Glossari Històric: Conceptes Clau del Liberalisme i la Restauració

Conceptes Polítics Clau de la Història Contemporània d'Espanya

Sufragi Universal

Dret a votar per a tota persona que tingui majoria d'edat política.

• La Constitució de 1869 va instaurar el sufragi universal masculí.
• El sufragi femení es va instaurar a Espanya per primera vegada durant la II República.

Cantonalisme

Moviment insurreccional (1873) protagonitzat per artesans, venedors i assalariats, dirigits per Republicans Federals decebuts amb la Primera República.

Es van alçar en diversos punts (Cartagena, Sevilla, Cadis, València) exigint canvis radicals en la societat i en l'estructura de la propietat.

Milícia Nacional

Força militar formada per grups de ciutadans per lluitar pel liberalisme, actuant al marge de l'exèrcit regular.

Va participar en alçaments antiabsolutistes (1808) i, des de 1835, va ser utilitzada pels Progressistes per mobilitzar el poble i forçar la Corona a cridar-los al poder.

Moderats

Grup polític liberal format principalment per:

• Terratinents i grans comerciants.
• Intel·lectuals conservadors.
• Membres de la noblesa, alt clergat i alts comandaments militars.

Defensaven la propietat, el sufragi censatari, la sobirania compartida entre les Corts i la Corona (amb amplis poders per a aquesta) i la limitació dels drets individuals. Eren l'opció més clerical del Liberalisme.

Progressistes

Grup polític liberal on predominaven la mitjana i petita burgesia, juntament amb part de la burgesia industrial i financera.

D'idees reformistes, defensaven la sobirania nacional i rebutjaven la intervenció de la Corona en política. Eren partidaris d'enfortir els poders locals i els drets individuals i col·lectius (llibertat de premsa, d'opinió, de religió, etc.).

Aquest grup tenia el suport de les classes mitjanes i artesanes de les ciutats.

Juntes

Assemblees de creació espontània sorgides en moments de crisi quan el poder constituït no respon als desitjos del moviment burgès i popular.

Es constitueixen mitjançant processos electorals que les configuren com a representants de la voluntat popular. Van ser importants en:

• La Guerra de la Independència.
• Els canvis de govern i l'ascens progressista al poder.
• La caiguda d'Espartero.

Carlisme

Ideologia que defensa la monarquia absoluta, els valors tradicionals, el sistema foral i el predomini de l'Església Catòlica.

Tenien el suport de la noblesa, el clergat i sectors camperols, especialment a zones com el País Basc, Navarra, Catalunya, Aragó i València.

Pacte d'Ostende

Acord signat l'any 1866 entre Progressistes i Demòcrates, amb el suport posterior dels Unionistes, amb l'objectiu de derrocar la reina Isabel II i posar fi al govern moderat.

Manifest de Sandhurst

Manifest polític signat pel Príncep Alfons de Borbó (futur Alfons XII) l'any 1874.

Era la síntesi del programa de la Restauració Borbònica, defensant el retorn de la dinastia dels Borbons i l'establiment d'una monarquia parlamentària.

Internacionalisme

Moviment social que designa la unió dels obrers de tot el món per defensar els seus interessos i reivindicacions.

Va ser defensat per l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), fundada el 1864. Les seves idees van arribar a Espanya el 1869.