Fonaments de la Lingüística: Llengües, Signes i Comunicació

Estimació i distribució de les llengües al món

Actualment, s'estima que hi ha unes 7.000 llengües al món. La distribució dels parlants és molt desigual:

• Un nombre molt reduït de llengües concentra la major part de la població mundial.
• La majoria de llengües són parlades per comunitats petites.
• Hi ha poques llengües amb centenars de milions de parlants i milers de llengües amb menys de cent mil parlants.

Components fonamentals del llenguatge

Els principals components del llenguatge són:

• Fonètica: estudia els sons.
• Fonologia: estudia l'organització dels sons dins d'una llengua.
• Morfologia: estudia l'estructura de les paraules.
• Sintaxi: estudia la combinació de paraules en oracions.
• Semàntica: estudia el significat.
• Pragmàtica: estudia l'ús del llenguatge en context.

Subdisciplines de la lingüística

• Sociolingüística: estudia la relació entre llengua i societat.
• Antropologia lingüística: estudia la relació entre llengua i cultura.
• Psicolingüística: analitza els processos mentals implicats en el llenguatge.
• Neurolingüística: estudia la relació entre cervell i llenguatge.
• Lingüística computacional: aplica la informàtica al processament lingüístic.
• Biolingüística: estudia les bases biològiques i evolutives del llenguatge.
• Aprenentatge de segones llengües: investiga com s'adquireixen llengües diferents de la materna.

Els components de la comunicació

En qualsevol acte comunicatiu intervenen:

• Emissor: produeix el missatge.
• Receptor: rep el missatge.
• Missatge: la informació transmesa.
• Canal: el mitjà físic pel qual circula el missatge.
• Codi: sistema compartit que permet interpretar-lo.
• Context: ajuda a entendre el significat.

Què és un signe i la classificació de Peirce

Un signe és qualsevol element que representa una altra cosa per a algú. Segons Charles Sanders Peirce, els signes es classifiquen en:

• Indicis: mantenen una relació física o causal amb allò que representen (ex: el fum respecte al foc).
• Icones: es basen en la semblança (ex: un retrat o un mapa).
• Símbols: tenen una relació convencional i arbitrària amb el seu significat (ex: les paraules d'una llengua).