Glossari de geografia humana i política: conceptes clau
Glossari
Cultura: costums, coneixements, maneres de viure en grup i de sentir-se diferents (llengua, religió, idees socials, alimentació...).
Aculturació: pèrdua de trets de la pròpia cultura o modificació per altres (la cultura dominant se superposa a la cultura dominada).
Àrees culturals: diferents pobles i cultures que comparteixen aspectes determinants (pensar, sentir): índia, xinesa, àrab-islàmica, europea...
Estat: organització formada per persones que viuen en un mateix territori delimitat per fronteres on s'exerceix el poder.
Nació: grup de persones que ocupa un espai geogràfic delimitat i es distingeix dels veïns.
Frontera política: línies imaginàries de separació entre estats; instrument geogràfic que permet l'organització.
Línia fronterera: línia imaginària que separa dues zones territorials.
Irredemptisme: aspiració d'un grup nacional a alliberar-se de la dominació estrangera.
Regions frontereres: territoris pròxims a la línia fronterera, que prenen una posició perifèrica en relació al centre.
Criteris de divisió territorial
Criteris de divisió territorial: històrics, culturals, econòmics, demogràfics, extensió territorial, altres.
Tipologies resultants
Estats federals: pacte entre diversos estats, administració comuna, manteniment d'òrgans, participació directa en l'administració (EUA).
Estat unitari: únic estat, única constitució, distribució territorial a partir de delegats; capital central = poder (França).
Estat descentralitzat: comunitats autònomes, repartiment de competències (Espanya).
Àrees geopolítiques
Àrea geopolítica: espai definit per unes característiques geogràfiques determinades i relacions polítiques.
Policentrisme: diversificació de centres de poder geoestratègic; implica una distribució de la riquesa equitativa.
Països desenvolupats / emergents / del centre.
Factors: potència econòmica, extensió territorial i pes geogràfic.
Àrees geopolítiques mundials: EUA, UE i Japó-Corea del Sud, Rússia, països islàmics, Xina i Índia, països emergents, Àfrica subsahariana, Amèrica Central i del Sud.
Organitzacions interestatals
Organitzacions interestatals: conflictes internacionals, gestió de recursos, informació, intercanvis i tecnologia.
Motivacions: polítiques (UA, G8, OEA), ideològico-culturals (OCI), seguretat (OTAN, ANZUS), econòmiques (OPEP, G20).
Tipologia d'organització interestatal: mundial (ONU, UNESCO, OIT), supraregional (OTAN, OPEP, OCDE), regional (UE, Unió Africana, Lliga Àrab).
Organitzacions globalitzadores: pressió en defensa i imposició dels seus propis interessos econòmics i polítics (G7, G8, FMI, OCDE).
Organitzacions no globalitzadores: integrades per ONG que mostren desacord amb el sistema capitalista (Creu Roja, Metges Sense Fronteres, Amnistia Internacional).
Organitzacions no governamentals: organitzacions privades que plantegen qüestions privades, no pertanyen a cap institució estatal, de manera voluntària. Critiquen la manca de transparència i de participació humana, i la insostenibilitat del sistema capitalista.