Feminisme i Vida Quotidiana: Avenços i Reptes Pendents

El feminisme ha suposat una revolució positiva per a les dones, que, a través de les seves lluites, van promoure canvis legals, polítics i econòmics de gran importància.

Podem destacar com a aportacions en la vida diària el dret al vot; l'avenç de la dona en el mercat laboral, que li va permetre obtenir la seva independència econòmica; i la capacitat de decidir sobre el seu propi cos, separant sexualitat i reproducció (ús de mètodes anticonceptius com la píndola o el dret a l'avortament). La baixa maternal o les hores de lactància, per exemple, són conquestes assolides avui dia per les dones. Podem afegir també l'accés de la dona a l'ensenyament secundari i superior, així com a la formació professional.

No obstant això, hi ha matèries pendents i encara queda camí per recórrer.

En primer lloc, la distribució de les tasques domèstiques (neteja, cura dels fills i de les persones grans...) és un àmbit on els homes hi participen poc, i recauen sobre les dones, que no són valorades en la seva justa mesura. Aquest temps i esforç no són remunerats. A això s'hi suma la violència de gènere, una xacra de la nostra societat que podem il·lustrar amb els assassinats diaris de dones a mans de les seves parelles. Les dones són considerades inferiors a l'home, i el masclisme fa que moltes d'elles no puguin anar a l'escola, i que hagin de lluitar per aconseguir-ho per poder canviar el seu destí. La igualtat salarial i la escassa representació de les dones en els llocs de direcció també són temes pendents. Finalment, cal esmentar l'exclusió de la dona a l'Església en tots els àmbits (doctrina, oracions...), que es manté a una prudent distància del que és sagrat, ja que existeix una discriminació del seu cos.

L'autora parla de "transformar el dolor en sofriment fecund, la violència en do, el terror en bellesa poètica". Se'ns parla de resiliència. Com ens recuperem del sofriment? Com podem les dones prendre el dolor que ens ha causat l'Església i convertir-lo en llavor de canvi per construir una Església més inclusiva i més justa?

Paradoxalment, els canvis que resulten del feminisme s'han acompanyat d'un augment de la violència contra la dona. Però les dones aconsegueixen, gràcies a la seva resiliència, refer-se del seu sofriment. La solidaritat entre dones és un poderós element d'alliberament. La dona és capaç, davant les injustícies, d'introduir una llavor transformadora de vida: en primer lloc, la maternitat els dóna força per aferrar-se a la vida i desafiar els poders establerts (per exemple, les Mares de la Plaça de Maig a l'Argentina). En segon lloc, les dones són capaces de teixir xarxes de solidaritat: la unió d'elles per recuperar la vida i la memòria dels qui van marxar provoca llaços de solidaritat i d'ajuda mútua entre elles. De vegades, aquestes dones surten al carrer a reclamar més igualtat, drets i llibertats juntament amb altres grups com l'ecologisme, el sindicalisme o el pacifisme. Aquestes dones demostren que la via de transformació de la realitat passa per treure vida de la mort i bellesa de la violència. Des de l'esfera privada és possible passar a l'esfera pública i tenir impacte per conscienciar i transformar.

Les dones tenen el poder transformador del femení a l'Església. Avui no és possible pensar sobre Déu, la revelació i la fe sense tenir en compte la contribució femenina. Les dones poden convertir el dolor causat per l'Església en llavor de canvi, denunciant la concepció patriarcal de Déu i el llenguatge que es genera des d'aquí. La veu de les dones va començar a fer-se sentir reivindicant l'ocupació dels espais públics dins de l'Església i fent-la efectiva, denunciant l'estigma que encara pesa sobre elles en ser considerades font de pecat per a la castedat de l'home i el celibat del clergat.