dur a terme grans gestes amb fortuna favorable; va sotmetre els pobles més importants i bel·licosos; va enriquir tota l’Àfrica amb cavalls, armes, homes i diners. Aquest, mentre li donava voltes a la idea de portar la guerra a Itàlia, el novè any d’ençà que havia arribat a Hispània, va morir lluitant en un combat contra els vetons.
La Revolta de Catilina i la Reacció del Senat
Sed Catilina, paucos dies commoratus apud C. Flaminium in agro Arretino, dum uicinitatem antea sollicitatam armis exornat, cum fascibus atque aliis imperii insignibus in castra contendit. Haec ubi Romae comperta sunt, senatus decernit ut Antonius cum exercitu Catilinam persequi maturet. Però Luci Catilina, després d’aturar-se uns dies a casa de Gai Flamini en el camp d’Arezzo, mentre arma la població ja prèviament revoltada, es dirigeix al campament amb els fasces i les altres insígnies del poder. Quan això es va saber a Roma, el senat decreta que Antoni s’afanyi a perseguir Catilina amb l’exèrcit.
Desastres a Campània: Huracà i Pesta Virulenta
Vastata est Campania turbine uentorum, qui uillas, arbusta, fruges passim disiecit pertulitque uiolentiam ad uicinam urbem, in qua omne mortalium genus uis pestilentiae depopulabatur. Domus corporibus exanimis, itinera funeribus complebantur; non sexus, non aetas periculo uacua erat. La Campània va ser devastada per un huracà que va malmetre vil·les, arbres i conreus, i va estendre la seva violència fins a la ciutat veïna, on una pesta virulenta assolava tota la població. Les cases s’omplien de cossos sense vida, els camins, de funerals; no hi havia sexe ni edat lliures de perill.
Ròmul: Fundació de Roma i el Rapte de les Sabines
Romulus, condita ciuitate, quam ex nomine suo Romam uocauit, multitudinem finitimorum in ciuitatem recepit; centum ex senioribus elegit, quos senatores nominauit propter senectutem. Tunc, cum uxores ipse et populus non haberent, inuitauit ad spectaculum ludorum uicinas urbis Romae nationes, atque earum uirgines rapuit. Ròmul, després de fundar la ciutat, a la qual va anomenar Roma, a partir del seu propi nom, va rebre a la ciutat una multitud de pobles veïns. Va triar cent homes d’entre els més vells, als quals va posar el nom de senadors a causa de la vellesa. Aleshores, com que ni ell ni el poble no tenien esposes, va convidar les nacions veïnes de la ciutat de Roma a l’espectacle dels jocs i en va raptar les noies.
L'Intent d'Enverinament del Rei Pirros
Cum Pyrrus rex in terra Italia esset et unam et alteram pugnas prospere pugnauisset, tum quispiam Timochares, regis Pyrri amicus, ad C. Fabricium consulem furtim uenit ac praemium petiuit et, si de praemio conueniret, promisit regem uenenis necare. Com que el rei Pirros era en terra d’Itàlia i hagués lliurat amb èxit una i dues batalles, aleshores un tal Timócar, amic del rei Pirros, anà d’amagat al cònsol Gai Fabrici i li demanà un premi, i prometé, si s’avenien del premi, matar el rei amb metzines.
L. Petrosidi: Heroisme de l'Aquilífer i la Derrota
L. Petrosidius aquilifer, cum magna multitudine hostium premeretur, aquilam intra uallum proiecit; ipse pro castris fortissime pugnans occiditur. Illi aegre ad noctem oppugnationem sustinent: nocte omnes, desperata salute, se ipsi interficiunt. Pauci, ex proelio elapsi, incertis itineribus per siluas ad T. Labienum legatum in hiberna perueniunt. L'aquilífer L. Petrosidi, en veure’s assetjat per una munió d’adversaris, llançà l’àguila dins el recinte vallat i va sucumbir lluitant amb ardidesa davant el campament. Aquells, amb prou feines aconsegueixen resistir l’envestida enemiga fins a la nit. Ja de nit, sense esperances de poder-se salvar, es maten els uns als altres. Són molt pocs els qui, escapant del combat, poden arribar al campament d’hivern del legat T. Labiè seguint camins poc segurs a través del bosc.
Hortènsia: Defensa de les Matrones davant els Triúmvirs
Matronae graui tributo a triumuiris oneratae sunt nec quisquam uirorum accommodare patrocinium eis audebat. Tunc Hortensia, Q. Hortensii filia, causam feminarum apud triumuiros constanter et feliciter egit; impetrauit enim ut maior pars pecuniae eis remitteretur. Q. Hortensius reuixit filia et uerba eius aspirauit. Les matrones foren gravades pels triúmvirs amb un fort tribut i cap dels homes no gosava defensar-les. Aleshores Hortènsia, filla de Quint Hortensi, va encarregar-se de la causa de les dones davant els triúmvirs amb fermesa i amb èxit; en efecte, va aconseguir que la major part de diner els fos tornada. Quint Hortensi va reviure en la seva filla i va inspirar els seus mots.
El Combat entre Hèctor i Aquil·les
Hector Polypoetem ducem fortissimum occidit. Dum eum spoliare coepit, Achilles superuenit. Fit pugna maior; clamor ab oppido et a toto exercitu surgit. Hector Achillis femur sauciauit. Achilles eum persecutus est nec destitit nisi eum occideret. Hectore interempto, Achilles Troianos in fugam uertit et usque ad portas persequitur. Hèctor va matar el fortíssim cabdill Polipoetes. Mentre començava a espoliar-lo va arribar Aquil·les. S’esdevingué un combat encara més gran; una cridòria va aixecar-se des de la ciutat i de tot l’exèrcit. Hèctor va ferir el fèmur d’Aquil·les. Aquil·les el va perseguir i no va parar fins que el va matar. Mort Hèctor, Aquil·les fa fugir els troians i els persegueix fins a les portes (de la ciutat).
La Joventut Romana: Disciplina, Glòria i Virtut
Romana iuuentus per laborem in castris usum militiae discebat et in armis magis quam in conuiuiis libidinem habebat. Nullus labor insolitus erat talibus uiris, nullus locus asper aut arduus erat, nullus armatus hostis formidulosus. Iuuenes laudis auidi et pecuniae liberales erant; gloriam ingentem, diuitias honestas uolebant. La joventut romana aprenia la pràctica de la milícia mitjançant l’esforç en el campament i tenia més afecció a les armes que als convits. Cap esforç no era insòlit per a homes com ells, cap lloc no els era difícil o escarpat, cap enemic armat no els era temible. Eren joves àvids de glòria i generosos amb el diner; volien glòria gran i riqueses honorables.
Numa Pompili: Organització Religiosa i Social de Roma
Numa Pompilius agros, quos Romulus bello ceperat, diuisit uiritim ciuibus amoremque pacis eis iniecit. Idem Pompilius ad pristinum numerum duo augures addidit et sacris pontifices quinque praefecit; adiunxit praeterea flamines, Salios uirginesque Vestales, omnesque partes religionis statuit. Idem ludos, mercatus omnesque celebritates inuenit. Numa Pompili va repartir a cadascun dels ciutadans els camps que Ròmul havia pres en guerra i els va inculcar amor per la pau. El mateix Pompili va afegir dos àugurs al nombre primitiu i va posar cinc pontífexs al capdavant de les cerimònies sagrades; a més va afegir els flàmens, els salis i les verges vestals, i va establir totes les parts del culte. El mateix Numa va crear els jocs, els mercats i totes les assemblees.
Neró: Luxúria, Crueltat i Aventures Nocturnes
Nero petulantiam, luxuriam, auaritiam, crudelitatem exercuit. Post crepusculum popinas inibat circumque uicos uagabatur; redeuntes a cena uerberare ac uulnerare cloacisque demergere solebat, tabernas etiam expilare. Saepe in eius modi rixis periculum uitae adiit: prope ad necem caesus est a senatore, cuius uxorem attrectauerat. Neró va practicar la petulància, la luxúria, l’avarícia i la crueltat. Quan s’havia fet fosc entrava a les tavernes i donava voltes pels barris; solia estomacar els que tornaven de sopar i ferir-los i submergir-los en les clavegueres, fins i tot solia espoliar les botigues. Sovint en baralles d’aquesta mena va posar en perill la seva vida: fou colpejat gairebé fins a la mort per un senador, la dona del qual havia grapejat.
Descargar
PDF Word HTMLPreguntas frecuentes
Qui va fundar Roma segons aquests textos?
Segons el text, Ròmul va fundar la ciutat i la va anomenar Roma a partir del seu propi nom. Després va rebre a la ciutat una multitud de pobles veïns.
Com va morir Amílcar Barca?
Va morir en un combat contra els vetons, mentre lluitava a Hispània el novè any des que hi havia arribat. Abans havia estat preparant la guerra contra Itàlia.
Qui era Neró segons el fragment?
El text descriu Neró com un personatge que practicava la petulància, la luxúria, l'avarícia i la crueltat. Solia atacar els qui tornaven de sopar i espoliar les botigues.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.