Formació contínua de vendes: programes, mètodes i avaluació

Economía9,48 KB

Programes de perfeccionament i formació contínua d'equips comercials: objectius, continguts i mètodes

El venedor professional necessita formació constant. La formació contínua es materialitza en cursos periòdics, tallers, seminaris, conferències i reunions.

Planificació de la formació de venedors:

  • Programa de formació, si els destinataris són venedors nous.

  • Programa de perfeccionament o reciclatge, si els destinataris són venedors experimentats.

Prioritat: cal detectar les àrees prioritàries d'actuació en formació. Una eina per conèixer les necessitats de formació, la modalitat o els horaris són les qüestions de necessitats formatives.

Els programes de perfeccionament inclouen informació relativa a:

  • Títol: frase que indiqui l'objectiu de l'acció i els continguts generals.
  • Objectius: termes de capacitat que s'han d'assolir amb la formació.
  • Continguts: temes que es tracten en l'acció per aconseguir els objectius. Han de ser necessaris, suficients, agrupats en teòrics i pràctics, i s'han de concertar.
  • Mètodes i tècniques: per aconseguir objectius i continguts es poden usar el role playing (dues o més persones que fan simulacions d'una situació real), els tallers (desenvolupament de metodologia que indiqui el formador) o el mètode del cas (descriure la situació, plantejar el problema i buscar solucions).
  • Recursos: els objectius a assolir influeixen en els recursos que s'utilitzaran. Cal detallar els recursos humans i materials que s'empraran en la formació.
  • Avaluació: la valoren els participants i el curs verifica si s'han assolit els objectius.
  • Altres aspectes: determinar el lloc per realitzar l'acció formativa, els destinataris, l'horari, etc.

Formació de perfeccionament.

  • Contingut: habitual (variacions en la producció, canvis en l'organització, canvis de l'entorn i del mercat, convencions) i no habitual (problemes diversos, reciclatge, promoció).
  • Metodologia: habitual (informació) i no habitual (fixar objectius mesurables, planejar com aconseguir-los, planificar i establir un cronograma, treballar amb el venedor, perfeccionar).

Contingut d'un programa formatiu en vendes: cal conèixer el producte, l'empresa, el sector, la competència i el client. Cal conèixer les tècniques i les fortaleses i debilitats del producte en relació amb els competidors per guanyar. Conèixer el client és essencial si es vol estar orientat cap al mercat. Cal conèixer el sector per saber com es desenvolupa l'empresa en el sistema econòmic i l'evolució dels darrers anys. També cal conèixer el marc legal que afecta l'acte de vendre, per establir una relació estable amb el client.

Tècniques de venda: els programes formatius en vendes poden facilitar informació sobre les tècniques que es poden usar per assolir compromisos amb el client. Destaquem l'etapa de venda: els programes formatius en venda aborden aspectes inclosos en diferents etapes de la venda, com ara la localització del client potencial, el contacte, la presentació del producte o servei, els dubtes i objeccions, el tancament i el postvenda.

Habilitats de comunicació, negociació i gestió del temps i del territori: les habilitats comunicatives poden incidir de forma positiva en la formació del venedor, ja que la venda és un procés de comunicació. Aspectes: comunicació verbal, no verbal, capacitat de comprensió i capacitat de persuasió. Gestió del temps i del territori: formar els venedors en com gestionar de manera eficaç el temps i el territori, no dedicant més temps del necessari a qüestions que no ho mereixen.

Formació teoricopràctica i formació sobre el terreny

La formació en vendes prepara teoricopràcticament per exercir bé una acció. L'acció es pot impartir en:

  • Instal·lacions de l'empresa: tenir les instal·lacions necessàries. Formació fora de l'horari de treball, la qual cosa motiva els venedors a assolir objectius fixats. Avantatge: tota la força de vendes rep el mateix formador. Inconvenient: cost vinculat a la necessitat de tenir instal·lacions específiques i contingut teòric.
  • Instal·lacions no pertanyents a l'empresa: es desenvolupa en instal·lacions alienes a l'empresa. Hi ha abundant material i es pot reforçar el contingut de la formació a través de la interacció dels venedors. Cost elevat. El venedor pot formar-se a casa seva. Disminueix el cost, però es perd control.

Formador acompanyant: el venedor visita, observa i rep correcció en relació amb les habilitats interpersonals, l'habilitat comunicativa, la cerca de nous clients i la gestió del temps i del territori.

Indicacions per augmentar l'efectivitat sobre el terreny:

  • Fixar amb el venedor objectius de cada visita.
  • Recordar els aspectes que incideixen en l'assoliment dels objectius.
  • Formar: actuar com a observador durant la visita, analitzar la visita i aportar la conversa.

Avantatge: formar sobre el terreny mentre el venedor treballa, estalvia costos i ensenya com es distribueix el temps a cada venedor. Inconvenient: és una tasca reservada al formador per a cada venedor, i el cost és elevat.

Avaluació dels plans de formació

L'avaluació mesura l'eficàcia del programa de formació i permet conèixer els costos que se n'han ocasionat i avaluar els resultats. L'empresa estima els costos i el benefici de formar els venedors. Objectius: si s'ha pogut crear coneixement, si s'ha millorat la motivació dels empleats, si s'ha disminuït la rotació laboral, si s'ha millorat la relació amb el client o si s'han incrementat les vendes.

Indicadors d'esquerra i característiques de dreta (taula):

  • Reacció dels formadors: indicador subjectiu, perquè es recull l'opinió dels participants mitjançant qüestionaris o entrevistes personals. Informació sobre la idoneïtat dels continguts, la durada, el grau de satisfacció i la formació rebuda que es recomanaria.
  • Eficàcia d'aprenentatge: exàmens previs i posteriors a la formació.
  • Modificació del comportament: després de la formació s'observen les opinions dels superiors i dels clients, i s'avalua el venedor mentre atén el client.
  • Quantitatius: augment de vendes, millora de l'eficiència, increment de clients i productivitat mesurada en tasques de prospecció.

Fora de la taula: els indicadors quantitatius s'utilitzen per valorar si els beneficis de la formació superen els costos, ja que es basen en criteris objectius i mesurables.

Organitzacions privades i institucions públiques amb programes de formació contínua per al comerç

Una empresa privada o pública s'aprofita de la formació no només pels beneficis econòmics, sinó perquè es poden superar barreres internes en la força de vendes gràcies a la seva formació, i es poden complir els objectius marcats mitjançant la planificació de les accions que es porten a terme. El seu desenvolupament s'ha de reflectir en el pla de formació.

També cal conèixer que existeix una tipologia d'oferta formativa subvencionada que es diu formació d'oferta o ocupacional, perquè el seu desenvolupament parteix de l'Administració pública, agents socials o entitats privades. La característica principal de la formació subvencionada que es recull en aquesta font de finançament públic és que capacita per al desenvolupament qualificat de les diferents professions i per a l'accés a l'ocupació. Exemples de tipologia de formació:

  • Formació conduent a l'obtenció dels Certificats de Professionalitat.
  • Formació per al desenvolupament estratègic d'una regió.
  • Formació per al desenvolupament de nous sectors professionals.

La formació de demanda (o formació contínua) té com a objectiu el desenvolupament curricular dels treballadors, a través de processos de requalificació professional, i per això millora l'eficiència i la competitivitat empresarial. Respecte a la font de finançament de la formació, existeix un sistema de bonificacions en les quotes de la Seguretat Social que ingressen les empreses. Les empreses que cotitzen per formació professional disposen d'un crèdit anual per a la formació dels seus treballadors, que poden fer efectiu mitjançant l'aplicació d'una bonificació en aquestes quotes un cop realitzada l'acció formativa. Per tant, per als treballadors que realitzen la formació amb càrrec a aquest sistema de bonificació de la Seguretat Social, la formació és gratuïta.

Existeix una normativa legal que determina els treballadors considerats prioritaris en les accions formatives finançades a través del sistema de bonificació, que són:

  • Treballadors de petites i mitjanes empreses.
  • Dones.
  • Majors de 45 anys.
  • Treballadors de baixa qualificació.
  • Persones amb discapacitat.
  • Víctimes del terrorisme i de violència de gènere.

Descargar

PDF Word HTML