Glossari històric: absolutisme, Pactes de Família i autarquia

Societat estamental

Societat estamental: tipus d’organització del cos social en grups tancats. Dos d’ells eren els privilegiats (noblesa i clero), mentre que el grup no privilegiat era el Tercer Estat o Poble Pla, constituït principalment pels llauradors, però també per artesans, burgesia i obrers.

Composició del Tercer Estat:

• Llauradors
• Artesans
• Burgesia
• Obrers

Pactes de Família

Pactes de Família: política seguida durant el segle XVIII per les diferents dinasties borbòniques de França i Espanya, Dues Sicílies i Parma, especialment per a l'entesa en qüestions de política internacional. Aquesta política era propugnada pel rei de França per tal de mantenir lligats els seus descendents. Iniciada de fet per Lluís XIV, durant la Guerra de Successió d'Espanya, tingué un llarg moment d'estroncament després del 1715.

El primer pacte de Família (7 de novembre de 1733) va ser signat entre Lluís XV i el seu oncle Felip V d'Espanya. Després del parèntesi de la guerra (1793–1795) contra la França revolucionària —precisament originada per la intervenció de Carles IV d'Espanya a favor de Lluís XVI invocant les clàusules del tercer pacte de Família— novament s'implantà l'aliança franco-espanyola contra la Gran Bretanya, fins al 1808.

Gaspar Melchor Jovellanos i Ramírez

Jovellanos i Ramírez, Gaspar Melchor: escriptor i polític asturià. Fill d'una família de la petita noblesa, deixà els estudis eclesiàstics pels de dret. Fou alcalde del crimen a Sevilla (1767) i oïdor de la seva audiència (1774); a Madrid fou alcalde de Casa y Corte (1778).

Secretari de Gràcia i Justícia (1797); però Godoy aconseguí la seva destitució. Es distingí per les seves idees renovadores (humanització de la justícia, foment de les obres públiques, regalisme, lluita contra la Inquisició, racionalització de l'ensenyament —que considerava el motor més potent de transformacions—, etc.), que en el moment de la reacció contra els il·lustrats de l'època de Carles III provocaren el seu encarcerament. Es negà a participar en l'equip afrancesat i formà part de la Junta Central —on representà la tendència il·lustrada oposada tant a l'Antic Règim com al liberalisme polític.

És famós el seu Informe en el expediente de ley agraria (1795), on es mostrà partidari d'un capitalisme agrari individualista, assenyalà els problemes bàsics del camp i proposà solucions adequades als seus objectius. Escrigué també sobre els problemes de l'educació: Bases para la formulación de un plan general de instrucción pública (1811).

Absolutisme

Absolutisme: sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic. La forma més usual de l'absolutisme ha estat la monàrquica, com la dels segles XVII i XVIII. No existeix un cos unificat de doctrina de l'absolutisme.

Amb el conflicte contra el liberalisme, el corrent absolutista remarcà l'aspecte de la tradició i originà el tradicionalisme modern. L'absolutisme parteix de la creença que aquell qui exerceix el poder exerceix la sobirania total (i s'identifica així el rei amb el sobirà). De tota manera, el poder reial no fou mai completament absolut perquè, a part de les limitacions de fet, les Corts o parlaments imposaren certes restriccions, especialment en l'aspecte fiscal.

Autarquia

Autarquia: situació teòrica d'economia autosuficient respecte a l'exterior. Malgrat el fet que les economies primitives eren sovint necessàriament autàrquiques, així com les societats essencialment agràries posteriors, actualment el terme s'usa gairebé per descriure l'objectiu genèric d'una sèrie d'instruments de política econòmica aplicats en situacions de fort nacionalisme o com a mesura defensiva de la burgesia local o dels seus grups dominants.

L'autarquia com a doctrina econòmica exigeix com a fi l'autoabastament en determinats productes, el proteccionisme industrial i la supressió d'importacions.

Separació de poders

Separació de poders: tipus d’organització política en què l'elaboració de les lleis queda en mans del Parlament, el poder judicial és independent del govern i el poder executiu resideix en aquest govern, com a cap de l'administració i de l'exèrcit.