Teoria de Vroom: motivació i incentius per a vendedors
La teoria de Vroom es basa en que una persona es motivarà a realitzar un esforç per assolir un objectiu si creu en el valor d'aquest i si percep que allò que faci contribuirà a obtenir la meta fixada. Incorpora aspectes importants d'altres teories, ha estat contrastada en diferents investigacions empíriques i ofereix una estructura útil per guiar les decisions que s'han de prendre en el disseny dels programes d'incentius.
Components de la teoria
1. Expectativa
Probabilitat que l'esforç aconsegueixi un increment del rendiment. A major rendiment, més probabilitat que el venedor dediqui l'energia a fer tasques que millorin el rendiment. Cal diferenciar treball dur i treball intel·ligent.
2. Instrumentalitat
Probabilitat que un increment del rendiment condueixi a una major recompensa. Les polítiques empresarials han de ser dissenyades per dirigir la força de vendes a aconseguir els objectius fixats.
3. València de les recompenses
Grau de desig d'aconseguir les recompenses. Cal conèixer quines són les recompenses més valorades pels venedors i no oblidar la seva evolució en el temps. Quan estan cobertes les necessitats inferiors, apareixeran altres de superiors, i les recompenses no econòmiques com la promoció o el reconeixement personal seran les més desitjades.
Elements de motivació i animació
Variables sociodemogràfiques
- Els venedors amb més grans valoren més la recompensa econòmica.
- Valoren més la seguretat en el treball.
- Les oportunitats de promoció són més valorades per edats menors.
- El nivell formatiu incideix en la capacitat de percebre expectatives i instrumentalitats de forma exacta.
- Les càrregues familiars poden afectar les valències de les recompenses monetàries i de seguretat.
Fases professionals del venedor
Cron presenta un marc de desenvolupament de les carreres professionals en el qual analitza l'exercici del treball, capacitats, rendiments en vendes i percepció de l'entorn.
- Fase 1: exploració. Els directius ajuden els nous, donen reglamentació, supervisió, animació i mostren reconeixement per tasques fetes.
- Fase 2: establiment. Els integrants han admès la seva ocupació en vendes. Busquen seguretat, estabilitat i millora d'habilitat i rendiment. Els directors no fomenten expectatives irreals sobre la probabilitat de possibles promocions.
- Fase 3: manteniment. El venedor vol mantenir l'status i la posició a l'empresa.
- Fase 4: desenganxament. Comença quan es és a prop de la jubilació. Els venedors s'allunyen psicològicament del treball i busquen un nivell acceptable del seu rendiment amb menys esforç.
Trets sociològics
Un tret que predomina en investigacions empíriques: com més elevat sigui el grau de control que tinguin els venedors, millor és la probabilitat que pugui millorar el rendiment.
Atribució del rendiment pel venedor
Els venedors motivats per recompenses i per assolir coneixements d'estructures causals de l'entorn.
Implicacions directives
Dissenyar programes de compensació que satisfacin les expectatives dels venedors. El director pot analitzar les fases professionals dels venedors i conèixer les causes que han portat el venedor al fracàs.
Reconeixement i èxit del venedor
- Remuneració/recompensa: dissenyar una combinació de recompensa econòmica i no econòmica.
- Promocions: realitzar als venedors per augmentar les seves capacitats i coneixements. Informar de les metes empresarials.
- Seguretat: mitjançant un sistema de retribució es pot aconseguir seguretat econòmica i laboral.
- Status: el reconeixement expert de la direcció incideix en el reconeixement dels èxits dels venedors.
- Treball: l'enriquiment del treball possibilita que es millori la percepció que tenen els venedors de si mateixos.
- Èxits i reconeixement: valorar l'èxit i reconèixer els mèrits dels treballadors genera motivació. No s'han d'estendre molts elogis perquè perd valor.
- Ascensos i responsabilitat: els treballadors han de saber que existeix justícia en el marc laboral i possibilitat de promocionar.
- Èxits: implica dedicació i disputa per l'èxit. Identifica objectius i informar.
- Polítiques i administració organitzativa: afecten la motivació dels venedors en allò que es refereix a les seves expectatives.
Sistema de remuneració del venedor
El sistema de retribució té per objectiu atraure i retenir treballadors valuosos i aconseguir un bon rendiment. Per complir això cal que sigui:
- Eficàcia: el sistema ha de motivar els venedors i millorar resultats, influint positivament en la satisfacció del client.
- Justícia: ha de reconèixer de manera adequada l'esforç, coneixements i habilitats del treballador.
- Equitat: ha de garantir un tracte just i proporcional entre tots els empleats, segons condicions i aportacions.
- Legalitat: ha de complir amb la legislació vigent, tant laboral com en matèria de no discriminació.
Sistema salarial fix
Estableix una quantitat fixa de diners que s'espera al treball. No depèn de les vendes fetes, sinó del temps treballat o del càrrec ocupat. Estable i previsible per al venedor, però pot no incentivar el màxim rendiment.
Sistema de retribució a comissió
Es paga al venedor segons els resultats obtinguts. És un sistema més motivador i orientat al rendiment, però també pot ser penalitzador si no s'arriba als objectius. Convé dissenyar bé per evitar problemes, com decidir sobre quina base es calcula la comissió.
Tipus de comissions més comuns:
- Comissió fixa sobre volum de vendes.
- Comissió variable segons tipus de producte.
- Comissió a partir d'un volum mínim de vendes.
- Comissió sobre el marge brut de cada producte.
Sistema combinat o mixte
Combina una part variable amb un salari fix. Busca evitar els punts febles dels sistemes anteriors i aprofitar els seus avantatges. El salari fix dona estabilitat, i la comissió motiva el venedor a millorar el rendiment. Els incentius ajuden a augmentar l'esforç i les vendes.
Instruments de remuneració
- Complements salarials personals: antiguitat, coneixements, idiomes.
- Complements del lloc de treball: compensen segons condicions del lloc (torns, toxicitat, perillositat, nocturnitat).
- Complements en espècie: beneficis com cotxe, allotjament, manutenció.
- Participació en beneficis: s'apliquen si l'empresa els reconeix i busquen vincular el treballador amb els resultats econòmics de l'empresa.
Factors de Herzberg
Factors higiènics (de manteniment), relacionats amb el lloc de treball: salari, seguretat laboral, polítiques de personal, condicions de treball, relacions interpersonals i posició/estatus.
Factors de satisfacció (motivadors): reconeixement social, progrés professional, resultats obtinguts, responsabilitat i reptes professionals.