Finançament i inversió a l'empresa: Guia completa

Economía7,45 KB

La funció financera i els comptes anuals

Finançar: Consisteix a analitzar projectes d'inversió, el cost del capital i la liquiditat de l'empresa mitjançant els comptes anuals. Aquests documents aporten la informació necessària per conèixer la situació econòmica i financera de l'empresa a través de cinc documents.

El balanç de situació

El balanç de situació reflecteix en termes monetaris la situació econòmica, financera i patrimonial en un moment determinat. És un inventari de tots els béns, drets i obligacions de l'empresa:

  • Actiu: Ordenat de menor a major grau de liquiditat.
  • Passiu: Ordenat de menor a major grau d'exigibilitat.

Fonts de finançament de l'empresa

Patrimoni Net (PN)

El Patrimoni Net (PN) és la font de finançament més estable, sense venciment i amb poc risc. Està format pel capital social, les reserves i els beneficis no distribuïts:

  • Distribució de beneficis: Es destinen a Hisenda (impostos), dividends per als socis, reserves i amortitzacions.
  • Autofinançament (finançament intern): Són els beneficis que es queden dins de l'empresa. No generen costos de gestió ni perden valor, però el seu creixement és més lent. S'utilitzen per a inversions de manteniment i de creixement.
  • Amortització:
    • Econòmica: Registra la depreciació efectiva del valor del bé.
    • Comptable: Dotació acumulada per amortització (DAAM).
    • Financera: Fons que permet recuperar la inversió restant la despesa de l'impost sobre societats.
    • Causes: Ús, obsolescència (antiguitat) i el pas del temps.
  • Reserves: Part del benefici no distribuït que roman a l'empresa. Poden ser legals, estatutàries o voluntàries.

Passiu No Corrent (PNC): llarg termini

Finançament a més d'un any (+1 any):

  • Préstec o crèdit a llarg termini: En el crèdit només es paguen interessos pel capital utilitzat i un interès més baix per la resta disponible. El crèdit es pot renovar; el préstec habitualment no.
  • Emprèstit: Préstec col·lectiu fraccionat en títols emesos al mercat, on els particulars actuen com a prestamistes. En acabar el període, es recupera el capital més els interessos. Pot tenir prima d'emissió (valor d'emissió inferior al valor nominal) o prima d'amortització (valor de reemborsament superior al nominal).
  • Lísing (arrendament financer): Lloguer amb opció de compra, la durada del qual sol coincidir amb la vida útil de l'equip. Pot ser net o amb manteniment. Opcions finals: renovar, comprar o retornar el bé. Avantatges: no requereix un desemborsament inicial i té beneficis fiscals. Inconvenients: cost elevat, risc d'obsolescència i pagament del valor residual.
  • Rènting: Lloguer a mitjà o llarg termini gestionat habitualment per empreses no financeres. Inclou manteniment integral i assegurança, opció a compra i modalitats de rènting flexible.
  • Capital risc: Finançament temporal a petites i mitjanes empreses (startups) després d'haver analitzat el seu potencial. Té una durada habitual de 3, 7 o 10 anys, amb la finalitat de recuperar la inversió inicial amb beneficis.

Passiu Corrent (PC): curt termini

Finançament a curt termini (durada màxima d'un any):

  • Finançament de proveïdors (crèdit comercial): Ajornament del pagament de les compres; és gratuït, llevat que es perdi el descompte per pagament al comptat.
  • Crèdit o préstec a curt termini: Amb una durada màxima d'un any. Destaquen dues opcions: el descobert en compte («números vermells») i la pòlissa de crèdit.
  • Descompte comercial: Cessió dels drets de cobrament (com efectes comercials) al banc a canvi del seu valor nominal menys una comissió i interessos. Si l'emissor no paga, el banc reclama l'import a l'empresa.
  • Factoring: Cessió dels drets de cobrament a una empresa especialitzada a canvi de liquiditat immediata. Tipus: amb recurs (sense assumir el risc d'insolvència per part de l'entitat), sense recurs (l'entitat assumeix el risc) i d'exportació (per a clients estrangers).
  • Confirming: Cessió de la gestió integral de pagaments als proveïdors a través d'un banc, on els proveïdors poden aconseguir finançament anticipat i el banc obté comissions.

El cicle d'explotació de l'empresa

El cicle d'explotació (o període mitjà de maduració) és el temps que transcorre des que s'inverteixen els recursos financers fins que es cobren les vendes realitzades. El flux operatiu és: Tresoreria → Compres → Logística interna → Fabricació → Logística externa → Vendes i cobrament.

Concepte i classificació de les inversions

Una inversió és l'aplicació de recursos financers per adquirir béns i millorar la capacitat productiva de l'empresa durant més d'un període econòmic, amb l'objectiu d'augmentar els beneficis futurs.

Classificacions segons la doctrina econòmica

  • Segons Gutenberg: Inversions de reposició, de racionalització (modernització) i d'ampliació.
  • Segons Schneider: Inversions reals o productives (compra de béns d'equip) i financeres (adquisició de títols i valors).
  • Segons Fernández Pirla: Classificades en inversions d'estructura i de funcionament; segons la durada; funcionals i extrafuncionals (antifuncionals); i segons la seva interrelació (autònomes, complementàries, substitutives o incompatibles).
  • Segons Joel Dean: Inversions de substitució, d'expansió, de nous productes i estratègiques.
  • Altres criteris: De reemplaçament per manteniment, per reduir costos, per ampliar la capacitat productiva, per llançar nous productes o bé inversions imposades per la normativa.
  • Segons Suárez Suárez:
    • Simples: Presenten un sol flux de sortida (negatiu) al principi i tots els fluxos nets de caixa posteriors són positius.
    • No simples: Tenen altres fluxos nets de caixa negatius durant la vida del projecte.
  • Aspectes d'avaluació: Es valoren tant factors qualitatius com quantitatius.

Descargar

PDF Word HTML