Franquisme: Repressió, Autarquia i Relacions Internacionals

Bases Legals del Franquisme

Durant aquesta etapa es van establir les bases legals del nou règim:

• 1938: Es va aprovar el Fuero del Trabajo, que establia el deure i el dret dels espanyols al treball.
• 1942: Es va proclamar la Ley de Cortes, que posava en funcionament una cambra legislativa que mai va tenir aquesta capacitat.
• 1943: Es va aprovar el Fuero de los Españoles, que recollia drets individuals com la llibertat d'expressió o de reunió, tot i que la seva posada en pràctica va ser impossible.
• 1945: Es va aprovar la Ley de Referéndum, que regulava un sistema de votació directa de tots els espanyols per aprovar les lleis fonamentals.
• La primera llei aprovada en referèndum va ser la de Sucesión de la Jefatura de Estado.

Instruments de la Repressió Franquista

Per imposar el nou ordre, es va voler destruir sistemàticament tots aquells considerats contraris al règim. Amb aquesta finalitat es va procedir a la institucionalització de la repressió.

• La primera llei repressiva va ser la Ley de Responsabilidades Políticas, per depurar les persones que havien col·laborat amb la República.
• 1940: S'hi va afegir la Ley de Represión del Comunismo y de la Masonería, per incoar expedient als acusats de "defensar idees contràries a la religió, la pàtria i les seves institucions fonamentals".
• L'exèrcit va ser el braç executor principal de la política repressiva fins al 1963, quan es va crear el Tribunal de Orden Público.

Pel que fa a les xifres de la repressió, es calcula que a Espanya les persones executades per raons polítiques van ser unes 150.000, i a Catalunya, 4.000. Una part dels reclusos van ser enviats als batallons de treballadors. El conjunt de mesures repressives adoptades es va caracteritzar per la voluntat d'exemplaritat i de càstig.

Confiscació de Béns i Depuracions

Les mesures repressives van anar acompanyades d'un ampli procés de confiscació i espoli del patrimoni:

• Es van confiscar les propietats de la majoria dels exiliats i dels polítics republicans.
• Els béns de tots els partits, sindicats, associacions i entitats vinculades als republicans van passar a engrandir el patrimoni de les institucions del règim.
• El franquisme també va expulsar del món laboral tothom qui s'havia destacat a favor de la causa republicana.
• Es va dur a terme una depuració generalitzada dels funcionaris.
• L'exercici de certes professions liberals també va ser objecte de control a partir de les depuracions obligatòries que es van fer als col·legis professionals i a les empreses particulars.

Política Franquista a Catalunya

Es va imposar un règim centralista i uniformista que volia forjar una nova "Catalunya espanyola" de la qual es pretenia extirpar definitivament el catalanisme.

• Es van prohibir els símbols identitaris de Catalunya.
• Es va procedir a una nova retolació dels carrers.
• Es van eliminar monuments públics.
• Es va prohibir l'ús de la llengua catalana a l'administració pública, l'escola, els mitjans de comunicació i la vida econòmica i social.
• El seu ús fora de l'àmbit familiar fou objecte de multes i sancions.
• Es va impedir que s'emprés en l'edició de llibres, periòdics i revistes.

Es tractava de recloure la llengua catalana a l'àmbit estrictament domèstic i d'imposar el castellà com l'única llengua oficial i de cultura.

La Segona Guerra Mundial i el Franquisme

El franquisme va mostrar el seu suport a les potències de l'Eix. Franco va declarar la neutralitat d'Espanya. En política interior, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS va assolir un paper hegemònic en el nou Estat nacionalsindicalista que es volia construir a Espanya a imitació dels règims feixistes.

La No-Bel·ligerància

La victòria alemanya sobre França va motivar el pas de la neutralitat a la no-bel·ligerància, una situació que implicava el suport diplomàtic i econòmic a les potències de l'Eix. Espanya no va entrar en la guerra, tot i que va col·laborar en l'esforç bèl·lic amb l'enviament de material estratègic i aprovisionaments. A més, l'any 1941, una unitat de voluntaris (la División Azul) va ser enviada a l'URSS per combatre al costat de les tropes alemanyes.

El Retorn a la Neutralitat

L'octubre del 1943, la guerra va començar a ser clarament desfavorable a les potències feixistes. Amb la derrota d'Alemanya el 1945, el franquisme va haver d'assumir que la seva pervivència exigia prendre distàncies del feixisme. El discurs oficial va començar a presentar el franquisme com un règim catòlic, conservador i anticomunista. Aquesta nova fase va comportar la marginació del falangisme.

Els Anys del Boicot Internacional

La fi de la Segona Guerra Mundial va suposar per al franquisme una etapa d'aïllament i de rebuig internacionals. El govern de França va tancar la frontera amb Espanya i un acord de l'Assemblea General de Nacions Unides va recomanar la retirada dels ambaixadors de Madrid. La persistència del franquisme després de la guerra mundial va tenir un cost econòmic i polític enorme per a Espanya, que va rebre uns ajuts força reduïts en termes comparatius. Així doncs, l'Espanya de Franco no es va poder beneficiar del programa d'ajuda nord-americana a Europa, el Pla Marshall, i va ser exclosa del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).

Etapa tecnocràtica, etapa de descomposició del règim (1969-1975) Franco començarà a patir efectes de les malalties. Mentrestant...

Reconeixement Internacional i Nacionalcatolicisme

A partir del 1947, la configuració de dos blocs antagònics i l'inici de la Guerra Freda van alterar de manera significativa la situació internacional. Malgrat que les condemnes verbals al franquisme es van mantenir, l'acceptació internacional del règim es va anar obrint camí. L'any 1951, Franco va decidir procedir a una remodelació del govern. El nou gabinet va obrir una etapa en el franquisme caracteritzada pel predomini del nacionalcatolicisme. Luis Carrero Blanco va ser nomenat subsecretari de presidència. L'any 1953, Franco va obtenir el definitiu reconeixement internacional del règim amb la signatura dels acords amb els Estats Units i el concordat amb la Santa Seu. Els nord-americans van obtenir d'Espanya el dret d'establir i d'utilitzar en territori espanyol un seguit d'instal·lacions militars. A canvi, Espanya rebia material bèl·lic i ajuda econòmica i tècnica. Els acords amb els Estats Units van servir per regularitzar les relacions diplomàtiques i comercials.

Els Primers Intents d'Obertura

La situació econòmica era molt difícil. Les ajudes nord-americanes no van aconseguir salvar la situació de crisi interna. Entre els anys 1956 i 1958 es van produir una onada de protestes obreres a algunes ciutats i els primers moviments de dissidència a la universitat. L'any 1957, Franco va procedir a una remodelació de l'executiu, apartant els falangistes i promovent els sectors catòlics. Hi van entrar com a ministres els anomenats tecnòcrates, que eren homes procedents de l'Opus Dei i que van ocupar llocs decisius en la direcció econòmica del país.

Les Lleis Fonamentals del Franquisme

L'establiment d'unes lleis polítiques bàsiques va començar en plena Guerra Civil i es va cloure amb la promulgació de la Ley Orgánica del Estado.

• 1938: Fuero del Trabajo, de clara inspiració feixista i basada en la Carta del Lavoro italiana.
• 1945: Després de la derrota de les potències de l'Eix, es va instaurar el Fuero de los Españoles i la Ley del Referéndum Nacional.
• 1947: La Ley de Sucesión va permetre a Franco designar el seu successor "a títol de Rei". Aquesta llei va crear el Consejo de Regencia i el Consejo del Reino.
• 1958: Es va promulgar la Ley de Principios del Movimiento Nacional.

La Democràcia Orgànica

Per a la construcció del nou Estat es va inspirar en l'Estat corporativista italià. El sistema va ser anomenat democràcia orgànica. La representació popular en les institucions de l'Estat es va regular a partir de la Ley Constitutiva de las Cortes; tots els seus representants s'anomenen procuradors. Es tractava, per tant, d'una representació corporativa per terços. En el pla territorial, el poder del govern es transmetia per mitjà de la vella institució dels governadors civils. A cada província es va instituir també un governador militar. També es va restablir l'estructura militar de les capitanies generals. Als ajuntaments, els alcaldes eren elegits directament pel governador civil. Un altre poder de l'Estat van ser els sindicats verticals, anomenats posteriorment Organización Sindical Española. La Ley de Unidad Sindical del 1940 integrava en un mateix sindicat empresaris i treballadors, organitzats per branques de producció. L'Estat dictava les condicions laborals sense cap possibilitat de negociació col·lectiva ni tampoc vaga.