Dinàmica de la població: transició demogràfica, migracions i envelliment a Espanya

Transició demogràfica

Model de transició demogràfica:

Fase 1: règim antic

Natalitat i mortalitat elevades. Creixement nul.

Fase 2: primera expansió

Creixement demogràfic natural elevat i mortalitat en disminució.

Fase 3: expansió tardana

Ajust demogràfic: natalitat i mortalitat en descens, creixement natural en disminució.

Fase 4: estabilització

Nou règim: natalitat i mortalitat baixes, creixement natural mínim.

Fecunditat i dinàmica catalana

Fecunditat: supervivència dels nascuts, llarga esperança de vida (envelliment, feminització).

Dinàmica catalana:

• 1920-1930: 2-3 fills per dona (migració interna).
• 1950-1972: 3-6 fills per dona (interna).
• Finals del segle XX: 7 (diversificació). 11 comarques amb creixement negatiu.

Dinàmica espanyola

Creixement de la població: es frena a Espanya interior (despoblament, mort), i es duplica a la població de la zona costanera i Madrid.

UE: pèrdua de població, creixement feble, augment de les migracions.

Piràmide de població

Model progressiu: base ampla, natalitat elevada, esperança de vida baixa.

Model expansiu: base ampla, natalitat molt alta, cúspide estreta.

Model regressiu: disminució amb tendència a l'envelliment, base estreta, natalitat baixa, cúspide molt ampla i esperança de vida alta.

Model estable/estacionari: esperança de vida estable, base àmplia, regularitat.

Envelliment

Causes: descens de la fecunditat, disminució de la taxa de mortalitat, dasvolupament humà.

Conseqüències: afecta la productivitat, el consum, el mercat de treball i les estratègies comercials.

Migracions

Causes: econòmiques, polítiques, ètniques, religioses, climàtiques i naturals.

Països receptors: rejoveniment de la població, més persones formades, augment del consum, producció d'identitat cultural, xenofòbia, baixos salaris.

Emissors: rebaixa de transferències, producció de població activa, disminució de la pressió demogràfica.

Immigració catalana

1920-1930: migració massiva, Andalusia, 2 a 3 fills.

1950-1975: milió i mig de migrants, Andalusia, 3 a 6 fills.

1998-2010: àsia, bolivians, sud-americans.

2011-2020: estancament, perquè la gent marxava. Principi segle XX: Barcelona; mitjans: costa; segle XXI: Barcelona, Girona, costa.

Immigració espanyola

Canvi d'Ys territorial: despoblament interior, increment del litoral.

Canvi de context territorial: 1960-1975, grans moviments d'interior a estat: de rural a ciutat. Des de 1980, població jove emigrava (exterior).

Territori receptor d'immigració: causes polítiques, econòmiques i culturals (rejoveniment).

Unió Europea

Un terç de les persones migrants van a la UE. Vénen de l'Europa de l'est, Turquia i Sud-amèrica. Països de desenvolupament elevat, amb afinitat i idioma d'origen, concentrats en zones urbanes.

Política demogràfica

Conferències:

• Roma i Belgrad (tècnic i informatiu).
• Bucarest (població i desenvolupament).
• Mèxic (planificació familiar i anticoncepció).
• Cairo (desenvolupament humà).

Informe Meadows 1972: «Límits al creixement»

Disponibilitat limitada de recursos, esgotament del mitjà i de recursos energètics. Solució: creixement zero o evitar l'exhauriment de recursos.

Projeccions del segle XXI

Cal tenir en compte: natalitat, mortalitat, fecunditat, envelliment, esperança de vida i migracions. La fecunditat disminuirà fins a creixement zero, augmentarà en països amb més desenvolupament i disminuirà en països amb menys.

Polítiques demogràfiques a la UE

Preocupació: si disminueix la fecunditat i l'envelliment de la població continua fins a creixement zero.

Provocaria: pèrdua de població en edat de treballar, creixement del PIB, augment de la despesa econòmica, reducció del pes econòmic i demogràfic.

Solucions: renovació demogràfica, impuls de l'ocupació, acolliment i integració, protecció social, millora productiva.