Fotografia: elements fonamentals, càmera obscura i composició

1. Elements fonamentals de la fotografia: Càmera, subjecte, llum i fotografia. La fotografia és un procés que crea una imatge a partir d'una escena i una llum determinada, utilitzant la càmera. La llum és l'element bàsic: sense llum no hi ha fotografia possible. És la que fa els objectes visibles a l'ull i a la càmera. Pot ser natural o artificial.

La càmera obscura i prehistòria de la càmera fotogràfica: El primer en fer referència a aquest principi va ser el filòsof xinès Mo-Ti als segles V-IV a.C., que l'anomenava «el lloc rellit». La va descriure de la següent manera: «es fa passar la llum a través d'un petit forat fet en una cambra tancada i, a la paret oposada al forat, es forma la imatge de les coses que hi ha al davant». Al segle XIII, Roger Bacon coneixia ja el fenomen de la càmera obscura.

3. Càmera fotogràfica: És una caixa fosca que deixa passar la llum el temps necessari perquè la imatge enfocada a través de l'objectiu sigui registrada per una pel·lícula o un sensor digital.

Elements:

• Objectiu: dirigeix els raigs de llum cap a una pel·lícula o sensor digital a l'altre extrem.
• Pel·lícula o sensor digital: capta la imatge.
• Diafragma: limita la mida del raig de llum que penetra (obertura de diafragma).
• Obturador: controla el temps que la pel·lícula o sensor estan exposats a la llum (temps d'exposició).
• Visor, disparador, bateria i fotòmetre: mesura la llum projectada a través de l'objectiu perquè la càmera pugui calcular l'exposició correcta.

4. Sensibilitat: pel·lícula o sensor digital: Tota pel·lícula fotogràfica és una emulsió sensible que necessita una determinada exposició a la llum per quedar ben impressionada. Si l'exposició és excessiva, es produeix sobreexposició (foto cremada, massa clara). Si l'exposició és insuficient, es produeix subexposició (foto fosca o negra).

La quantitat de llum que arriba a la pel·lícula depèn dels paràmetres: la il·luminació ambiental o exterior (o flaix, focus); el flux (o intensitat) de llum que deixem passar i que reglem a l'objectiu mitjançant el diafragma; el temps d'exposició que regulem al cos de la càmera; i la sensibilitat del gra de pel·lícula que hem escollit a la càmera o del valor de sensibilitat especificat per al sensor digital.

Composició: Maneres com el motiu o objecte de la foto es distribueix en l'espai enquadrat. Comprendre la foto, buscar millor vista de la escena i aconseguir harmonia entre els seus elements.

5. Regla dels terços: Una foto dilagna casi mai centrada en si harmoniosa. Per aplicar la regla, dividim hipotèticament l'espai de la foto en tres trossos tant vertical com horitzontal, i fem que les línies i elements més importants de la foto s'ajustin a aquests. Horitzons i elements més importants els posem en els trossos.

6. Clau dels horitzons: Si busquem simetria entre cel i terra, horitzó al centre; si no, coincidir amb un dels trossos verticals. Si és més important la terra, coincidir amb el tros superior; si és més important el cel, ajustem l'horitzó al tros inferior.

7. La regla de l'alçada: Tota persona o animal dins de la foto ha de tenir espai lliure cap a la seva part davantera més gran que la que ocupa la part posterior.

8. Tipus de pla:

• Pla general: abasta tots els elements de la escena.
• Pla mig: mostra el cos a partir de la cintura cap amunt.
• Pla americà: talla al protagonista aproximadament a altra de les genolls.
• Primer pla: deixa veure el rostre i els detalls.
• Primeríssim primer pla: aproximadament abasta tot el rostre de la barbeta fins a la punta del cap.
• Pla detall: recull una petita part del cos, que en ha de correspondre amb el rostre (es concentra la màxima capacitat expressiva, especialment el detall que s'ha de destacar).

9. Sensibilitat de la pel·lícula: Foto amb moviment: augmentem la velocitat d'obturació, pel·lícula més sensible. Objecte quiet, poca sensibilitat per major qualitat. Molta profunditat de camp, tancar el diafragma, més sensibilitat. Elecció de la pel·lícula més sensible és el que es fa quan les condicions d'il·luminació són escasses o bé quan hi ha poca llum.

Diversos sistemes per expressar la sensibilitat de les pel·lícules: ISO, ASA, DIN, signes de sensibilitat. Les pel·lícules es classifiquen en: lentes (25 a 50 ISO), mitjanes (64 a 160 ISO), ràpides (200 a 800 ISO) i ultraràpides (més de 800 ISO).

Conceptes: Enquadrament: resultat de tallar dins d'un quadre, alineació casi o la forma que la imatge adquireix dins del marc.