Fonts espontànies de finançament
FONTS DE FINANÇAMENT DE L’EMPRESA:
S’entén per font De finançament els recursos líquids o els mitjans de pagament a la Disposició de l’empresa per fer font a les seves necessitats dineràries.
Les diferents fonts de finançament que té l’empresa Són el PN i P del balanç de situació.
Els recursos financers de l’empresa es poden Classificar segons 3 criteris diferents:
A)Classificació segons el Termini de devolució de la font financera:
oFont de finançament a
Curt termini.
oFont de finançament a
Llarg termini.
B)Classificació segons que Tingui una procedència externa a l’empresa:
oFinançament intern:
els ha generat l’empresa
(resultat de l’exercici).
oFinançament extern:
els ha generat algú
Extern a l’empresa (capital social).
C)Classificació segons si Els mitjans de finançament pertanyen als propietaris de l’empresa o a persones Alienes:
oMitjans de finançament
Propis:
Capital, reserves, PN.
oMitjans de finançament
Aliens:
Passiu.
FONTS FINANCERES:
Recursos Propis (PN)
Són els recursos més estables de que disposa L’empresa, ja que no s’han de tornar en tota la vida de l’empresa. També són Els que tenen més risc perquè en cas de fallida els socis són els últims a Rebre la part corresponent a la liquidació de l’empresa.
Els recursos propis de l’empresa estan formats per:
-El capital està format per les aportacions dels socis en formar-se la Societat i, per les aportacions successives de capital que es puguin produir.
El cost d’aquesta font són els Dividends que s’entreguen als socis.
-Les reserves provenen dels beneficis no distribuïts per l’empresa i Formen part del seu autofinançament intern. Els beneficis s’obtenen a partir Del resultat al qual s’arriba com a conseqüència de l’acompliment de la seva Activitat.
Les reserves poden ser de Diferents tipus: legals, estatutàries i voluntàries.
Les reserves són beneficis que Es queden a l’empresa i serveixen per fer noves inversions i, d’aquesta manera, Se’n possibilita el creixement (autofinançament d’enriquiment). A Diferència de les reserves hi ha un altre tipus de finançament que no Representa un creixement per a l’empresa, sinó que implica un autofinançament Per mantenir la capacitat productiva, ja que prové d’una part del resultat que No surt de l’empresa. Aquest finançament de manteniment està format per Les amortitzacions.
-Les amortitzacions estan formades pel valor que va perdent L’immobilitzat en els procés de producció. Els béns de l’immobilitzat perden Valor per diferents motius: per l’ús propi o bé per la seva obsolescència.
Recursos Aliens a llarg termini (Passiu No Corrent)
Són aquells dels quals l’empresa disposa durant un Període de temps superior a la durada d’un exercici econòmic, i que un cop Passat aquest temps ha de tornar amb els interessos corresponents.
Dins dels recursos aliens a llarg termini trobem:
-Els préstecs a llarg termini.
Les empreses demanen préstecs a les
Institucions de crèdit per poder finançar-se. Aquests diners s’han de tornar
Amb els interessos corresponents segons les condicions establertes.
-Els emprèstits.
Són títols de crèdit que emeten les empreses i que són
Adquirits per particulars a canvi d’un interès.
Passat un temps, l’empresa Tornarà els diners i, a més, els interessos en les condicions pactades. Només Les grans empreses poden accedir a aquest tipus de finançament.
-El lísing o arrendament financer.
És un sistema e finançament
Mitjançant el qual l’empresa pot incorporar algun element d’actiu fix a canvi
D’unes quotes d’arrendament.
En aquest procés hi intervenen 3 Agents econòmics: l’empresa client, l’empresa que fabrica o té el bé, i L’empresa de lísing. L’empresa lísing finança l’adquisició del bé i entrega Aquest bé a l’empresa client a canvi d’un lloguer. Quan s’acaba el període de Lloguer es pot tornar el bé a l’empresa de lísing o bé comprar-lo segons el Preu fixat en el contracte.
Aquestes empreses que utilitzen El lísing poden obtenir avantatges fiscals ja que representen una despesa per a L’empresa i per tant, paguen menys impostos.
La durada mínima és de 2 anys Per a béns mobles i 10 per a béns immobles.
-El rènting.
És una modalitat que consisteix en el lloguer de béns
Mobles i immobles a llarg termini. En el contracte de rènting l’arrendatari es
Compromet a pagar una renda fixa mensual durant un termini determinat, i
L’empresa de rènting es compromet a pagar una sèrie de serveis:
·Facilitar L’ús del bé durant el termini contractual.
·Manteniment Del bé.
·Assegurança A tot risc.
·Opcions En acabar el contracte.
La renda del lloguer per rènting és una despesa fiscalment deduïble al 100% i no hi ha durada mínima de L’arrendament. No hi ha opció de compra per l’arrendatari a la fi del contracte.
DIFERÈNCIES ENTRE LÍSING I RÈNTING | ||
Lísing | Rènting | |
Deduccions Fiscals | Els Interessos i una part del cost del bé. | La Totalitat de la renda. |
Tipus De béns | Solen Ser nous. | Poden Ser nous o no. |
Durada Mínima | 2 Anys per a béns mobles . 10 Anys per a béns immobles. | No. |
Opció De compra | Sí. | No. |
Recursos Aliens a curt termini (Passiu Corrent)
Préstecs A curt termini
. Diners que es demanen a una entitat financera per cobrir les necessitats Immediates.Crèdits Bancaris a curt termini
. Es poden estudiar dues modalitats:·El descobert en compte, que consisteix En la utilització d’un compte corrent bancari per un import superior al saldo Disponible.
L’avantatge és que la disposició dels diners s’aconsegueix de manera immediata sense haver De presentar garanties.
·El
compte de crèdit o pòlissa de crèdit.
Consisteix en la
Signatura d’un contracte amb una entitat financera que posarà a la disposició
De l’empresa un compte corrent amb un límit. L’empresa pot disposar dels diners
D’aquest compte.
-El crèdit comercial.
És el finançament automàtic que aconsegueix
L’empresa quan deixa a deure les compres que fa als proveïdors. Si el proveïdor
No fa cap descompte per pagar al comptat, aquest finançament és gratuït.
-El descompte d’efectes.
Representa un cost per a l’empresa, ja que
S’ha de pagar un interès per la quantitat que el banc li avança des del dia del
Descompte fins al dia del venciment i, a més, una comissió. En cas que el
Client no pagui la lletra al dia del venciment, el banc torna a carregar
L’import de la lletra en el compte de l’empres més les despeses de devolució,
Ja que l’empresa respon, davant el banc, de la solvència dels seus clients.
-El facturatge.
Consisteix en la venda de tots els drets de crèdit
Sobre clients a una empresa denominada factor, la qual proporciona a l’empresa
Una liquiditat immediata i li evita els problemes dels impagats i els morosos,
Ja que, a diferència de la modalitat de descompte, l’empresa no respon de
L’impagament dels seus clients. L’inconvenient és l’elevat cost d’interès i de
Comissió que representa.
Fonts Espontànies de finançament
. Són aquelles fonts que no requereixen una negociació prèvia. (gratuïta)SELECCIÓ DE LA FONT DE FINANÇAMENT:
Els criteris de selecció de finançament per a L’empresa depenen de diversos factors:
*El Tipus d’inversió: En cas de finançar un bé d’actiu corrent, la font de finançament pot ser a curt Termini, mentre que si el bé ha d’estar vinculat a l’empresa d’un un període Superior a 1 any la font de finançament ha de tenir també un termini de devolució Superior a l’any.
Pagar amb equivalència als anys D’utilització i pagament.
*El Grau d’endeutament que vulgui mantenir l’empresa: en cas que l’empresa vulgui Disminuir el grau d’endeutament ha de buscar fonts de finançament pròpies. Les Fonts alienes s’utilitzen si l’empresa vol augmentar la seva rendibilitat Econòmica o no pot disposar de recursos propis.
*El Cost de finançament: Les fonts a llarg termini acostumen a tenir un cost més elevat que les de curt Termini; en alguns casos el finançament dels proveïdors i altres fonts Espontànies poden tenir cost 0.
Un cop determinat el termini de devolució i la Propietat dels recursos, el criteri que ha de determinar la font que cal Utilitzar serà el cost. L’empresa selecciona la font financera que tingui un Menor cost.