Geografia i Carst de Mallorca: Muntanyes, Relleus i Formacions Càrstiques

Muntanyes i punts elevats de Mallorca

Puig del Teix: 1064 m, entre els municipis de Valldemossa, Deià, Sóller i Escorca
Tossals Verds: 1047 m, municipi d'Escorca
Puig de Galatzó: 1027 m, municipi de Puigpunyent
Els Cornadors: 904 m, municipi de Sóller
Puig Roig: 1003 m, municipi d'Escorca
Puig de Massanella: 1304 m, municipi d'Escorca
Die Tomir: 1102 m, municipi d'Escorca
L'Angebot: 1090 m, municipi d'Escorca
Serra d'Alfabia: 1069 m, municipi de Sóller

Serra de Llevant

Puig de la Talaia Freda: 562 m, municipi d'Artà
Massís de Randa
Puig de Randa: 543 m
Puig Ross: 501 m
Puig Galdent: 420 m
Es Socorrat: 383 m

Hidrologia subterrània

Aqüífer: formació geològica que transmet i emmagatzema aigua, permetent que pugui ser explotada en quantitats econòmicament rendibles. Pot emmagatzemar també gas. Es tracta d'una capa permeable de roca situada entre una base impermeable i una coberta superior també impermeable, que pot contenir cavitats amb aigua o gas.

Orografia

Orografia: part de la geografia que descriu i estudia el relleu muntanyós.

Formacions geològiques

Formacions principals: a Mallorca predominen els materials calcaris, com les calcàries dels períodes Triàsic i Juràssic, i els materials posteriors del Terciari, dipositats quan el mar cobria les zones emergides.

Karst

El carst moderat està format majoritàriament per roca calcària. És un procés d'erosió estocàstica que es manifesta per la dissolució de les roques calcàries per l'aigua de les precipitacions. L'acció erosiva de l'aigua sobre els materials calcaris origina talls de paret, penya-segats profunds i barrancs anomenats verticals.

Regions càrstiques de Mallorca

La Serra de Tramuntana concentra grans dipòsits de roques calcàries, i també són abundants els avencs, les cavitats i les badies.

Exocarst

L'exocarst és la carstificació que afecta el relleu superficial. Forma relleus característics, com ara rescles (esquerdes) i agulles, i pot donar lloc a formes complexes que amb els anys adopten forma de embut o de llapis. Les zones càrstiques presenten combinacions de superfícies planes, arestes i diversos tipus de roques.

Rellar: terreny rocós extens, amb grans depressions quantitatives descrites anteriorment.

Endocarst

L'endocarst és el conjunt de formacions subterrànies: avencs i pous, badies, estalactites, estalagmites, llacs subterranis i rius subterranis.

• Estalactites: formacions calcàries cilíndriques que pengen del sostre de les coves, originades per l'aigua que degota i deposita carbonat a partir de les fissures.
• Estalagmites: formacions calcàries de forma irregular, en columna, que creixen verticalment des del terra de la cova.
• Avencs: parets naturals i verticals d'roques calcàries, obertes cap amunt.