Catedral de Vic: història, arquitectura i pintures de Josep Maria Sert

La Catedral de Vic: Sant Pere Apòstol

Catedral de Vic

Ubicació i Orígens Històrics

La Catedral de Sant Pere Apòstol, coneguda com la Catedral de Vic, està enclavada al centre del recinte històric de la ciutat de Vic.

La primera catedral de Vic apareix documentada l'any 516. Durant el període d'invasió sarraïna (717-718), fou destruïda, i no se n'edificà cap altra fins a la repoblació del territori d'Osona pel comte Guifré I el Pelós (886) i la restauració del bisbat.

Evolució Arquitectònica de la Catedral

El Temple Romànic de l'Abat Oliba

La catedral original, de nau única, parets gruixudes i poques finestres, fou substituïda per la que edificà l'abat Oliba, bisbe de Vic entre 1018 i 1046, en estil romànic. Va ser consagrada l'any 1038 per l'arquebisbe Guifré de Narbona. Tenia una nau, amb transsepte de cinc absis i cimbori. El campanar, de 46 metres, estava separat de la nau.

• Es conserven el campanar i la cripta de l'edifici romànic.
• Els capitells de la cripta són del temple anterior.
• Al Museu Episcopal de Vic es conserven relleus de la portalada romànica i capitells del claustre.

Modificacions Gòtiques i Barroques

Dos-cents anys més tard, Ramon d'Anglesola ja publicava una carta pastoral exhortant els fidels a contribuir per la reparació de l'edifici.

El claustre data del segle XIV, en estil gòtic, iniciat el 1318. També llavors es fa el retaule de l'altar major, acabat per Pere Oller en 1428. El 1401 el bisbe Diego de Heredia li afegí un transsepte, i el 1585 s'obrí la porta de Sant Joan. Ja en el període barroc s'hi afegeixen algunes capelles al costat nord, com la de Sant Bernat.

L'Estil Neoclàssic i la Façana

L'edifici actual presenta un estil neoclàssic sever i fred, excessivament acadèmic, que combina els estils dòric i toscà, amb una façana de pedra blanca enriquida amb una balustrada.

Detalls de la Façana

La façana de la catedral data de la remodelació de 1803, d'estil neoclàssic. A la part superior presenta una rosassa central, ornamentada amb arquivoltes romàniques aprofitades de l'antiga catedral, i flanquejada per dues finestres. Té tres entrades, corresponents a les tres naus; la central és la més ornamentada, amb pilastres i frontó, i l'escultura de Sant Pere, patró del temple.

El Campanar

El campanar, al cantó de l'Evangeli (esquerre), és de mitjan segle XI, amb característiques del romànic llombard. De planta quadrada, manté la forma des dels fonaments fins a la part superior, assolint 46 metres d'alçada. Està dividit en sis pisos o cossos, separats per franges de pedra d'arcuacions llombardes entre les quals hi ha les finestres.

En general, el projecte neoclàssic no és gaire reeixit: hi ha una evident desproporció entre els elements i l'ornamentació arquitectònica és pobra i rutinària, a més de contradir alguns principis de l'aplicació dels ordres clàssics.

Les Pintures de Josep Maria Sert

En la primera meitat del segle XX s’encarregà la decoració dels grans murs blancs al pintor català Josep Maria Sert, que hi va treballar entre 1926 i 1930, quan va donar-les per acabades i presentà el projecte per a les pintures de les voltes. Es tractava de grans teles pintades a l'oli i col·locades sobre els murs.

Destrucció i Reconstrucció

L’incendi de l’any 1936, en l’inici de la Guerra Civil (1936-1939), destruí l'obra de Sert (se'n conserven molts documents gràfics) i malmeté considerablement les voltes i la cúpula de la nau.

Just acabada la guerra s’iniciaren les obres de reparació de la Catedral; es descobrí de nou la cripta, i es construí el deambulatori. Josep Maria Sert dugué a terme una nova decoració, que és la que podem contemplar avui, entre 1939 i 1945, quan va morir, reinterpretant algunes de les antigues i fent-ne d'altres noves. En general, l'estil de la segona versió és menys colorista, de major austeritat i, potser, més solemne.

Estil i Cromatisme de la Segona Versió

Com la primera versió, són enormes llenços fixats a les parets de la catedral. Amb l'estil característic de Sert, predominen les masses i figures voluminoses, de gran força, amb un gran contrast de clarobscurs. Gairebé monocroma, destaca en la pintura els colors daurat i les gammes de marró i ocre, amb tocs de vermell. El joc de volums i aquest tractament cromàtic fa sensació de profunditat.

Programa Iconogràfic

El programa iconogràfic respon a un cicle del misteri de la redempció (en la primera versió, se centrava en l'exaltació de Crist i l'Església).

Les escenes principals són:

1. Políptic de l'absis: La crucifixió del Senyor, entre les escenes del seu enterrament i de l'ascensió.
2. Parets del creuer: Quatre escenes relatives a la pèrdua de la justícia original i a la caiguda d'Adam i Eva.
3. Arcs de les capelles laterals: Escenes del martiri dels apòstols i dels evangelistes.
4. Tríptic dels peus de la catedral: Es contraposen Jesús expulsant els mercaders del temple i ell mateix sortint amb la creu, flanquejant l'escena central de la condemna de Pilat.

A les llunetes de la sobrecornisa, un cop mort Josep Maria Sert, el seu auxiliar Miquel Massot reproduí els temes de les Benaurances que el seu mestre havia realitzat en la decoració destruïda pel foc del 1936.