Gèneres Narratius: Evolució, Característiques i Autors

Elements de la Narració

Quan no segueix cronològicament l'ordre:

• In media res: “enmig de l'assumpte”. La història comença a la meitat, no hi ha plantejament. A partir d'aquesta situació s'anirà explicant la història començant en ple conflicte.

• Flashback o analepsi: retrocés en el temps (a tota l'obra o en moments determinats).

• Flashforward o prolepsi: avançament en el temps per saber què passarà en un futur (com una predicció).

• Possibilitats diverses: per exemple, les històries paral·leles que en un moment de la història conflueixen.

• Diversitat del ritme de la narració: tipologies textuals, com les descripcions que fan que sigui més lent, l'el·lipsi més ràpid, els diàlegs en viu...

Punt de vista del narrador

• INTERN: el narrador intervé d'alguna manera en l'acció, sent protagonista (1a persona del singular), sent testimoni (persona que coneix els fets i els narra en 3a persona del singular) o sent un narrador multiselectiu (el narrador adopta diferents personatges, no sempre és el mateix, narren la història en 1a persona del singular des del punt de vista de cadascú).

• EXTERN: no intervé en la història i l'explica des de fora en 3a persona. Pot ser total, que ho sap tot (sentiments, sap com evolucionen psicològicament...) o parcial, solament explica el que veu sense dir-nos la interioritat psicològica dels personatges.

Temps

• HISTÒRIC: època en la qual transcorren els fets.

• NARRATIU: durada de la història.

Espai

Relacionat amb la descripció, lloc on transcorre l'acció:

• EXTERIOR: obert, a l'aire lliure.

• INTERIOR: tancat, dins d'un lloc.

• REAL o FICTICI: que realment existeix o no.

Personatges

• COMPLEXITAT: plans (simples, no evolucionen) o rodons (complexos, amb profunditat psicològica).

• FUNCIÓ: protagonistes (personatges principals), antagonistes (enemics, s'enfronten als personatges) o secundaris (personatges no fonamentals en la història, fan el paper de comparsa).

Principals Gèneres Narratius

De ficció

Fets irreals, ficticis, que poden partir de temes reals.

• POEMA ÈPIC: gènere narratiu més antic. Normalment parla sobre herois, personatges llegendaris mitificats. Juglars anònims (caràcter tradicional, popular).

• ROMAN: gènere amb origen francès, a finals del segle XII, que tractava sobre les llegendes del rei Artús, els cavallers de la taula rodona i pretenia l'exaltació d'ideals cavallerescos.

• CONTE: narració breu, generalment en prosa, que narra fets extraordinaris. Dos tipus:

  1. Folklòric o tradicional: conte anònim de transmissió oral que sempre té una finalitat moralitzadora.

  2. Literari: conte d'autor conegut que es transmet en forma d'escriptura.

• NOVEL·LA BREU O NOVELLA: (segle XIV) narració curta. Aquestes històries les inicia Giovanni Boccaccio, Decameró. Acostumen a ser més realistes que els contes, per això sovint es poden confondre.

• NOVEL·LA: narració llarga, extensa, escrita en prosa. No és real però intenta que ho sigui, versemblant.

  • Segle XV: Novel·la cavalleresca.

  • Segle XIX: Novel·la històrica.

  • Segle XIX: Novel·la realista i naturalista.

  • Segle XX: Novel·la psicològica (Mercè Rodoreda: escriptora catalana del segle XX).

Novel·la Cavalleresca (Segle XV)

Romans francesos: del segle XIII al XIV. Antecedents del cicle artúric que van anar evolucionant d'una manera característica i van donar lloc a la novel·la de cavalleria El Blandín de Cornualla.

Novel·la cavalleresca: versemblança (ha fet que el gènere adquireixi un nom peculiar).

• Joannot Martorell: Tirant lo Blanc.

• Autor desconegut: Curial e Güelfa.

Novel·la Burgesa

Potencia la narrativa satírica, s'aparta dels ideals cavallerescos i se centra en els problemes de la societat, la burla i la recreació dels aspectes de la gent.

Espill o llibre de les dones de Jaume Roig: obra misògina, obra d'atac o burla cap a les dones.

• Bernat Metge: (1340-1413), representa la secretaria reial, considerat introductor de l'humanisme a la península Ibèrica. Home de confiança del rei, va ser acusat de malversació de fons. El rei mor en estranyes circumstàncies i els funcionaris són empresonats. Bernat Metge escriu sobre quan estava a presó Lo somni, que presenta una estructura dividida en 4 parts (4 diàlegs).

Novel·la cavalleresca: Tirant lo Blanc.

Matèria de Bretanya: novel·la de cavalleria, hi predominaven elements meravellosos i inversemblants (fets en terres llunyanes que no podem situar geogràficament).

Novel·la de cavalleria → EVOLUCIÓ → novel·la cavalleresca, elements versemblants, llocs geogràficament situables, temps molt pròxims a l'autor.

• Joannot Martorell: (1413-1465), va néixer a Gandia. Va ser un cavaller de l'edat mitjana i va viatjar molt per Europa. Va estar per un temps a Bretanya. Va participar en diferents enfrontaments cavallerescos i va canviar amb altres cavallers lletres de batalla, és a dir, cartes d'enfrontament.

  • Tirant lo Blanc: dividit en 5 parts:

    1. Anglaterra.

    2. Sicília.

    3. Constantinoble, part central amb 2 parts paral·leles.

    4. Nord d'Àfrica.

    5. Retorn a Constantinoble.

  • Eixos temàtics: AMOR i GUERRA.

  • Novel·la total.

Segles XVI, XVII i XVIII: La Decadència

Es coneix com a període de la decadència. Es caracteritza per la disminució:

• De la producció culta en llengua catalana.

• De la qualitat del que es produeix (a favor del castellà o del llatí).

Es duen a terme els corrents estètics i literaris:

• RENAIXEMENT: moviment que inicia l'edat moderna, conjuntament amb una valoració moderna. Triomf de l'humanisme, subjecció a les normes (recerca d'ideals com la serenitat, l'harmonia, l'equilibri, l'ordre, la mesura...). En aquesta època, en prosa, l'obra més important, renaixentista i catalana és la de Cristòfor Despuig, que defensa l'ús cultural i habitual del català.

• BARROC: moviment que neix arran de la crisi de tots els valors renaixentistes i amb la reacció de les esglésies en contra de la reforma (reacció de l'església catòlica contra la reforma d'Erasme de Rotterdam. Aquest senyor proposava el retorn de l'església primitiva, és a dir, la seva senzillesa, la pobresa... Aquesta proposta va ser el que va donar origen a l'luteranisme i d'aquí el protestantisme). En aquesta època els temes típics són la soledat, la mort, el pas del temps, el desengany... i el gènere que hi predominava era la poesia.

• NEOCLASSICISME I IL·LUSTRACIÓ: moviment fonamentalment ideològic en contra de l'obscurantisme del Barroc. Estan a favor del progrés i la raó.

  • Grans descobriments científics.

  • Base del modernisme.

  • Revolució francesa.

  El neoclassicisme dona el retorn dels principis clàssics estètics. La il·lustració també és coneguda com a segle de les llums. A Catalunya aquest moviment va aparèixer bastant tard.

Narrativa Popular

No pateix decadència (anònims).

• RONDALLES: d'arrel popular (=folklòrics), contenen una lliçó moral, lloc i temps indeterminats, personatges plans (no canvien psicològicament, representen fidelitat, noblesa, maldat).

• LLEGENDES: presenta aparentment un plantejament més versemblant (conté elements fantàstics).

• Segle XIX: es comencen a recollir rondalles i llegendes per escrit (valoren la tradició popular). La persona que duu a terme la gran obra de recollida de costumari català és Joan Amades (Costumari d'Amades).

La Narrativa de la Renaixença

La burgesia comença a manifestar el seu gust per la literatura.

• ROMANTICISME: (a nivell europeu) moviment estètic que defensa la valoració del món medieval i del passat històric nacional. Es produeix una potenciació de l'època medieval i això crea la novel·la històrica com Walter Scott-Ivanhoe.

• RENAIXENÇA: (a nivell català) impulsa la pròpia identitat catalana (tasca de conscienciació a la gent). Això afavoreix el Romanticisme (valoren tradició popular, història medieval, etc.).

La llengua: element polaritzador del moviment.

Catalanització de temàtica i llengua de l'obra d'Antoni de Bofarull L'orfeneta de Menàrguens.

A finals del segle XIX, a França s'imposa un nou corrent literari que s'anomena Realisme (doctrina estètica que es basa en l'observació i la descripció directa i objectiva de la realitat d'una manera globalitzadora. Va ser important a Europa i a Catalunya va arribar molt més tard).

**El pas del Romanticisme a la novel·la realista es fa a través del Quadre de Costums.

Quadre de Costums / Novel·la Costumista

Explica/descriu una realitat (quotidiana, típica) de manera subjectiva, no com es veu sinó com se sent. La subjectivitat és l'element determinant (s'explica des del seu punt de vista). Només captaven un moment que descrivien des del seu punt de vista. La suma de tota una sèrie de quadres de costums al final arriba a presentar una història augmentada que és la Novel·la costumista.

Novel·la Realista

Incorporació tardana, cap a finals dels 70 i a principis dels 80. Presenta característiques peculiars: parteix de l'observació directa i objectiva i presenta una finalitat moralitzadora. A més, els personatges són molt més senzills.

Novel·la Naturalista

Narcís Oller va fer el canvi de la novel·la realista a la novel·la naturalista (1846-1930):

La novel·la naturalista

Positivisme/determinisme.

• El 1830 un filòsof que es deia August Comte presenta una determinada visió de la literatura que explica tots els fenòmens naturals a partir de l'observació directa de la realitat i després intentava classificar tots els elements de la realitat.

• El 1964, Taine va dir que hi ha unes lleis generals a la naturalesa que són les que determinen els comportaments humans. El que condiciona la conducta són:

  • La raça: ser fills de qui som ens fa comportar-nos d'una manera o altra.

  • El medi: la societat que envolta el condiciona a actuar d'una manera determinada.

  • El moment històric: l'època en la qual viu, també hi contribueix.

Émile Zola: va fer l'intent d'escriure la primera novel·la científica partint d'aquestes posicions filosòfiques. (Teresa Raquin).

Josep Yxart i Joan Sardà: aquests crítics van pensar que aquest nou corrent és la solució per posar al dia la narrativa literària catalana. Comencen a parlar d'aquest nou corrent i hi ha un nou autor que s'adhereix a aquesta nova tendència (nova estètica francesa): Narcís Oller.

Narcís Oller: autor de la primera novel·la naturalista, La bogeria, alienació mental provocada per causes genètiques. Narcís es va convertir en el novel·lista més important del segle XIX i es va posar al dia. Va ser considerat pare de la novel·la catalana moderna. Anteriorment, era advocat i després es va interessar en la literatura, alternant els dos oficis junts (la seva primera obra va ser en castellà). Coneix escriptors catalans (autors clàssics i romàntics) i Émile Zola.

Narrativa dels Segles XX i XXI

Característiques

• Introspecció.

• Subjectivisme.

• Nova tècnica: monòleg interior (el propi personatge manifesta les seves sensacions o sentiments).

Narrativa Modernista

Posen en qüestió els valors de la classe social a la qual pertanyen. El segle s'inicia amb el simbolisme, després de la postguerra (realitat plena del simbolisme).

Narrativa Noucentista

Moviment de gran èxit ja que defensen els valors de la classe social a la qual pertanyien (no té importants novel·listes), sempre es dediquen a la poesia. Eugeni d'Ors (pseudònim Xènius) és l'ideòleg del moviment noucentista. Les seves obres que més s'apropen a la prosa són articles de La Veu de Catalunya (1906-1920). Novel·la més important: La ben plantada. Altres novel·les: Gualba, la de mil veus.

Narrativa dels Anys Trenta

• Novel·la més famosa de Joan Puig i Ferreter: El cercle màgic.

• Novel·la més famosa de Carles Soldevila: Fanny.

• Novel·la més famosa de Miquel Llor: Laura a la ciutat dels Sants.

• Novel·la més famosa de Josep M. de Sagarra: Vida privada, Memòries personals.

Generació del 36

Van patir un exili interior (prohibició de l'escriptura catalana).

Novel·la Psicològica

S'exposen a través d'un narrador omniscient i per monòlegs interiors. Gènere més característic, aprofundir en les psicologies dels personatges:

• Mercè Rodoreda: Aloma, La plaça del Diamant, Mirall trencat.

• Llorenç Villalonga: Bearn o la sala de les nines (realisme fantàstic).

Realisme Històric

Comencen a manifestar la realitat com a denúncia o crítica social de l'època (lluita restringida) i ho fan com a novel·la, poesia, teatre, música...

Narrativa a partir dels 70

Es fa famosa la novel·la nord-americana Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez.