Geomorfologia i Relleu de la Península Ibèrica
Serralades de l'orogènia herciniana
Aquestes àrees corresponen al relleu que sorgí a l'era primària: el massís hespèric, d'Aquitània, de l'Ebre, beticorrifeny i catalanobalear. Varen ser convertits en sòcols a la mateixa era. D'aquest sòcol sorgiren blocs rejovenits de materials primaris, com el massís galaic, el Sistema Central, els Monts de Toledo, la Sierra Morena i part de la Serralada Cantàbrica.
Orogènia alpina
Aquestes àrees corresponen al relleu que sorgí a l'era terciària quan s'alçaren les serralades alpines. La Meseta s'inclinà cap a l'Atlàntic i es fracturà en l'anomenada estructura germànica, creant el rejoveniment de blocs de sòcol antic que avui en dia són el massís galaic, el Sistema Central, els Monts de Toledo i Sierra Morena.
Principals planes litorals
Les planes costaneres són franges litorals formades per roques sedimentàries procedents de les al·luvions dipositades pels rius o per l'acció de la mar. La roca predominant és l'argila, caracteritzada per la seva escassa resistència.
Àrea argilosa
És una zona constituïda per sediments poc resistents dipositats a finals de l'era terciària i quaternària. El relleu argilós és horitzontal, ja que aquests terrenys no han estat afectats per plegaments posteriors i la seva erosió és ràpida.
Àrea silícia
És una zona formada per roques antigues de les eres arcaica i primària. La roca predominant és el granit, una roca cristal·lina i rígida que s'altera de diverses formes i crea diferents tipus de relleu granític.
Àrea calcària
Aquesta zona està formada pels sediments dipositats a l'era secundària i plegats a la terciària. La roca predominant és la calcària, una roca dura que es fractura formant diàclasis, que es dissol amb l'aigua originant un relleu anomenat càrstic.
Relleu volcànic
Àrea resultat de l'erupció del magma de l'interior de la Terra cap a l'exterior.
Modelat glacial
Aquestes àrees presenten formes produïdes per l'erosió del gel. Els glaciars erosionen la roca i formen:
- Valls en U
- Circs
- Arestes
Des de fa 60.000 anys fins a l'actualitat, els glaciars han disminuït el seu nombre a causa de l'escalfament global.