Globalització i espai urbà: ciutats globals, xarxes urbanes i migracions

La globalització i l'espai urbà

Ciutats globals: seus i centres de producció i d'intercanvis internacionals.

Transformacions a les grans ciutats: adaptar-se a les funcions globals, importants inversions, noves infraestructures de transport, xarxes de telecomunicacions més ràpides, hotels de luxe, gratacels intel·ligents i comerços, i una forta pujada dels preus.

Xarxes urbanes: els pobles i les ciutats s'interconnecten amb intercanvis i fluxos que els uneixen i formen xarxes urbanes. Totes les xarxes urbanes es troben interconnectades i són nodes de la xarxa global i llocs privilegiats.

3. Els efectes de les migracions

Conseqüències econòmiques: els estalvis es transfereixen als països d'origen en forma de fons d'ingressos, i els països de destinació revitalitzen el mercat laboral intern i el col·lectiu de consumidors.

Conseqüències socials: l'alta qualificació professional beneficia el país receptor, modifica les pautes demogràfiques, la taxa de natalitat augmenta i hi ha conseqüències culturals: diversitat cultural.

Efectes de la globalització: emigracions de les antigues colònies cap als països colonitzadors. Les xarxes de migració, aprofitant la globalització i l'ocupació precària, porten els països pobres a ser rics, i molts països que han estat emissors són ara receptors.

Migracions il·legals: fluxos no reconeguts legalment, que des de l'any 1990 creixen molt. El pas il·legal de treballadors és un negoci molt rendible per als traficants.

Factors d'expulsió: econòmics, polítics, catàstrofes mediambientals i socioculturals.

Emigració del s. XIX a Amèrica Llatina: 650.000 persones. A Europa, cap als països industrialitzats al s. XX.

Migracions interiors: èxode rural al s. XX i crisi econòmica del 1973.

2. Rutes de les migracions

Entre sud i nord: la globalització en l'economia ha creat diferències entre els països pobres i rics. Aquestes diferències provoquen migracions. Inicialment, els països del nord les acollien perquè necessitaven mà d'obra barata per a feines menys qualificades. Actualment, la intensitat és massa elevada i els països receptors han establert contingents d'entrada, restriccions i controls rigorosos per evitar l'entrada il·legal, però n'hi ha molts que s'hi colen.

Migracions entre l'est i l'oest: la caiguda del sistema comunista a l'Europa de l'Est i la Unió Soviètica va provocar una greu crisi econòmica i social, i una forta emigració cap al centre i l'oest d'Europa. Molts països han entrat a la UE i han aconseguit regularitzar aquestes migracions.

Migracions entre països desenvolupats: persones amb un nivell econòmic i professional alt. A Espanya, 300.000 procedents de la UE i Nord-Amèrica.

Principals rutes migratòries: grans distàncies. Des del 1985, els principals països emissors de migrants són: Xina, Índia, Pakistan, Filipines, països del sud-est asiàtic, Mèxic, Amèrica Central, Amèrica del Sud, Magrib, i Àfrica subsahariana. Els països receptors són: Japó, Austràlia, Europa occidental i Nord-Amèrica.

Immigració a Espanya i a Catalunya

• Gent d'Àfrica i Amèrica Llatina
• Jubilats d'Europa del Nord
• Treballadors amb un salari i nivell professional alt. Saldo migratori positiu.

Conseqüències: creixement de la població, taxa de natalitat elevada, els emigrants treballen en el sector serveis, paguen les pensions i tenen dificultats d'integració.

A Catalunya: Marroc 21%, Equador 10%, Romania 6%.