Gramàtica i Romanticisme: Subjecte, Conjugacions Verbals i Corrents Literaris

Otras lenguas extranjeras4,61 KB

Tipus de subjecte i oracions

Subjecte tàcit: Col·loca el pronom personal davant del verb. No està per allà.

Subjecte explícit: Canvia el nombre del verb i el nucli nominal haurà de canviar.

Oracions unipersonals: Fenòmens de la naturalesa amb verbs en 3a persona del singular.

Oracions gramaticalitzades: Es construeixen amb verbs ser, estar, semblar en 3a persona del singular.

Oracions reflexes: Se + verb actiu en 3a persona del singular.

Oracions eventuals: Estan formades per verbs transitius o intransitius en 3a persona del singular. El subjecte no es nomena perquè es desconeix.

Oracions predicatives: NO tenen verb ser, estar, semblar.

El Romanticisme

Romanticisme: Corrent artístic que es va desenvolupar a Europa a mitjans del segle XIX com a reacció al neoclassicisme. Exalta les passions i els sentiments.

Característiques principals

  • Existència de fenòmens sobrenaturals.
  • Malestar i sentiment profund interior.
  • Individualisme: culte al jo.
  • Idealisme: els artistes lluiten per idees d'amor i llibertat.
  • Actitud rebel contra una societat grisa i opressiva.
  • Evasió mitjançant la imaginació en el temps i en l'espai.
  • Pensament polític liberal: defensa de la llibertat individual i menyspreu de les normes socials.
  • Nacionalisme: centrar l'atenció en allò peculiar de cada territori.
  • Proclama la llibertat creadora, amb un estil original que usa recursos literaris propis.

Conjugació verbal

Verb amar

1a persona del singular del present d'indicatiu: amo.

3a persona del plural del pretèrit perfet compost d'indicatiu: han amado.

1a persona del plural del pretèrit perfet de subjuntiu: hayamos amado.

2a persona del plural del present de subjuntiu: améis.

2a persona del plural de l'imperatiu: amad.

1a persona del singular del pretèrit anterior d'indicatiu: hube temido.

3a persona del plural del pretèrit pluscuamperfet d'indicatiu: habían temido.

1a persona del plural del condicional simple d'indicatiu: amaríamos.

Verb temer

2a persona del plural del present d'indicatiu: teméis.

3a persona del singular del futur compost de subjuntiu: hubiere temido.

Verb partir

1a persona del singular del pretèrit perfet (compost) d'indicatiu: he partido.

3a persona del plural del pretèrit pluscuamperfet d'indicatiu: habían partido.

1a persona del plural del condicional simple d'indicatiu: partiríamos.

2a persona del plural del present d'indicatiu: partís.

3a persona del singular del futur compost de subjuntiu: hubieren partido.

Verb andar

1a persona del singular del present d'indicatiu: ando.

3a persona del plural del present de subjuntiu: anden.

1a persona del plural de l'imperatiu: andemos.

2a persona del plural del pretèrit pluscuamperfet de subjuntiu: habíais andado.

3a persona del singular del pretèrit perfet simple (o indefinit) d'indicatiu: anduvo.

Verb caber

1a persona del singular del present d'indicatiu: quepo.

3a persona del plural del pretèrit perfet simple (o indefinit) d'indicatiu: cupo.

1a persona del plural del present de subjuntiu: quepamos.

2a persona del plural del pretèrit imperfet de subjuntiu: cupierais o cupieseis.

3a persona del singular del futur simple de subjuntiu: cupiere.

Verb conducir

1a persona del singular del present d'indicatiu: conduzco.

3a persona del plural del pretèrit perfet simple (o indefinit) d'indicatiu: condujeron.

1a persona del plural del present de subjuntiu: conduzcamos.

2a persona del plural del pretèrit imperfet de subjuntiu: condujerais o condujeseis.

3a persona del singular del futur simple de subjuntiu: condujeren.

Descargar

PDF Word HTML