Fitxa tècnica les menines

Títol: Les Menines

Autor Diego Velazquez:

Cronologia: 1656

Estil: Barroc

Tema: retrat

Tècnica: oli sobre tela

Mides: 3,18 x 2,76 m

Localització: Museo del
Prado (Madrid)

Context històric

El Segle XVII, es veu caracteritzat per una crisi universal que es va difondre en diferents nivells. A nivell social, on la societat en aquella època tenia una estructura mig feudal i mig agrària i s’hi van donar crisis demogràfiques importants. A nivell polític, on les monarquies absolutistes eren les que van controlar el poder Europeu. A nivell econòmic, on va esdevenir un desequilibri entre població i recursos propi de l’estructura econòmica de la societat pre-industrial, al disminuir les quantitats de metall preciós importat d’Amèrica el sistema capitalista va ser més lent i hi va haver una crisi en el comerç. A nivell cultural, sorgeix una nova tendència, el Barroc, com a conseqüència directa dels conflictes religiosos que es donen a Europa durant el Segle XVII i a causa també dels processos d’assentament de les monarquies absolutistes dins els seus territoris.

Anàlisis formal

Pel que fa a l’estructura del quadre, les línies verticals i horitzontals de les parets i quadres són contrarestades amb les diagonals que travessen el quadre i les corbes suaus dels personatges que aporten dinamisme. Les figures del primer pla es disposen en dos grups de tres, formant triangles. Quadres, porta i marcs constitueixen rectangles.
El cromatisme ve determinat per una forma pictòrica, on la pintura predomina sobre el dibuix. Els colors són clars i lluminosos amb una gran riquesa de tonalitats i matissos. Predominen els colors càlids –ocres, marrons, ataronjats, vermellls- sobre els que contrasta algun verd i blau. En general es produeix un apropament de l’espectador a l’obra. La pinzellada és llarga, visible i els contorns de les figures es difuminen, de manera que els detalls només es poden observar en la distància.
La llum és real, natural i entra per la porta del fons i per la paret lateral dreta. Il·lumina les figures del primer pla i deixa el fons en penombra. Aquest clarobscur dona profunditat a l’escena i aporta la il·lusió d’espai al quadre.
El quadre té una perspectiva linial central i el punt de fuga se situa a la porta del fons. Però sobretot predomina una perspectiva aèrea formada a partir del tractament del color i la llum que difumina objectes i figures amb una atmosfera que els envolta, els aporta volum i els separa del fons. Pel que fa a la composició asimètrica, aparentment tancada per les parets de l’habitació, en realitat és oberta pel cantó de l’esquerra i per les mirades que es dirigeixen fora del quadre on estan els espectadors.
Pel que fa a la distribució dels elements al quadre, al centre hi ha la infanta Margarida, filla dels reis d’Espanya, i les seves menines o dames de companyia. A l’esquerra es troba María Agustina Sarmiento que li ofereix aigua i a la dreta Isabel de Velasco que fa una reverència. A la dreta del quadre se situen els nans Mariabàrbola i Nicolasito amb un gran mastí. Al darrera conversen la dama d’honor Marcela d’Ulloa i el guardadames. A la banda esquerra se situa el propi artista –Velázquez- davant un gran llenç. La creu vermella de l’ordre de Santiago que du al pit, se li va afegir després de la seva mort , per ordre del rei , com a símbol d’’ennobliment. La imatge dels reis Felip IV i Mariana d’Àustria, que està pintant l’artista surt reflectida al mirall del fons. Finalment, a la porta del fons, se situa José Nieto, amic de Velázquez i aposentador de la Cort, que observa tota l’escena i amb el seu braç aixecat fa que et fixis amb el miralls i els reis. Les parets de la sala estan plenes de quadres.
Pel que fa a l’expressivitat les figures són realistes, retrats autèntics dels personatges i els nans són naturalites. Les seves anomalies físiques ressalten la bellesa de la infanta.
L’obra té dinamisme i un ritme lent que correspon a l’observació de l’escena per part dels personatges. El temps és humà ja que es correspon a una escena quotidiana de la família real.