Expressió corporal

4.1. EL LLENGUATGE CORPORAL I GESTUAL.

El llenguatge corporal i gestual.Engloba totes les manifestacions que l’ infant realitza amb el cos: gestos, moviments, somriures, mirades, etc. Parteix de la premissa de l’espontaneïtat, sense cap sistema de codis preestablert. El cos actua com un element d’expressió, l’ infant l’ utilitza per exterioritzar les necessitats. És imprescindible per a les persones adultes, prendre consciència del poder comunicatius dels infants per mitjà d’aquesta forma d’expressió. L’evolució dels moviments i gestos; al principi són espontànies, amb el temps passen a ser intencionades i comunicatives.

*Gest demostratiu: és l’estrat més primitiu i senzill.

*Gest representatiu: sorgeix de la capacitat imitativa.

*Gest simbòlic: s’utilitza per representar les idees per associació.

L’expressió corporal com a primera forma de comunicació. És imprescindible el paper que té la interacció amb les persones adultes amb qui conviu. Així com acariciar, abraçar, etc.

4.2. L’EXPRESSIÓ CORPORAL I EL DESENVOLUPAMENT.

L’expressió corporal i el desenvolupament psicomotor.L’ infant va prenent consciència del seu cos i de les seves capacitats i possibilitats. L’expressió corporal està intensament vinculada amb el desenvolupament i les possibilitats psicomotrius.

Molts exercicis, de tipus psicomotriu, que afavoreixen el domini de certs moviments i el seu encadenament. Per fer-los, el suport musical i rítmic pot ser de gran ajuda.

L’educadora ha de disposar d’estratègies i recursos per estimular adequadament la progressió de l’expressió corporal i psicomotora.

*Gatejar: pot executar el moviment seguint un ritme determinat o les passes d’un animal.

*Arrossegar-se: es pot continuar amb la mateixa audició, seguint la música del signe.

*Rodar: es pot utilitzar la música dels peixos d’ el carnaval dels animals, etc.

*Balancejar-se: és molt típica si la barqueta es tomba.

*Marxar: quan l’ infant sap caminar, pot recórrer a la marxa per l’espai de manera lliure o organitzada.

En aquesta primera fase convé emprar ritmes de tipus binari. Més endavant ho podrem dificultar, canviant la direcció dels moviments.

Es poden interrelacionar diversos d’aquests moviments, a apartir de consignes.

Introduir la improvisació.

L’expressió corporal com a interpretació de les paraules. És important que els nens relacionin el moviment amb les paraules i aquestes paraules. Són les que ajudaran a visualitzar els seus actes i a donar-los sentit.

Més endavant es pot passar a les frases per introduir diferents tipus de moviments: ascendents (una flor que creix) i ondulants (les onades del mar).

Cada frase ha d’anar acompanyada del moviment que li correspon, i els nens estableixen una relació directa entre el moviment i la frase. També es poden fer servir onomatopeies per acompanyar els moviments i dotar-los de més força.

L’expressió corporal i la representació de la realitat.Una possibilitat que enriqueix les estratègies anteriors, és el ball d’imatges, han d’interpretar o ballar a partir de les imatges.

El joc imitatiu, a través de la imitació o simulació de situacions. L’expressió corporal també es connecta amb les activitats quotidianes, en aquest sentit les cançons són un bon recurs.

El coneixement del cos a través de l’expressió corporal.La utilització de cançons sobre l’esquema corporal ajuden l’ infant a reconèixer les parts del cos d’una manera lúdica.

A partir dels tres anys l’esquema corporal es pot treballar a partir de la identificació de la imatge física. A mesura que l’ infant té més coneixements de l’esquema corporal es pot començar a treballar per parelles la imitació dels moviments del company (mirall).

Desenvolupament de l’expressió emocional. Es pot treballar de l’expressió corporal. La imitació és una de les tècniques més utilitzades. Ajudar a diferenciar el contrast de sentiments (estar tristos, enfadats, contents.)

Treballar a partir d’imatges sobre personatges, estats emocionals diferents, organitzar jocs perquè els infants n’imitin els gestos i a més puguin construir petites històries.

4.3. REPRESENTACIÓ TEATRAL I JOC DRAMÀTIC.

Una barreja de màgia o religió, es cantava, ballava.

Amb el temps, les màscares es van substituir pel maquillatge.

Actualment de totes les tradicions culturals, ha estat l’educació infantil la disciplina que ha incorporat més tècniques de representació, com el llenguatge corporal, gestual i postural, que faciliten l’aspecte lúdic, expressiu i emocional.

*La representació teatral:  es refereix a un espectacle, amb l’objectiu de ser representat en un escenari.

*El joc dramàtic: té per objectiu cercar una forma d’expressió on el que interessa no és el resultat, sinó el procés de realització.

La representació teatral.L’apropament a la representació teatral en l’etapa infantil es pot fer des d’una doble perspectiva:

*Gaudir com a espectador.

*Serveix com a recurs per participar activament dins l’acció.

La representació teatral suposa una distribució de personatges, un repartiment de papers diferents i una coordinació dels uns amb els altres. Suposa per als infants:

*Viure diferents situacions i sentiments.

*Potenciar la creativitat a partir de diferents tipus d’expressió.

*Assimilar i dominar l’espai i el temps.

*Desenvolupar l’expressió corporal, lingüística, plàstica i ritmicomusical.

El joc dramàtic. La finalitat del joc dramàtic no és actuar per a un públic sinó per a la pròpia satisfacció de l’ infant i per al desenvolupament personal.

Suposa la posada en acció de les capacitats expressives i comunicatives de l’ infant, li permet exterioritzar emocions, sentiments, desitjos i tensions amagades.

*L’expressió dramàtica, és la representació de personatges o situacions.

*L’expressió corporal i gestual, és la utilització de l’acció i el moviment per portar a terme la representació.

La dramatització de cançons i poemes. Estan estretament lligats, la diferència és que en les cançons la música emmarca l’acció. A partir dels 18 mesos és molt comú acompanyar els jocs amb cançons o poemes.

*En els poemes o cançons d’aire repetitiu.

*En els que tenen un diàleg entre personatges.

*En els poemes i cançons on un narrador dirigeix el joc.

El mim.  Consisteix a actuar sense parlar, s’ha de gesticular amb la cara i el cos.

0-3 mesos à és vital gesticular amb la cara per rebre estímuls del nadó. Generalment respon rient a aquest tipus de carantoines, gestos, sobretot facials.

En el primer any à és important que l’expressió sigui present. Interpretar els diferents papers dels personatges i les seves accions.

A partir dels 3 anys à comencen a imitar l’educadora quan els expliquen contes.

Expressar els sentiments amb la tècnica del mim consisteix a fer una representació per endevinar personatges.

Els putxinel·lis i els titelles. Es pot diferenciar que els putxinel·lis són una mena de guants en forma de ninot i els titelles articulats, poden ser de diverses formes (amb fils, subjectats amb varetes..)

*Els putxinel·lis: són fàcils de fer i també de manejar. Dels 3-9 mesos, els agrada jugar-hi, amagar-les i els fa contents veure com tornen a aparèixer al seu camp de visió.

*Els titelles: permeten parlar amb el públic. Simular que el titella s’adorm, fer entremaliadures, que segueixi la funció són aspectes importants per tal de retenir l’acció dels infants.

RECURSOS DEL JOC DRAMÀTIC. Per estimular l’ interès dels infants i reforçar-los el vessant lúdic i educatiu, necessita alguns recursos, com ara màscares,maquillatge, vestuari i text i música, que potencien l’ interès per l’expressió.

Els infants podran convertir-se en personatges imaginaris, actuar i escenificar contes i moviments.

Les màscares. Són útils per explicar històries o representar-les, molt apropiades les d’animals. Generalment a partir dels 2 anys.

El maquillatge escènic. Es poden crear personatges realment convincents. Ha de ser senzilla. A partir dels 18 mesos, gaudeixen tant del plaer de ser maquillats com del resultat de la seva caracterització.

Vestits de fantasia o disfresses. És possible complementar la màscara o el maquillatge a fi d’obtenir una disfressa. És important disposar d’un bagul on els nens puguin escollir els models que vulguin interpretar.

El text, la música i els sons. El joc dramàtic sovint va acompanyat d’un text. Fer parlar als ninots és una tècnica que atreu els infants i els manté atents.

LA FUNCIÓ DE L’EDUCADORA. Amb els més petits ha de suggerir, organitzar i dirigir. També que participin en el joc dramàtic, però sense treure protagonisme als infants.

L’educadora ha de parar atenció a aquelles situacions expressives que apareixen i aprofitar-les per donar valors educatius i morals.

Es poden fer correccions de pronunciació i postura, desenvolupar habilitats com la capacitat d’observació, creativitat, expressivitat i actituds primordials a la vida.

4.4. LA DANSA.

És la integració del ritme amb el moviment corporal basada en un esquema concret.

Tipus de danses:

A partir dels 18 mesos;

*Dansa de rotllana. els infants es col·loquen en cercle agafant-se les mans i executen diversos tipus de gestos i moviments en funció del ritme i la melodia.

*Dansa de rotllana simple.  Dansa, on la roda evoluciona cap a la dreta o esquerra.

*Dansa de rotllana mimada. És la dansa on hi ha moviments circulars i algun altre tipus de moviments explicitat o no pel text.

*Dansa de rotllana dialogada. És el tipus de dansa on s’estableix un diàleg entre dos grups de balladors o entre un ballador situat al cendre de la roda.

*Dansa en línies. Els infants es col·loquen l’un darrere l’altre formant un fila o diverses, s’obra la roda fent una cua de la filera.

*Danses en parelles. En aquestes danses, els infants es col·loquen de dos en dos, formant un petit ball de rotllana, evoluciona segons la complexitat de la dansa.

Execució de la dansa. Si les rodes es realitzen amb nens menors de 18 mesos, la dansa s’ha de començar jugant i asseguts formant una rotllana. Després l’educadora, indica que s’aixequin i continuïn la dansa.

A partir dels 18 mesos, una posició vertical del cos, els talons junts, la mirada cap endavant i les mans agafades. S’ha definit la forma geomètrica de la dansa, l’educadora dóna algunes indicacions importants (córrer, agafar-se, deixar-se anar...)

El text. En les danses infantils, sovint hi apareix una petita història dels seus orígens i per què es balla d’una manera determinada. És interessant explicar als infants, com si fos un conte, la dansa que ballaran.

En el cas de les danses dialogades, s’ha de reforçar en l’ infant la importància i la comprensió del text.

DANSES. ETAPES EVOLUTIVES.

Menors de 18 mesos a els tipus de danses més utilitzades són les de roda, amb molt pocs moviments i mimades. Alguns exemples:

*Danses en què la música es basa en una melodia amb repetició de moviments, seguint el model A-B-A.

*Danses de rotllana, on es produeixen moviments circulars acompanyats de flexions i moviments radials.

*Danses mimades, on el gest simula el text.

De 24 a 36 mesos als tipus de danses més utilitzades son les de rotllana amb moviments rítmics i mimades.

*Danses en què el procés rítmic produeix girs cap a un costat i cap a l’altre.

*Danses mimades, on el gest simula el text.

*En les danses en línies és freqüent utilitzar, a aquesta edat, el moviment anomenat de passar el pont.

Les danses per parelles no són gaire freqüents en aquesta edat.

A partir dels 36 mesos als tipus de danses més utilitzades són aquelles que incorporen més tipus de moviments, com el galop.

A aquesta edat es poden utilitzar els tres tipus de dansa enunciats. Es poden emprar variacions en la dansa.

Cal destacar les cançons mimades com a estimulació per memoritzar, ja que solen tenir un text molt llarg que cal representar i cantar.