Gèneres Literaris i Narratius: Guia Completa de Conceptes

Gèneres Literaris i Narratius: Guia Completa

El Text Literari i Retòric

El text literari o retòric persegueix una finalitat estètica. Les seves característiques el diferencien d'altres tipus de text perquè l'ús del llenguatge no és merament funcional o comunicatiu.

Característiques del Text Literari

• Emissor: Expressa la seva personalitat com a autor, com a creador. Aborda temes íntims, generals, reals o fantàstics, sempre des d'un punt de vista personal.
• Receptor: El públic lector d'obres, que fa una apreciació i una valoració personal del text.
• Missatge: Fruit d'una elaboració estètica que relaciona el fons del missatge amb la forma en què s'expressa (figures retòriques, mètrica, tòpics, etc.).
• Codi: Tots els recursos lèxics, sintàctics, fonètics o semàntics. Es basen en els diferents tipus de textos.
• Context: A banda del context històric en què s'insereix, l'obra literària crea un context propi.
• Canal: Escrit en la cultura culta i oral en la popular.

El Conte i la Narració Breu

El conte és un gènere narratiu breu creat per ser escoltat o llegit d'una tirada. Es basa en una història esquemàtica protagonitzada per pocs personatges que no tenen molta profunditat psicològica.

Intenció del Conte

La seva intenció és didàctica o moral, ja que pretén fer reflexionar al lector.

Estructura del Conte

• Plantejament: Exposició de l'espai, el temps, el protagonista i l'inici de l'acció.
• Desenvolupament: Seguiment de les peripècies del protagonista.
• Desenllaç: Resolució del conflicte i, segons els casos, un ensenyament moral explícit.

Tipus de Contes

• Rondalla: Autor desconegut, de tradició oral, dirigida a un públic infantil amb finalitat educativa (comencen a publicar-se al segle XIX).
• Faula: Popular o culta, similar a la rondalla però amb animals amb característiques humanes.
• Llegenda: Gènere popular o culte que es diferencia del conte per donar raó de realitats del món natural o de la història.
• Conte literari culte: Gènere culte que aprofita l'estructura del conte popular, però la modifica segons els seus interessos. L'autor no és anònim, el públic és adult i és un vehicle d'expressió d'inquietuds filosòfiques o psicològiques de l'autor. N'hi ha de temes variats.

La Novel·la: Gènere Narratiu Extens

La novel·la és un gènere narratiu extens i complex, un relat fictici però a vegades basat en fets reals o històrics.

Elements Clau de la Novel·la

• Història: Conjunt de fets que s'expliquen.
• Relat: Ordenació de la història en ordre narratiu que pot seguir un desenvolupament cronològic o modificar-lo (amb anticipacions, retrospeccions, etc.).
• Personatges: Éssers que duen a terme les accions de la història. Tenen nom, descripció física i psicològica, antecedents biogràfics i una manera d'actuar i parlar. El personatge pot ser presentat de manera directa (per ell mateix) o indirecta (a través d'un altre personatge).
  • Segons la funció en la història:
    • Plans: No evolucionen.
    • Rodons: Sí evolucionen.
• Espai i Temps: Coordenades en què se situa l'acció, inclouen ambientació detallada en època i lloc determinat. L'espai pot ser realista, fantàstic, obert o tancat, i hi pot haver relació entre paisatge i estat anímic del personatge. Pel que fa al temps, pot ser novel·la històrica, contemporània, de ciència-ficció, etc.
• Punt de Vista Narratiu: Òptica des de la qual es relaten els fets:
  • Intern: Narrador protagonista o un altre personatge que explica els fets en primera persona gramatical.
  • Extern: Narrador que no participa en l'acció, relata els fets en tercera persona gramatical, pot ser objectiu o omniscient (ho sap tot).
• Episodi: Unitat narrativa que inclou acció, espai, temps i personatges.
• Discurs: Representació de paraules o pensaments d'un o diversos personatges de manera més o menys directa. Tres tipus: diàleg, monòleg i monòleg interior.

Gramàtica Catalana: Ús de 'Que' i 'Què'

• Que:
  • Conjunció.
  • Valor exclamatiu.
  • Quan reforça una interrogació.
  • En oracions subordinades fa de subjecte, complement directe (CD) o complement circumstancial de temps (CCT).
• Què:
  • Valor interrogatiu.
  • Equivalent a 'quina cosa' (quan pronom relatiu precedit de preposició).
• El que, la que, els que i les que:
  • Correctes quan equivalen a 'aquell que', 'aquella que', 'aquells que', 'aquelles que'.