El galego de 1936 a 2014: història, característiques i situació sociolingüística

El galego de 1936 a 1978: característiques lingüístiques fonamentals. Context històric i situació sociolingüística

Quan comença la guerra de 1936 s'inicia una forta repressió generalitzada. Tot l'esplendor anterior queda reduït al silenci, i durant els primers anys de la dictadura són els intel·lectuals de l'exili americà els que mantenen viva la cultura gallega creant editorials, revistes, programes de ràdio... La capital de la cultura gallega és ara Buenos Aires, amb figures com Castelao, Rafael Dieste, Luís Seoane, Blanco Amor... El galego es converteix en una llengua inferior, que només s'utilitza amb la família o amb els amics, sense ús públic ni oficial.

La recuperació cultural s'inicia el 1950, quan es funda l'editorial Galaxia, que tindrà una importància capital per a la recuperació de la nostra cultura. A la dècada dels seixanta sorgeixen els partits nacionalistes, clandestins i minoritaris, i es creen associacions culturals que lluiten pel nostre idioma i cultura, i comença a haver-hi un cert reconeixement o, almenys, tolerància des de l'esfera oficial:

• 1963: celebració del Dia de les Lletres Gallegues.
• Aparició d'altres editorials i revistes monolingües.

Però el fenomen de desgalleguització social avança a un ritme molt més accelerat: la gent marxa a les ciutats i deixa de parlar gallec als fills; l'ensenyament, l'Església i els mitjans de comunicació només usen el castellà.

Tot i això, malgrat tots els obstacles, el galego segueix sent, l'any 1975, la llengua majoritària del país (75-80%).

En el camí de cerca d'una norma culta augmenta la consciència de la seva necessitat, que podem caracteritzar pel desig de simplificació ortogràfica (eliminació de guionets i apòstrofs) i de depuració lèxica (rebuig de castellanismes, incorporació de neologismes i cultismes...).

El galego a finals del segle XX i començaments del XXI: característiques lingüístiques fonamentals. Context històric i situació sociolingüística

El 1978 s'aprova la Constitució: cooficialitat del gallec i el castellà a Galícia. El 1981, l'Estatut d'Autonomia: «la llengua pròpia de Galícia és el gallec». El 1983, la Llei de Normalització Lingüística: regula el seu ús en les diverses administracions i serveis.

El galego es converteix en la llengua oficial de l'administració autonòmica, de la Xunta de Galícia. El seu ensenyament és obligatori a Primària i Secundària, i algunes matèries més hauran de ser impartides en aquesta llengua. En l'ensenyament universitari ja no regeixen aquestes normes. El 2004, el Parlament gallec va aprovar per unanimitat el Pla General de Normalització de la Llengua Gallega: 445 mesures destinades a potenciar el gallec, que no es va arribar a desenvolupar.

El galego és molt utilitzat en les activitats polítiques, institucionals, universitàries i culturals. Fins i tot sembla que el seu ús comercial comença a ser econòmicament rendible i prestigia certs productes. Hi ha moltes webs, fòrums, xats i blogs on és freqüent el gallec. Tenim traductors, correctors ortogràfics, Android, Windows, Facebook, Twitter... Les companyies de telefonia mòbil ja ofereixen terminals en gallec. Però la pèrdua de parlants segueix accelerant-se. Ja no és la llengua exclusiva al rural, i a les petites i grans viles, a les ciutats, cada vegada és més minoritària.

En la cerca d'una norma escrita, entrem en la fase del gallec estàndard: s'eliminen dialectalismes, arcaismes i hiperenxebrismes, alhora que s'adapta a la nova situació social (més àmbits d'ús) i acadèmica (vehicle per a altres matèries).

El 2014 el gallec ocupava, pel nombre de parlants, el lloc 136 entre les llengües del món; el 49 per llibres traduïts; el 37 per pàgines d'Internet; el 26 per ús a les xarxes socials. Està clar que si volem, podem!