Gramàtica i Romanticisme: Subjecte, Conjugacions Verbals i Corrents Literaris
Tipus de subjecte i oracions
Subjecte tàcit: Col·loca el pronom personal davant del verb. No està per allà.
Subjecte explícit: Canvia el nombre del verb i el nucli nominal haurà de canviar.
Oracions unipersonals: Fenòmens de la naturalesa amb verbs en 3a persona del singular.
Oracions gramaticalitzades: Es construeixen amb verbs ser, estar, semblar en 3a persona del singular.
Oracions reflexes: Se + verb actiu en 3a persona del singular.
Oracions eventuals: Estan formades per verbs transitius o intransitius en 3a persona del singular. El subjecte no es nomena perquè es desconeix.
Oracions predicatives: NO tenen verb ser, estar, semblar.
El Romanticisme
Romanticisme: Corrent artístic que es va desenvolupar a Europa a mitjans del segle XIX com a reacció al neoclassicisme. Exalta les passions i els sentiments.
Característiques principals
- Existència de fenòmens sobrenaturals.
- Malestar i sentiment profund interior.
- Individualisme: culte al jo.
- Idealisme: els artistes lluiten per idees d'amor i llibertat.
- Actitud rebel contra una societat grisa i opressiva.
- Evasió mitjançant la imaginació en el temps i en l'espai.
- Pensament polític liberal: defensa de la llibertat individual i menyspreu de les normes socials.
- Nacionalisme: centrar l'atenció en allò peculiar de cada territori.
- Proclama la llibertat creadora, amb un estil original que usa recursos literaris propis.
Conjugació verbal
Verb amar
1a persona del singular del present d'indicatiu: amo.
3a persona del plural del pretèrit perfet compost d'indicatiu: han amado.
1a persona del plural del pretèrit perfet de subjuntiu: hayamos amado.
2a persona del plural del present de subjuntiu: améis.
2a persona del plural de l'imperatiu: amad.
1a persona del singular del pretèrit anterior d'indicatiu: hube temido.
3a persona del plural del pretèrit pluscuamperfet d'indicatiu: habían temido.
1a persona del plural del condicional simple d'indicatiu: amaríamos.
Verb temer
2a persona del plural del present d'indicatiu: teméis.
3a persona del singular del futur compost de subjuntiu: hubiere temido.
Verb partir
1a persona del singular del pretèrit perfet (compost) d'indicatiu: he partido.
3a persona del plural del pretèrit pluscuamperfet d'indicatiu: habían partido.
1a persona del plural del condicional simple d'indicatiu: partiríamos.
2a persona del plural del present d'indicatiu: partís.
3a persona del singular del futur compost de subjuntiu: hubieren partido.
Verb andar
1a persona del singular del present d'indicatiu: ando.
3a persona del plural del present de subjuntiu: anden.
1a persona del plural de l'imperatiu: andemos.
2a persona del plural del pretèrit pluscuamperfet de subjuntiu: habíais andado.
3a persona del singular del pretèrit perfet simple (o indefinit) d'indicatiu: anduvo.
Verb caber
1a persona del singular del present d'indicatiu: quepo.
3a persona del plural del pretèrit perfet simple (o indefinit) d'indicatiu: cupo.
1a persona del plural del present de subjuntiu: quepamos.
2a persona del plural del pretèrit imperfet de subjuntiu: cupierais o cupieseis.
3a persona del singular del futur simple de subjuntiu: cupiere.
Verb conducir
1a persona del singular del present d'indicatiu: conduzco.
3a persona del plural del pretèrit perfet simple (o indefinit) d'indicatiu: condujeron.
1a persona del plural del present de subjuntiu: conduzcamos.
2a persona del plural del pretèrit imperfet de subjuntiu: condujerais o condujeseis.
3a persona del singular del futur simple de subjuntiu: condujeren.