Fenòmens de Vessant, Subsidencies, Riscos Costaners i del Sol

Fenòmens de Vessant

Tipus

• Caiguda: Despreniments de blocs, amb un recorregut per l'aire. Es produeix en pendents molt forts amb roques compactes.
• Lliscament: Massa de terreny o blocs que es mouen per damunt d'una superfície. Moviment ràpid.
• Moviments de massa: Afecten materials poc consistents, sovint xops d'aigua com sòls, argila, grava o neu. Es comporten plàsticament i es deformen al desplaçar-se.

Perillositat

Zones de muntanya amb major pendent, agreujat per factors desencadenants com pluges, desgel o sismes.

Factors de vulnerabilitat

• Presència de discontinuïtats en els materials: Fractures (diàclasis), estrats (plans d'estratificació), esquistositat.
• Orientació de les discontinuïtats: Els lliscaments es produeixen quan els plans d'estratificació, d'esquistositat o de fractura cabussen en el mateix sentit que el pendent topogràfic.
• Grau de consolidació dels materials: Molt consolidats (granit) més estables; poc consolidats (al·luvions, tarteres, llims, argiles) inestables.
• Gruix de les partícules: Fines, més inestables.
• Grau d'arrodoniment: Més arrodonides, més inestables.
• Forma del pendent (talús).
• Presència d'aigua al material: Efecte lubricant.

Gestió del risc

• Predicció i previsió: Estudis geològics per detectar els indicadors d'inestabilitat, estadístiques històriques de fenòmens similars a la zona, estadística dels episodis de pluges intenses a la zona.
• Prevenció: Planificació territorial basada en eines de previsió per a mapes de risc.
• Mesures correctores (prevenció estructural):
  • Ancoratges: Grans claus per evitar moviments de grans blocs.
  • Xarxes metàl·liques.
  • Cunetes.
  • Contraforts: Augmenten el moviment de reptació.
  • Drenatges: A l'interior de la roca per evitar que es saturi d'aigua.
  • Reforestació.
  • Cimentació: Evita la sortida d'aigua i facilita la saturació de la roca.

Subsidencies i Esfondraments

• Subsidencies: Enfonsament gradual de la superfície del terreny.
• Esfondraments: Situació en què el procés es produeix de manera sobtada. Forat a l'exterior.

Perillositat

Causes naturals:

• Sismes: Esfondraments a prop de falles.
• Compactació de sediments: Sòls d'alta compressibilitat (deltes, aiguamolls dessecats, etc.) que provoca la subsidència gradual.
• Carstificació del subsòl (roques evaporítiques o carbonatades): La capa superior (sediments recents, argiles, llims, sorres) cedeix i s'esfondra. Dolines de desfondrament.

Causes antròpiques:

• Extracció de material del subsòl.
• Extracció de fluids que estan en els porus del subsòl.
• Rebliments antròpics poc compactats (runes).
• Reg intensiu que s'infiltra al subsòl i el carstifica.
• Edificar o construir damunt de sòls amb una alta compressibilitat.

Exposició

De vegades no és obvi.

Gestió

• Predicció i previsió: Estudis geològics del terreny.
• Prevenció: No estructural: Ordenació territorial. Estructural: Mesures correctores molt cares: Formigó al forat, treure pes, desviar el riu.

Riscos Costaners

Característiques

Interacció entre la dinàmica litoral i continental, en els processos d'erosió, transport i sedimentació. Actuen com a agents geològics les onades, marees i corrents litorals. Intervenen els moviments eustàtics (pujades i baixades del nivell del mar), el tipus de roca i les discontinuïtats que pugui presentar. Tot junt determina el tipus de costa: costa alta amb penya-segats (Costa Brava), costa baixa amb platges (Castelldefels).

Risc de despreniments en penya-segats

L'exposició en un penya-segat és a dalt i a sota.

Factors de vulnerabilitat: La inclinació de les capes combinada amb la diferent competència de les capes.

Mesures preventives (estructurals): Esculleres (paret de formigó o blocs de pedra gegants) a la base (protecció enfront de les onades), però s'altera la dinàmica litoral.

Risc d'erosió a les platges

La sorra de la platja és un sediment temporal. Origen: erosió de penya-segats, rius, corrents oceàniques. Transport: corrent de deriva litoral (cap a on va la sorra). Erosió: temporals. Cata deriva litoral nord-est -> sud-oest. Exposició: colgament de les cases per la sorra o bé erosió en un temporal marí. Factors de vulnerabilitat: tallar el riu de sorra. Mesures correctores: restaurar la sorra de la platja drenant el fons marí (impacte més gran perquè deteriora els ecosistemes marins i canvia el pendent de la costa) o portant sorra d'un altre lloc (mateixa composició i granulometria), fer esculleres paral·leles a la costa, construir dics o murs (no és bona solució, ja que en un temporal les onades reboten i s'emporten la sorra mar endins).

Sols Expansius

Perillositat

Sòls amb minerals que poden hidratar-se i les molècules d'aigua entren a la xarxa cristal·lina del mineral i aquest augmenta de volum.

Materials

• Anhidrita: Absorbeix aigua i es converteix en guix.
• Argiles expansives: Argiles que contenen minerals d'argila expansius. El risc més alt és quan s'inflen i es desinflen.

Previsió

Estudis geològics (assajos d'argiles) i llocs amb pluges esporàdiques.

Prevenció

Mapes de riscos a partir de les eines de prevenció.

Enterrament per Dunes

Perillositat

Regions desèrtiques o litorals.

Conseqüències

Colgament de cases, tall de vies de comunicació.

Previsió

Fotografia aèria per veure el moviment.

Prevenció

Plantar vegetació.

Components del sòl

• Fase líquida: Dissolució aquosa de sals depenent de la roca mare i els processos que s'esdevenen al sòl.
• Fase gasosa: Gasos atmosfèrics que omplen els porus.
• Fase sòlida:
  • Externa (antròpica): Procedent de fems i fertilitzants en els camps de conreu.
  • Natural: Restes d'éssers vius.
  • Transformació:
    • Condicions aeròbies (descomposició aeròbia / mineralització): Microorganismes descomponedors, ja que és la seva font d'energia per fer matèria inorgànica assimilable per les plantes.
    • Condicions anaeròbies (descomposició anaeròbia / putrefacció / humificació): Microorganismes descomponedors del sòl que són anaerobis o facultatius (utilitzen oxigen per fermentació), ja que és la seva font d'energia per fer compostos més complexos de color fosc (humus elaborat).

Humus

Es comporta com a colloide (retenen aigua i cations).

Processos del sòl

Intercanvi iònic (catiònic): Cicle de retenir cations (adsorció) i alliberar-los (equilibri dinàmic). Es produeixen intercanvis de cations entre la partícula colloïdal i la solució aquosa que l'envolta (equilibri dinàmic). Intercanvis amb el mateix equivalent químic: el mateix catió o bé un altre (segons un ordre de substitució, de manera que uns desplacen els altres). Els cations presents a la solució aquosa poden marxar per absorció a l'arrel. Els cations absorbits s'alliberen si marxen de la solució aquosa (han de mantenir l'equilibri).

Riscos Relacionats amb el Sòl

Risc = perillositat + danys / Pèrdua de sòl fèrtil (apte per conrear) = processos naturals que fan perdre aquest sòl fèrtil (erosió (pèrdua de material que pot provocar desertificació), empobriment i degradació (normalment per causes humanes, impacte que afavoreix la desertificació)) + manca de productivitat (en terrenys agrícoles, forestals, etc.).

Degradació del sòl

• Física: Es perd l'estructura del sòl per pasturatge intensiu.
• Química: Es perd la fertilitat del sòl, és a dir, la matèria orgànica i els nutrients NPK per abocament de substàncies contaminants.
• Biològica: Pèrdua de la flora i la fauna del sòl i mineralització de l'humus per pesticides.

El sòl com a recurs

Com més fèrtil, millor per conrear. Fertilitat: capacitat per donar a les plantes els nutrients que necessiten per créixer, que en cada planta és diferent, però en general hi ha dos factors que l'afavoreixen: bona ventilació (prous porus) i bon drenatge (retenir aigua però no acumulació).

Tipus de pràctiques agrícoles

• Agricultura intensiva: Grans transformacions del sòl, utilització de maquinària pesant, abús de fertilitzants i plaguicides, tendència a cultivar una sola varietat de planta, llavors manipulades genèticament.
• Agricultura extensiva: Es cultiva en qualsevol sòl sense alterar-lo gaire, fa falta més extensió del terreny per rendibilitat, més treball humà que mecanitzat, fertilitzants orgànics no artificials, es cultiven diversos tipus de plantes, llavors no manipulades.

Ús ramader

En forma de pastures (extensions de terreny amb herba tendra que rebrota dues o tres vegades a l'any) modelades pels animals. Mètodes:

• Tradicional: Objectiu la subsistència, es basa en la cria a l'aire lliure del bestiar, en algunes espècies es practica la transhumància, l'alimentació és a base de pastura i farratge, s'extreu poc rendiment.
• Moderna: Té com a objectiu produir grans quantitats amb objectiu econòmic, es basa en la cria en estables o a l'aire lliure, l'alimentació és a base de pinsos, és més rendible.

Ús forestal

Obtenció de fusta, paper, suro. Tipus de boscos:

• Llavors: Tales periòdiques amb reserves per no deixar el sòl nu i exposat a l'erosió.
• Rebrot: Tales superiors al temps que triga el rebrot a exhaurir la capacitat de regeneració.

Silvicultura: intensiva i extensiva.

Impactes sobre el sòl

Destrucció directa

Activitats mineres, obres públiques.

Increment de l'erosionabilitat (vulnerabilitat)

• Agricultura intensiva: ús abusiu del sòl per treure el màxim de productivitat, on no es deixa descansar el sòl.
• Conrear en zones de pendent sense fer terrasses o abancalaments.
• Eliminar la coberta vegetal natural d'un terreny: deixar el sòl sense l'efecte pantalla per tales indiscriminades.

Empobriment i degradació que pot portar a la desertificació

Degradació física:

• Compactació deguda al pas de maquinària agrícola pesant com tractors, etc., que provoca la pèrdua de porositat i l'aigua no s'infiltra i les arrels no poden penetrar.
• Compactació deguda al pasturatge intensiu, ja que el bestiar trepitja constantment el terra.
• Abús de monocultius.

Degradació química:

• Desbasificació: rentatge vertical excessiu que s'emporta els nutrients.
• Contaminació: de manera directa: els mateixos fertilitzants utilitzats en excés i els pesticides; indirecta: abocaments ramaders industrials i urbans.
• Abús de monocultius.

Degradació biològica:

• Disminueix la matèria orgànica del sòl degut a l'excés de rentatge vertical i la mineralització de l'humus.
• Pèrdua de la coberta vegetal, que aporta de manera continuada matèria orgànica al sòl.

Degradació salina: Excés de sals degut a aqüífers amb molta sal o roca mare salina. Conseqüència: conseqüència fisiològica (les cèl·lules de les arrels expulsen aigua en lloc d'agafar-la) o dificultat per germinar les llavors.

Conseqüències de la pèrdua de sòl

• Pèrdua de sòl fèrtil per conrear.
• Pèrdua de biodiversitat.
• Increment de CO2 atmosfèric, efecte hivernacle, escalfament global, canvi climàtic.
• Disminució de l'evapotranspiració vegetal, canvi de microclimes.