Farmacocinètica i Farmacodinàmica: Absorció, Distribució, Excreció i Efectes dels Fàrmacs

Farmacocinètica i Farmacodinàmica

Absorció: Consisteix en el pas del medicament des del lloc on s'administra fins al torrent sanguini. La velocitat d'absorció depèn de diversos factors:

• Via d'administració utilitzada: La velocitat d'absorció disminueix en aquest ordre: intravenosa - inhalatòria - intramuscular - sublingual - tòpica - subcutània - bucal.
• Malalties de la persona: Per exemple, les diarrees o els vòmits poden reduir l'absorció.
• Factors fisiològics del pacient: Edat, estómac ple o buit.

Distribució

És la dispersió del fàrmac per tot l'organisme. Primer ho fa per via sanguínia, després sortint dels vasos i travessant les membranes cel·lulars per entrar a les cèl·lules. Un fàrmac queda més diluït o menys segons el volum de la persona. El que interessa és que el fàrmac arribi a l'òrgan diana, on ha d'exercir la seva acció.

La distribució dels medicaments pels òrgans depèn de:

• Els vasos sanguinis: Com més sang arribi a un òrgan, més medicament hi arriba.
• L'afinitat del fàrmac per l'òrgan.

Biotransformació

És el procés d'alteració química dels fàrmacs en els diferents òrgans de la persona. En general, els fa més hidrosolubles per tal de facilitar la seva excreció. El fetge és el principal òrgan biotransformador, però també ho fan el ronyó i altres, en menys quantitats i en casos concrets. Si una persona té poca capacitat biotransformadora, el fàrmac administrat romandrà més temps a concentracions altes, actuant durant més temps.

Excreció

És l'expulsió del fàrmac de l'organisme. Les vies d'excreció són la urinària i la biliar (que sortirà amb la femta). Menys importants són la salival, pulmonar, la cutània, la lacrimal i l'eliminació amb la llet materna. Per eliminar un fàrmac no és necessari biotransformar-lo.

Concentració Terapèutica

El seu principal actiu ha de tenir una concentració suficient en l'òrgan diana, si manté una concentració a la sang i això ocorrerà sempre que:

• Dosi terapèutica: Es dona a la persona una dosi suficient de fàrmac, que dependrà del pes, l'estat del seu fetge i del seu ronyó.
• La dosi es vagi repetint a un interval que permeti els processos d'absorció, distribució, biotransformació i eliminació.

Farmacodinàmica

Estudia el que li ocorre a l'organisme en absorbir un fàrmac. En termes més tècnics, estudia el mecanisme d'acció dels fàrmacs i els seus efectes.

Efectes dels Fàrmacs

Quan les molècules del fàrmac arriben a l'òrgan diana, s'uneixen a receptors cel·lulars i aquests inicien una cascada d'esdeveniments que alteren una part del metabolisme, produint l'efecte farmacològic:

• Efectes principals o terapèutics: Són l'acció buscada (per exemple, l'ibuprofèn).
• Efectes secundaris: No buscats i generalment molestos (per exemple, vòmits).
• Efectes tòxics: Apareixen quan s'absorbeix una dosi excessiva de fàrmacs o la persona que el rep és més sensible.
• Efectes al·lèrgics: Per hipersensibilitat, una reacció immune al fàrmac.
• Tolerància: És el fenomen pel qual l'organisme s'habitua a l'acció del fàrmac.

Factors que Modifiquen els Efectes dels Fàrmacs

• Fisiològics: Sexe, edat, genètics, psicològics (gent aprensiva, l'efecte placebo).
• Farmacològics: Altres medicaments, aliment.