La funció de relació: sistema nerviós, endocrí i sentits

Biología4,73 KB

La funció de relació en els éssers vius

Relació: Capacitat dels organismes de captar estímuls i emetre una resposta.

Aparells i sistemes que permeten aquesta funció vital

  • Sistema nerviós
  • Òrgans dels sentits
  • Sistema endocrí o hormonal
  • Aparell locomotor: sistema esquelètic i sistema muscular.

Les cèl·lules del sistema nerviós: les neurones

Les cèl·lules del sistema nerviós s'anomenen neurones, les quals transmeten impulsos nerviosos.

Parts de la cèl·lula:

  • A. Cos cel·lular
  • B. Dendrites
  • C. Beina de mielina (greix)
  • D. Botons terminals o botons sinàptics.

El contacte entre neurones s'anomena sinapsi, la qual es realitza mitjançant neurotransmissors. Es desencadena l'impuls nerviós a la neurona postsinàptica quan els neurotransmissors s'acoblen als receptors.

El sistema nerviós central (SNC)

El sistema nerviós central consta de l'encèfal i la medul·la espinal.

  • Al cervell s'integren els actes voluntaris.
  • Al bulb raquidi, els involuntaris.
  • El cerebel és el lloc de l'encèfal encarregat de les qüestions de l'equilibri.

Medul·la espinal i columna vertebral:

  • A. Anell de cartílag
  • B. Substància grisa
  • C. Nervi raquidi
  • D. Branca sensitiva del nervi raquidi
  • E. Branca motora del nervi raquidi
  • F. Vèrtebra
  • G. Substància blanca

El sistema nerviós perifèric (SNP)

Anomenem sistema nerviós perifèric al conjunt de nervis que surten de l'encèfal i de la medul·la espinal per innervar tots els òrgans del cos.

  • Sistema nerviós somàtic: Els nervis que fan contacte amb els músculs. Té el seu centre d'integració al cervell; per tant, els actes són de tipus voluntari.
  • Sistema nerviós perifèric (autònom/visceral): Els que fan contacte amb les vísceres. Té el seu centre d'integració al bulb raquidi; per tant, els actes són de tipus involuntari.

El sistema endocrí i la regulació hormonal

Glàndula endocrina: Conjunt de cèl·lules que fabriquen hormones.

Hormona: Substància química orgànica derivada de proteïnes i esteroides que realitza la seva funció en l'òrgan diana.

Glàndula exocrina: Glàndula que agafa una substància de la sang (com les sudorípares i lacrimals). La glàndula del pàncrees és, a la vegada, exocrina i endocrina.

Principals estructures i glàndules:

  • A. Hipotàlem
  • B. Bulb raquidi
  • C. Tiroide
  • D. Hipòfisi
  • E. Glàndules suprarenals
  • F. Insulina
  • G. Testicles
  • H. Ovaris

Sistemes de coordinació i regulació

  • Sistema nerviós: Sistema d'integració ràpida que coordina i regula l'organisme mitjançant impulsos nerviosos.
  • Sistema endocrí: Sistema d'integració lenta que coordina i regula l'organisme amb la secreció d'hormones.

Els òrgans dels sentits

Són el conjunt de cèl·lules especialitzades a captar estímuls, distribuïdes per la pell i vísceres o agrupades en òrgans especialitzats.

El Tacte

Receptors: mecanoreceptors i termoreceptors. Es localitzen a la pell. Les capes principals de la pell s'anomenen epidermis i dermis. La part més profunda de la dermis també s'anomena hipodermis, la qual es caracteritza per estar formada per teixit adipós. La majoria de receptors del tacte es localitzen a l'epidermis.

El Gust

Receptors: quimioreceptors. S'anomenen papil·les gustatives i es localitzen a les papil·les del gust. Hi ha receptors per a 4 substàncies: dolç (a la part de davant), salat, àcid (als costats) i amarg (al darrere).

L'Olfacte

Receptors: quimioreceptors. S'anomenen nervi olfactiu i es localitzen a la pituïtària groga.

La Vista

Tipus de receptors: fotoreceptors. S'anomenen bastons i cons, i es localitzen a la capa de la retina. Els receptors que donen agudesa visual s'anomenen cons i els que diferencien els colors s'anomenen bastons.

Descargar

PDF Word HTML