Externalitats i Fallades de Mercat: Guia Completa

Economía6,55 KB

Fallades de mercat

3.1 Externalitats

Les externalitats són accions d'un individu o empresa que afecten a altres individus o empreses, però els seus efectes no es reflecteixen en el mercat. Poden originar-se en la demanda o en l'oferta.

  • Externalitats positives: les parts no implicades en l'actuació que genera l'externalitat se'n beneficien.
  • Externalitats negatives: les parts no implicades en l'actuació que genera l'externalitat resulten perjudicades.

Les externalitats positives i negatives generen costos o beneficis socials que no són assumits ni compensats per qui els genera.

Conceptes bàsics

  • Cost social: suma del cost del productor de comprar inputs + costos externs.
  • Benefici social: benefici privat + benefici extern.

Tipus d'externalitats

  • De productor a consumidor: fum d'una fàbrica.
  • De productor a productor: contaminació.
  • De consumidor a productor: canvi de model en el consum.
  • De consumidor a consumidor: fum del tabac.

3.2 Solucions a les externalitats

Assignació de drets de propietat

Consisteix a otorgar a una persona (agent/s) el dret a controlar l'activitat objecte d'externalitat, creant un mercat que no existia.

Teorema de Coase: si els drets de propietat estan ben definits i no hi ha costos (o són escassos) de transacció, les negociacions privades poden corregir la presència d'externalitats.

Costos de transacció: cost de realitzar un intercanvi econòmic.

  • Costos d'investigació i informació: disponibilitat en el mercat, comparació de la relació qualitat/preu de diferents prestacions proposades, estudi de mercat, etc.
  • Costos de negociació i decisió: redacció d'un contracte adequat.
  • Costos de vigilància i execució: termes del contracte i presa d'accions apropiades.

Solucions davant externalitats negatives

  • Regulació: fixar límits en l'emissió de contaminants, establir vedes…
  • Incentius econòmics: impostos o subvencions per internalitzar l'externalitat, de manera que les empreses la tinguin en compte a l'hora de decidir el seu nivell de producció. Impostos i subvencions tenen diferents implicacions sobre l'assignació implícita de drets de propietat; les subvencions no compleixen el principi de qui contamina paga.

Solucions davant externalitats positives

Per exemple: cuidat de la salut, educació, participació en art i esport.

  • Produir directament el bé o servei.
  • Subsidis a la producció o al consum.

Fallades de mercat (III)

3.3 Competència imperfecta

Un mercat és competitiu si els dos costats del mercat funcionen de forma competitiva. Cal tenir un nombre alt d'agents en ambdós costats del mercat, de manera que cap part sigui prou gran com per influir substancialment en els preus.

  1. No està clar què significa un "nombre alt".
  2. Fins i tot quan el nombre d'empreses en un mercat és petit: a) podria existir un nombre alt d'empreses que volen entrar al mercat; b) podria existir un nombre alt d'empreses que subministren béns que són substituts propers.

Monopoli: una sola empresa. Oligopoli: pocas empreses.

Les condicions d'eficiència en l'intercanvi, en la producció i en la combinació de productes només es compleixen si les empreses i els consumidors no poden influir en els preus.

Per què la competència pot ser limitada?

  • Monopolis naturals: els béns es distribueixen amb empreses amb costos decreixents.
  • Amenaces: empreses que adopten conductes estratègiques per dissuadir la competència, com amenaçar amb baixar preus si entren rivals al sector.
  • Patents: concessió de patents, drets exclusius sobre invents a inventors. Tot i que incentiven la inversió en innovació, poden donar lloc també a situacions on la competència en el mercat no és perfecta.

Per què la manca de competència porta a ineficiència econòmica?

Un monopolista pot influenciar els preus variant el seu nivell de producció. La quantitat ofertada per un monopolista és inferior, i el seu preu més alt, que la quantitat i preu competitius.

La competència perfecta se seu preu al cost marginal de les empreses. El preu mesura el benefici marginal de consumir una unitat més.

Beneficis marginals = costos marginals.

Per què la manca de competència porta a resultats ineficients?

Ingrés marginal = ingrés addicional per la venda d'una unitat més. Quan una empresa ven una unitat més, percep el preu d'aquesta unitat, però per a vendre-la deu baixar el preu que cobra per aquesta i per totes les unitats anteriors. Per tant, l'ingrés marginal és inferior al preu.

Com pot l'Estat millorar l'eficiència?

  • Regulació: regulació de preus.
  • Subsidis: finançament.
  • Producció pública (en monopolis naturals).

3.4 Informació imperfecta

Problemes d'informació asimètrica o incompleta poden donar lloc a fallades de mercat i, per tant, a la falta de provisió de béns i serveis que d'altra manera seria eficient subministrar.

Problema de selecció adversa

Exemple: venda de cotxes usats. Són situacions prèvies a la signatura d'un contracte, en les quals una de les parts contractants, que té més informació, no és capaç de distingir la bona o mala qualitat del que s'ofereix per l'altra part.

Com actua l'Estat davant la selecció adversa?

  • Regulació: obligatorietat d'assegurança mèdica; els probables necessitats d'assegurances són obligats a contractar-la.
  • Producció pública: per exemple, serveis mèdics.

Risc moral

Un individu té informació privada sobre les conseqüències de les seves pròpies accions, però altres persones són les que suporten les conseqüències dels riscos assumits. Per exemple, un banc responsable de prendre decisions d'inversió.

Solucions: incentius i regulacions.

Descargar

PDF Word HTML