Obres de Ramon Llull: Etapes i temàtiques

Etapa quaternària (1274-1289)

Llibre del gentil e dels tres savis → els tres savis representen cadascuna de les
principals religions monoteistes i de forma col·lectiva exposen les raons que
demostren l’existència de Déu. Els escolta el “gentil”, un personatge que es
regeix per la revelació natural, al qual convencen de l’existència de Déu, però
acaba horroritzant-se quan s’assabenta de l’existència de les tres religions
perquè tenen creences comunes: creuen en un sol déu, creuen en la
resurrecció de la carn, creuen en el càstig per als dolents i el premi per als
bons, etc. L’obra conclou en què, forçosament, les tres religions trobaran la
veritat i acabaran fonent-se en una sola.

Doctrina pueril → és un llibre adreçat al públic infantil. Tracta temes com la
importància de l’educació religiosa o l’alimentació dels infants. L’“amable fill”
invocat per Llull és el seu fill Domingo.

Llibre de l’orde de cavalleria → és un manual per al perfecte cavaller cristià.
Idealitza la cavalleria des de l’angle de les missions espirituals: considera que
els cavallers són dipositaris de les millors virtuts cristianes (humilitat,
obediència i justícia) i han de lluitar contra els vicis que les enterboleixen.
Alhora, els cavallers han de vetlar pel manteniment de la jerarquia social: han
de socórrer el proïsme i posar la seua espasa al servei dels interessos de la fe
catòlica i de l’Església.

Llibre d’Evast e d’Aloma e de Blanquerna son fill → segueix una forma
novel·lesca i està construïda entorn de la biografia exemplar de Blanquerna. El
protagonista presenta les perfeccions del cristià ideal i passa per tots els
estaments religiosos fins que esdevé Papa de Roma. En tot aquest recorregut
efectua reformes socials i religioses i quan ha acomplit els seus objectius es
retira a la vida contemplativa d’ermità. Els seus pares, Evast i Aloma, reestructuren
alhora la vida privada dels homes i dones que viuen al marge de la vida religiosa.
La seua frustrada promesa, Natana, s’ocupa del canvi del model de comportament
de les dones recloses a monestirs i convents. Els personatges es caracteritzen per
tindre una càrrega modèlica que els eleva a representatius.

Llibre d’Amic e Amat → forma part del cinquè llibre del Blanquerna. Aquest
breviari místic, format per 365 versos, mostra l’aplec entre l’Amic (l’ànima de
l’home) i l’Amat (el Déu cristià). L’Amic vol anar cap a Déu però sap que el
camí és llarg i dur; per arribar, ha de servir-se d’uns mitjans necessaris:
memòria, enteniment i voluntat.

Etapa ternària (1290-1308)

Llibre de Meravelles o Fèlix → el protagonista, Fèlix, no és un heroi sense
màcula com Blanquerna, sinó un pelegrí que observa la realitat descobrint amb
dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l’ordre diví
de la creació. El terme medieval “meravella” fa referència a aquesta dolorosa
sorpresa de Fèlix davant de les diverses formes del mal, però també designa
l’entusiasme positiu del viatger quan assoleix aspectes de la veritat per boca de
filòsofs i ermitans que dialoguen amablement amb ell. Els viatges de Fèlix
proposen un recorregut preparat pel saber enciclopèdic del segle XIII, de
manera que els deu apartats de l’obra coincideixen amb els subjectes de l’Art
lul·lià: Déu, els àngels, el cel, els elements, les plantes, els metalls, les bèsties,
l’home, el paradís i l’infern.

Llibre de les bèsties és la setena part de les deu parts en què es divideix el
Fèlix o Llibre de Meravelles, on ocupa el lloc d’un tractat de zoologia. Es tracta,
en canvi, d’una seriosa reflexió sobre la política en forma de faula. Llull planteja
una trama complexa, plena de matisos, en què es poden seguir les
maquinacions de Na Renard, la guineu, per aconseguir dominar el poder i
exercir-lo des d’un segon pla. Els animals de la faula són una excusa per
retratar algunes de les facetes més tenebroses de la condició humana. Des del
començament de l’obra, el lector s’adona que la protagonista farà qualsevol
cosa per manar: la finalitat és el plaer de dominar-ho tot, una trista passió que
es materialitza en tots els nivells de les relacions humanes. Na Renard acaba
fracassant, víctima de la seua pròpia desmesurada ambició, però la seua
caiguda només es produeix després de moltes injustícies i atrocitats.

La disputació dels cinc savis → presenta una discussió entre els representants
de les quatre versions del cristianisme (la romana, l’ortodoxa grega, la nestoriana
i la jacobina) i un representant dels sarraïns. La tesi del llibre està relacionada
amb la necessitat d’aconseguir la unitat de l’Església cristiana per resoldre amb
èxit el problema musulmà.

Desconhort → forma part de la lírica autobiogràfica lul·liana. Llull es presenta
desanimat per la incomprensió de què és objecte. Aquest poema pot
adscriure’s a les formes de debat trobadoresc, com la tensó, ja que té lloc un
diàleg entre Llull i un ermità.