Geografia, economia i societat: resum complet per a estudiants

Medi físic i climes

Els oceans són grans masses d'aigua salada que estan en moviment constant impulsades pels corrents marins.

Els rius són corrents continus d'aigua dolça. Els rius principals desemboquen en un llac o en el mar.

Els llacs són masses d'aigua permanents i tancades que ocupen zones enfonsades de la terra. Tenen una extensió molt variable.

Les aigües subterrànies són la principal reserva d'aigua potable i alimenten els rius i els llacs.

El clima és l'estat mitjà de l'atmosfera en un lloc concret:

• La temperatura reflecteix la quantitat d'escalfor que té l'aire de l'atmosfera.
• La precipitació és l'aigua de l'atmosfera que cau a la superfície terrestre en forma de pluja, calamarsa o neu.
• La humitat és la quantitat de vapor que hi ha en l'aire.
• La pressió atmosfèrica és el pes que exerceix l'aire de l'atmosfera en un punt determinat de la terra.
• El vent és aire en moviment, originat per les diferències de pressió.

Climes càlids

• El clima equatorial té temperatures càlides i precipitacions molt abundants.
• El clima tropical té temperatures molt càlides i precipitacions molt abundants.
• El clima desèrtic té temperatures molt altes i precipitacions molt escasses.

Climes temperats

• El clima mediterrani té hiverns suaus i estius càlids i secs. La vegetació s'adapta a la sequera estival i és de fulla perenne.
• El clima oceànic té temperatures suaus i precipitacions abundants.
• El clima continental presenta hiverns molt freds i estius molt càlids i humits.

Climes freds

• El clima polar té les temperatures més baixes de la terra i les precipitacions són pràcticament inexistents.
• El clima d'alta muntanya presenta temperatures molt fredes i precipitacions elevades.

L'Estat i la societat

La població és el conjunt de ciutadans. Anomenem nació el conjunt dels ciutadans d'un estat.

Funcions de l'Estat

• Mantenir l'ordre públic.
• Defensar el territori.
• Establir relacions internacionals.
• Elaborar lleis.
• Proporcionar serveis.
• Regular l'economia.

L'Estat del benestar

És quan els governs desenvolupen polítiques socials per aconseguir que tots els ciutadans tinguin el mateix nivell de vida digne.

Separació de poders

• El parlament té el poder legislatiu, aprova les lleis i controla les accions del govern.
• El govern té el poder executiu, s'ocupa d'aplicar les lleis i administrar el país.
• Els jutges tenen el poder judicial, vetllen perquè tothom compleixi les lleis, tant els ciutadans com les institucions més diverses.

Les monarquies són els estats on el cap és el rei. A les repúbliques, el cap de l'estat és el president.

Demografia i població

• NATALITAT: És el nombre de naixements que hi ha en una població.
• FECUNDITAT: És una estimació de la mitjana de fills que tindrà una dona al llarg de la seva vida fèrtil.
• MORTALITAT: És el nombre de defuncions que es produeixen en una població.

Països subdesenvolupats

Creixement elevat, esperança de vida baixa i població jove. Problemes i polítiques: fam, recursos naturals, serveis i llocs de treball insuficients.

Països desenvolupats

Creixement feble, esperança de vida alta i població envellida. Problemes i polítiques: augment de la despesa estatal, augments de pensions, creixement econòmic i iniciatives noves.

Tipus de població

• Població activa: És la que té de 16 a 64 anys i disponibilitat de treballar.
• Població ocupada: És la població que fa una feina per la qual cobra un salari.
• Població aturada: És la que no té treball però està buscant.
• Població inactiva: És la que no té edat per treballar o no busca feina.

Les migracions

Emigració: És el trasllat de població d'un lloc a un altre.
Immigració: L'arribada de població procedent d'un altre territori.

Causes de l'emigració

Raons econòmiques, causes polítiques i catàstrofes naturals.

Tipus de migració

Forçada o voluntària, temporal o definitiva, interior o nacional, externa o internacional.

Conseqüències de la migració

• Beneficis: Menys pressió en el mercat del treball, més diners al país.
• Problemes: Les famílies es trenquen, s'altera l'estructura de la població, persones molt qualificades acostumen a emigrar als països desenvolupats.

La població de la Unió Europea

La població de la UE es caracteritza per un creixement lent i envelliment, un alt percentatge d'immigrants, un espai massa poblat i un ventall ampli de cultures.

El món urbà

Tipus de plànol

• Pla irregular: El forma un entramat confús de carrers estrets i sinuosos.
• Pla ortogonal: Els carrers, rectilinis, es tallen perpendicularment i els edificis s'agrupen en illes de cases.
• Pla radiocèntric: Els carrers surten d'un centre en sentit radial.

Agents urbans

• Els propietaris: Són els que disposen del títol de propietat dels solars, finques, pisos, locals i altres espais urbans.
• Els promotors immobiliaris: Són els empresaris que promouen la construcció, la venda i el lloguer d'habitatges, locals i naus industrials.
• Els ciutadans: Tant de forma individual com organitzats en associacions de veïns.
• Els empresaris i els comerciants: Els seus comerços i negocis generen llocs de treball i contribueixen activament a la vida econòmica de la comunitat.
• Les institucions i els organismes públics: Com a representants dels ciutadans, són els encarregats de legislar i vetllar per l'ús correcte del sòl públic.

Zones de la ciutat

Zones públiques: Les infraestructures de serveis, comunicació i higiene, l'administració pública i els espais públics.
Zones privades: Zones residencials i zones d'activitat econòmica.

L'activitat econònmica

Les persones necessiten: aliments, roba, habitatge, atenció mèdica... Anomenem activitat econòmica qualsevol procés mitjançant el qual obtenim els productes i els serveis que cobreixen aquestes necessitats. Les activitats econòmiques inclouen 3 fases: la producció, la distribució i el consum.

Sectors econòmics

• Sector primari: agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal.
• Sector secundari: la indústria, la construcció, la mineria i l'explotació de les fonts d'energia.
• Sector terciari: serveis, comerç, transport, sanitat, educació...

Conceptes clau de l'economia

• Benefici: És el resultat de la diferència entre les despeses i els ingressos derivats d'una activitat econòmica.
• Bé: És tot aquell objecte que satisfà una necessitat i té un valor.
• Servei: És una prestació destinada a satisfer una necessitat.
• Inversió: És la quantitat de diners que es destina a iniciar un negoci o a mantenir-lo i millorar-lo amb l'objectiu d'obtenir un benefici.

Producció: Són els béns i els serveis generats per una activitat econòmica.
Productivitat: És alta si s'obté una producció elevada en poc temps i utilitzant pocs mitjans; si s'utilitzen molts mitjans i la producció és petita, és baixa.

L'empresa i l'Estat

L'empresa es dedica a la producció de béns i serveis amb la finalitat d'obtenir un benefici econòmic. Poden ser: públiques o privades, microempresa, empresa petita, empresa mitjana, gran empresa i individual.

L'Estat elabora les normes, incentiva l'activitat del sector privat mitjançant subvencions, crea empreses en sectors estratègics i en sectors en dificultats, presta serveis públics i genera molts llocs de treball.

Tipus de capital

• Capital físic: Està compost per edificis, maquinària, eines, equips informàtics...
• Capital humà: Fa referència a la formació o la qualificació dels treballadors i a l'experiència que tenen.
• Capital financer: Són els diners que es necessiten per fundar una empresa i mantenir la seva activitat.

Formes de producció

• Producció manual: L'humà proporciona la força i el maneig de les eines.
• Producció mecanitzada: La maquinària proporciona la força i l'humà les eines.
• Producció tecnificada: La màquina fa la força i manja les eines, l'humà només es limita a programar i supervisar.

Demanda: És la quantitat d'un bé o servei que es vol adquirir tenint en compte el preu.
Oferta: És la quantitat d'un bé o servei que un productor vol vendre a un cert preu.

La globalització

• Multinacional: Empresa que es presenta en diversos països.
• Globalització: El comerç internacional ha crescut molt, nova organització de la producció, empreses multinacionals, els fluxos financers internacionals són cada vegada més intensos i els acords sobre comerç entre països són cada vegada més nombrosos.

L'agricultura

L'agricultura és el conreu de la terra amb la finalitat d'obtenir aliments per al consum humà i animal i primeres matèries per a la indústria. Als països desenvolupats ocupa menys d'un 5% de la població activa i té una alta productivitat a causa dels avenços tècnics. Als països subdesenvolupats l'agricultura ocupa la majoria de la població i l'ús de tècniques de conreu tradicionals fa que la productivitat sigui baixa.

Agricultura de mercat

Té com a objectiu principal obtenir el màxim benefici. S'hi dóna l'especialització de la producció, la mecanització de les feines del camp i l'aplicació de tècniques de conreu modernes.
Efectes: Alta productivitat, s'agilitza la comercialització, es produeixen grans quantitats d'un producte i es poden fer servir transports especialitzats per distribuir-los i conservar-los.

Hivernacles

Són superfícies de conreu cobertes normalment amb plàstics. Modifiquen la temperatura i la humitat: s'obtenen fruits i verdures fora de temporada i en menys temps que a l'aire lliure, s'estalvia aigua perquè es redueix al mínim i es protegeixen millor els conreus.

Agricultura de plantació

Situada a països tropicals subdesenvolupats. Destinada a l'exportació, grans propietats, gran inversió de capital, monocultura, mà d'obra abundant i productivitat alta.

La ramaderia

La ramaderia consistix a criar animals per a aprofitar-ne els productes que ens donen: carn, llet, ous, cuir, llana, mel...

• Ramaderia extensiva: És pròpia de les grans explotacions, on el bestiar corre lliure pel camp i s'alimenta de pastures naturals. Requereix inversions escasses en mà d'ores, instal·lacions o aliments, però té una baixa productivitat. Els bestiars característics són el boví i l'oví, i alguns es destinen a la venda i a l'autoconsum.
• Ramaderia intensiva: Es practica en explotacions ispecialitzades. Exigeix grans inversions en instal·lacions, tecnologia i pinsos, però té una alta productivitat. És una ramaderia estabulada on els animals es crien en estables; el bestiar típic és el boví, el porquí i l'aviram, i la producció es destina íntegrament al mercat.

El sector primari a la Unió Europea i a Espanya

El sector primari a la UE

Només un 5% de la població es dedica a les feines agrícoles i el sector primari representa només el 2% del PIB comunitari.

Agricultura a Europa:

• Paisatges mediterranis: Combinen dos tipus d'agricultura: una de secà de baix rendiment i una de regadiu que produeix una gran varietat de fruits i hortalisses.
• Paisatge cerealista: Es caracteritza pels alts rendiments gràcies a la mecanització i la rotació de conreus.

Política Agrària Comuna (PAC): Modernitzar les explotacions per incrementar la productivitat, aconseguir l'autoaprovisionament de productes agraris a preus assequibles per als consumidors i garantir als agricultors un nivell de vida raonable.

El sector primari a Espanya

A Espanya, el sector primari ocupa poc més del 5% de la població activa i aporta només el 3,5% del PIB.