Filosofia Grega Antiga: Sòcrates, Plató i els Sofistes
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,28 KB
Els Inicis de la Filosofia Grega
Els Monistes Presocràtics
- Tales, Anaxímenes i Anaximandre
La Sofística i el Gir Antropològic
La filosofia sofista es caracteritza per:
- Relativisme, subjectivisme, escepticisme i convencionalisme.
- Centre d'interès: el pas de la Natura (Physis) a la Societat (Nomos).
- Aquest canvi es coneix com el gir antropològic.
Sòcrates: La Recerca de la Veritat Moral
Sòcrates mai no va escriure res. Plató el fa protagonista d'excepció de les seves obres, i és la imatge que ens n'ofereix la que ha estat incorporada de manera dominant a la tradició.
La primera obra de Plató relata el judici i la condemna del seu mestre. Sòcrates apareix com a portador d'uns valors ferms i estables, defensant l'existència de la veritat.
El que realment el preocupa és la veritat moral, aquella que s'ha de mostrar en la conducta de les persones i que fa possibles la convivència i l'ordre de la ciutat.
Sòcrates vs. Sofistes: Diàleg i Mètode
Mentre que els sofistes utilitzaven l'erística (mètode que, a força de fer preguntes tancades, cercava portar l'interlocutor a una contradicció), Sòcrates proposava un autèntic diàleg, una recerca en comú que conduís a la veritat i no simplement a la ridiculització de l'adversari.
El Mètode Socràtic (Dialèctic)
El mètode socràtic, també anomenat mètode dialèctic, exigia un doble procés:
- Ironia: Sòcrates es presentava com un ignorant que demana ser ensenyat pels ciutadans. Els diàlegs començaven intentant posar en evidència la inconsistència de les afirmacions dels seus interlocutors.
- Maièutica: Segueix el camí inductiu, el camí que va de l'exemple a la definició general, perquè només en la definició podem copsar realment l'essència, allò que defineix el tema que estem tractant.
Intel·lectualisme Moral Socràtic
L'Intel·lectualisme Moral sosté que qui fa el mal és, en últim extrem, perquè no s'adona que allò és un mal. Comprendre que una acció és incorrecta és la clau per deixar de fer-la.
Plató: La Teoria de les Idees i l'Universalimse
Plató discrepa dels sofistes: si totes les opinions valen igual i cap no és més veritable que una altra, aleshores el concepte mateix de la veritat desapareix.
Aquesta reflexió duu Plató a afirmar que existeixen veritats independents de la nostra opinió, veritats que són absolutes, universals, immutables i eternes. Aquesta postura es coneix com a UNIVERSALISME.
Plató no dubtava a qualificar la democràcia de demagògia.
Dualisme i Teories Platòniques
- Món Sensible / Món Intel·ligible: La realitat es divideix en dos àmbits.
- La seva gnoseologia (teoria sobre el coneixement) és paral·lela a la seva ontologia (teoria sobre la realitat).
Conceptes Clau de Plató
- Mite de la Caverna: Al·legoria sobre l'educació i el camí cap al coneixement de les Idees.
- Reminiscència (Anamnesi): Si no has aconseguit el coneixement, és que el tens d'una altra vida (l'ànima recorda les Idees).
La Teoria de l'Ànima i l'Estat
Mite del Carro Al·lat (Funcions de l'Ànima)
- Racional (Raó)
- Controla i guia.
- Irascible (Voluntat)
- Part noble, impulsadora.
- Concupiscible (Desig)
- Part dels apetits i passions.
Teoria dels Metalls (Estructura de l'Estat Just)
Aquesta teoria relaciona les parts de l'ànima amb les classes socials:
- Home d'Or: Racional (Governants/Filòsofs)
- Home de Plata: Irascible (Guardians/Militars)
- Home de Bronze: Concupiscible (Productors/Artesans)
Vies per Arribar al Coneixement
Dos grans complements per arribar al coneixement:
- Via Eròtica
- Via Dialèctica