Glossari de Termes Històrics: Segona República i Guerra Civil Espanyola

Termes Clau de la Segona República i la Guerra Civil Espanyola

Front Popular

Front comú propugnat per la tàctica política dels moviments socialista i comunista, de caràcter defensiu, que reuneix les organitzacions de la classe obrera, dels camperols i de la petita burgesia urbana i liberal, a fi de frenar l'avanç del feixisme i del nacionalsocialisme.

Requetè

Unitat de combatents carlins que durant el segle XIX van lluitar a les Guerres Carlines. Al segle XX van rebre aquest nom els grups armats carlins que, durant la Monarquia Alfonsina i la Segona República, van intervenir en la Guerra Civil al costat del general Franco. Una d’aquestes unitats, formada bàsicament per catalans, va ser el Tercio de Nuestra Señora de Montserrat.

Divisions Orgàniques

Distribució territorial de l'exèrcit que, durant la República, va substituir les antigues capitanies generals. Tenien les seus a la Corunya, Burgos, Valladolid, Madrid, Saragossa, Barcelona, València i Sevilla.

Estat de Guerra

Decisió de l'autoritat militar d'una zona segons la qual totes les garanties constitucionals queden suspeses i els habitants de la circumscripció passen a dependre del codi de justícia militar.

Milícies Populars

Forces republicanes formades per elements civils voluntaris sota assessorament militar i organitzades pels grups polítics esquerrans i els sindicats (període 1936-1937).

Conseller Primer

Figura prevista en l'Estatut Interior de Catalunya (1933), en la qual el president de la Generalitat podia delegar les funcions executives de govern, reservant-se per a ell les funcions de representació més institucionals.

Nacionalització

Desaparició de la propietat privada dels mitjans de producció i adopció de la forma de gestió pública, és a dir, duta jeràrquicament per funcionaris de l'Estat, especialment en les revolucions socialistes.

Col·lectivització

Acte pel qual la propietat dels béns de producció (terres, indústries, mines, etc.) és transferida a la col·lectivitat. És el mètode propugnat pel socialisme per tal d'eliminar les diferències entre les classes socials; la propietat col·lectiva suprimeix la competència i permet d'orientar la producció cap a les autèntiques necessitats col·lectives.

Municipalització de Lloguers

Confiscació de la propietat de les finques de lloguer a càrrec del municipi. A Barcelona, l'any 1937, hi havia més de 300.000 cases de lloguer. Així, les persones que vivien en aquestes cases havien de pagar el lloguer a l'Ajuntament en comptes d'abonar-lo als antics propietaris.

Junta Tècnica de l'Estat

Òrgan assessor del comandament únic i de la Prefectura de l'Estat Major de l'Exèrcit, les resolucions del qual necessitaven l'acceptació del general Franco com a Cap de l'Estat.

Passejos

Nom amb què eren conegudes, durant la Guerra Civil, les accions consistents a anar a buscar algú per assassinar-lo en qualsevol descampat.

Brigades Internacionals

Unitats militars formades per voluntaris de diversos països, amb predomini comunista, que durant la guerra van combatre a favor de la República. Es van retirar l'1 d'octubre de 1938 per disposició del govern republicà, en compliment d'una resolució de la Societat de Nacions del mateix dia.