Frida Kahlo i Chillida: Anàlisi de 'El Marxisme sanarà els malalts' i 'Elogi de l'aigua'

El Marxisme sanarà els malalts

Doc gen: ca. 1964
Estil: Surrealisme
Tècnica: Oli
Suport: Fusta (76 cm x 61 cm)
Localització: Coyoacán, Districte Federal, Mèxic

Context històric

Frida Kahlo (Coyoacán, 6 de juliol de 1907 - 1954), figura clau del surrealisme, va viure una vida marcada pel patiment en plena Guerra Freda. La seva obra reflecteix aquest context, caracteritzat per conflictes com el bloqueig de Berlín, la guerra de Corea, la crisi dels míssils i la guerra de Vietnam.

Anàlisi formal

Elements plàstics

A mesura que el dolor de Kahlo augmentava i la medicació es feia més forta, les seves pinzellades esdevenien més lliures i ràpides, amb menys precisió en els detalls.

Composició

El quadre presenta una certa simetria. Les crosses que cauen formen les línies d'un triangle compositiu. La figura de Kahlo ocupa l'espai central. El paisatge es divideix: a l'esquerra, rius, països vermells (URSS i Xina) i el colom de la pau; a la dreta, una explosió, sang i l'àguila americana amb el cap de l'Oncle Sam i cos de bomba, agafada per Karl Marx.

Estil

Encara que englobada dins del surrealisme, Kahlo va mantenir-se impermeable als models europeus, optant per la iconografia nativa i els seus símbols.

Interpretació

Contingut i significació

La vida de Kahlo va estar marcada pel sofriment. D'idees comunistes, es va aferrar al marxisme en els seus últims anys, buscant sentit al dolor. La mort de Stalin la va afectar profundament. L'artista es representa amb la cotilla, símbol del seu patiment, davant d'un paisatge dividit. A la dreta, els rius blaus i els països vermells contrasten amb el colom de la pau. A l'esquerra, l'explosió i l'àguila simbolitzen l'imperialisme, mentre que Marx representa l'alliberament a través del marxisme. Les mans, una amb l'ull de la saviesa, sostenen l'artista, que es desempallega de les crosses, simbolitzant una curació miraculosa.

Funció

L'obra és un intent de l'artista de refugiar-se en la ideologia marxista i la pintura per alleugerir el patiment.

Elogi de l'aigua

Doc gen: 1987
Estil: Art abstracte
Tècnica: Encofrat
Material: Formigó armat i acer
Formes: Escultura exempta
Crom: Monocroma
Dimensions: 720 cm x 1200 cm x 650 cm
Localització: Parc de la Creueta del Coll, Barcelona

Context històric

L'obra pertany a l'abstracció, moviment que va incorporar nous materials a l'escultura. Eduardo Chillida, artista basc, va crear grans estructures de ferro o formigó amb formes simples que reflecteixen la tensió de les forces de la natura.

Anàlisi formal

Composició

Una gran massa de formigó armat (54 tones) està suspesa a 80 cm de l'aigua d'un estany artificial mitjançant quatre cables d'acer. L'escultura té una part superior cúbica de la qual emergeixen quatre braços enroscats. Hi ha un contrast entre la pesantor del volum i la lleugeresa de la suspensió.

Estil

L'estil de Chillida s'aparta de la figuració i s'endinsa en l'abstracció. Les seves obres augmenten de dimensió progressivament. Es caracteritzen pels encreuaments de superfícies, estudiant l'equilibri entre zones planes i buides, i el contrast de llum i ombra. El procés de creació d'obres de formigó armat incloïa:

• Realització d'una maqueta
• Construcció amb porexpan a mida real
• Revestiment de l'estructura amb fusta
• Desmuntatge i muntatge al lloc d'exposició
• Ompliment del motlle amb formigó
• Retirada de l'encofrat

Interpretació

Contingut i significació

El reflex de l'escultura a l'aigua forma part de l'obra, representant el mite de Narcís. Narcís, jove d'una gran bellesa, no es deixava tocar per ningú. Un dia, en veure el seu reflex a l'aigua, va quedar-ne seduït i, en no poder tocar-lo, es va consumir per la impotència i la malenconia. Els braços de l'escultura simbolitzen la unió amb l'altra meitat.

Funció

L'obra va ser encarregada per l'Ajuntament de Barcelona i s'ha convertit en el centre visual del parc on està ubicada.