Expansió i Organització de la Corona d'Aragó
Ciencias sociales23,18 KB
Catalunya dins la Corona d'Aragó
Les causes de l'expansió
En primer lloc, la decadència dels regnes de taifes després de la victòria cristiana de Las Navas de Tolosa (1212), en què va intervenir el rei Pere el Catòlic juntament amb el rei de Castella (Alfons VIII) i el de Navarra (Sanç VII), els interessos de la burgesia catalana, que volia expandir el comerç al Mediterrani, i de la noblesa aragonesa, que volia adquirir noves terres.
La conquesta de Mallorca i de València
L'objectiu dels mercaders i dels nobles van ser les illes Balears, perquè eren un regne musulmà ric, un bon centre de comunicacions, i un refugi de pirates que dificultaven el comerç.
Jaume I el Conqueridor va iniciar la conquesta de Mallorca, Eivissa va ser conquerida una mica més tard, i Menorca ho va ser en temps d'Alfons III (1287), nét del rei Jaume I.
La conquesta del regne de València, iniciativa dels nobles aragonesos i dels ordes religiosos militars, van iniciar l'ocupació del Maestrat i de la costa. A partir del 1236 hi va intervenir el rei Jaume I, que va aconseguir la capitulació de la ciutat de València (1238).
Els repartiments i el repoblament
A Mallorca i València es va procedir a fer el repartiment de les terres entre els organitzadors de la conquesta.
A Mallorca l'illa va ser repoblada amb emigrants catalans.
A València s'havien repartit les terres. La població, emigrants catalans, que es van instal·lar, i aragonesos.
Sintetitza
1. Descriu l'escena que representa el mural. Pots distingir qui és el rei Jaume? Explica-ho.
Són en un palau, hi ha diferents cabanyes, i diferents persones, el rei Jaume està en la cabanya cap a la dreta, és el que té la corona i tots estan prestant-li atenció a ell.
2. Per què al segle XIII, l'expansió catalanoaragonesa es va dirigir cap al sud i cap al Mediterrani?
Volien expandir el comerç al Mediterrani, i la noblesa aragonesa volia adquirir noves terres.
L'expansió per la Mediterrània
L'expansió Mediterrània
Pere el Gran va emprendre la conquesta de Sicília (1282) aprofitant els drets que li donava el seu matrimoni amb la princesa Constança de Sicília. Aquesta illa era un punt estratègic en les rutes comercials de la Mediterrània i, a més, era una gran productora de blat.
L'any 1323 Jaume II va començar la conquesta de l'illa de Sardenya, durant uns quants anys la Corona d'Aragó va ocupar també el ducat d'Atenes i el Neopàtria, i, ja al segle XV, Alfons IV va conquerir el regne de Nàpols.
Per dur a terme aquestes conquestes els reis van disposar de dos elements militars extraordinaris: una bona flota marítima, i un gran exèrcit de soldats mercenaris, els almogàvers.
Les rutes comercials catalanes
Van proporcionar naus i diners als reis perquè volien establir rutes comercials segures amb Itàlia, amb els regnes musulmans del nord d'Àfrica i amb l'Orient Pròxim. Productes orientals que després venien a Europa i en treien grans beneficis.
Els consolats de mar
Era un tribunal al capdavant del qual hi havia un cònsol o representant de la ciutat que tenia poder judicial per resoldre els problemes que sorgien entre mercaders o per representar-los davant les autoritats.
3. Quines eren les principals rutes comercials catalanes?
Volien establir rutes comercials segures amb Itàlia, amb els regnes musulmans del nord d'Àfrica i amb l'Orient Pròxim.
4. Quins productes s'intercanviaven en aquestes rutes?
Productes orientals (espècies, seda, perfums, etc.), després els venien a Europa i en treien grans beneficis.
5. Què en saps, dels consolats de mar?
Era un tribunal al capdavant del qual hi havia un cònsol o representant de la ciutat que tenia poder judicial per resoldre els problemes que sorgien entre mercaders o representar-los davant les autoritats.
6. Què era el llibre del Consolat de mar?
Unes memòries jurídiques que es van acceptar gairebé a tota la Mediterrània i que es van prendre com a model de dret mercantil.
Les activitats econòmiques i la societat
La població
La part més important de la població vivia al camp, però el desenvolupament comercial i artesà havia atret molta gent a les ciutats que van experimentar un creixement notable. Es calcula que un 23% de la població catalana vivia en ciutats de més de 2000 habitants. Barcelona amb 40000 habitants.
Les activitats econòmiques
L'agricultura va tenir una expansió important a partir del segle XIII gràcies a l'ampliació de la superfície conreada amb la rompuda de noves terres i amb la introducció de noves tècniques. L'activitat artesana era important, diversos oficis estaven agrupats en gremis. També hi havia un sector dedicat a productes de luxe per a l'exportació i una manufactura de draps important.
El comerç era l'activitat més important, l'etapa més pròspera d'aquest comerç es va desenvolupar entre el 1250 i el 1350, en què Catalunya era un centre important d'exportació de productes cap a la Mediterrània oriental.
Els grups socials
Era una societat feudal, vol dir que el formaven els privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (pagesos i burgesia).
Els privilegiats
Eren grans propietaris de terres i els estaments privilegiats, tot i que amb prou feines representaven l'1,5% de la població.
Els no privilegiats
Constituïen el 90% de la població. Hi havia pocs pagesos lliures, i la majoria estaven vinculats a la terra, no la podien deixar si no era pagant una quantitat estipulada (remença).
Burgesia
- Mà major: es dedicaven a la banca i al comerç d'ultramar (ciutadans honrats).
- Mà mitjana: eren els professionals, els mercaders (armadors o patrons de nau).
- Mà menor: incloia la majoria dels artesans (menestrals), els obrers i els pobres.
7. Qui eren els grups socials d'aquesta època?
Privilegiats: noblesa i clergat. Noblesa: barons o rics.
No privilegiats: pagesos i burgesia. Clergat: cavallers.
Els marginats: esclaus, mudèjars i jueus.
L'organització de la monarquia
Una monarquia confederal
La Corona d'Aragó es va organitzar com una confederació d'estats en què cada un mantenia les estructures de poder, els costums, les lleis i la llengua propis.
En formaven part els comtats catalans de Barcelona, que Pere el Cerimoniós a la segona meitat del segle XIV va aplegar sota el títol de Principat, i els regnes d'Aragó, de València i de Mallorca. La monarquia era l'única institució comuna de tots els regnes de la Corona. En les seves constants absències, el representava un lloctinent o virrei.
El pactisme
Mitjançant el pactisme el monarca compartia el poder amb els grups més privilegiats, aquests grups estaven constituïts per la noblesa i el clergat, però des de la primeria del segle XIII s'hi van afegir els burgesos rics de les ciutats, sobretot de Barcelona.
Aquest equilibri eren les corts, que defensaven els interessos de la població urbana dels privilegiats.
La cort reial
La formaven els familiars, els nobles, els clergues i els funcionaris que envoltaven el monarca. També en formava part el Consell Reial, la Cúria, la Cancelleria i la Tresoreria.
8. Quina estructura tenia el regne de la Corona d'Aragó?
Era una confederació d'estats en què cada un mantenia la seva llengua i la seva cultura.
9. Què vol dir que l'organització de govern es basava en el pactisme?
L'organització de govern es basava en el pactisme vol dir que quasi sempre estaven pactant algun acord econòmic o social.
10. Qui formava part de la cort reial i com estava organitzada?
Els familiars, nobles, clergues i els funcionaris i estava organitzada en 4 institucions: El Consell Reial, la Cancelleria, la Tresoreria i la Cúria per impartir justícia.
Les institucions de govern
Les Corts
Eren les reunions dels representats dels privilegiats agrupats en dos braços, la noblesa i el clergat, i d'un tercer grup format per la burgesia de les ciutats (braç reial).
Formaven una oligarquia de la gent més rica i poderosa. Les va reunir per primer cop Jaume I i van ser estructurades per Pere el Gran el 1283.
Les corts elaboraven tres tipus de lleis: les constitucions, els capítols de cort, i els actes de cort, eren l'aprovació de les lleis promulgades pel monarca pel procediment d'urgència mentre no estaven reunides les corts.
La Generalitat
A partir del segle XIV a Catalunya es va crear una delegació permanent de les Corts que va rebre el nom de Diputació del General de Catalunya o Generalitat.
Tenia la seu a Barcelona i posseïa atribucions pròpies: recaptava impostos, mantenia un exèrcit, vigilava l'acompliment de les lleis o constitucions.
El canvi de dinastia
La crisi econòmica va coincidir amb un conflicte polític, quan amb la mort del monarca Martí I l'Humà l'any 1410 s'acaba el llinatge de la casa comtal de Barcelona. Per tal d'escollir el nou rei, es van reunir representants d'Aragó, de València i de Catalunya i van arribar al Compromís de Casp (1412). Els reunits van votar la candidatura de Ferran d'Antequera, de la família Trastàmara, que regnava a Castella.
11. Qui convocava les corts i qui les presidia?
Les convocava el rei, i les presidia Jaume I.
12. Quins estaments formaven les corts?
La noblesa i el clergat, i un tercer grup format per la burgesia de les ciutats (braç reial).
La crisi dels segles XIV i XV
La crisi demogràfica i econòmica
L'any 1348 va arribar a Catalunya la Pesta Negra, que amb més pestes posteriors va causar la mort de gairebé la meitat dels catalans.
L'elevada mortaldat i l'emigració de pagesos cap a les ciutats van comportar el despoblament rural, que es deixessin molts camps sense conrear i que molts masos quedessin abandonats.
Una nova dinastia: els Trastàmara
Amb la mort de Martí I l'Humà l'any 1410 s'acabà el llinatge de la casa comtal de Barcelona. Malgrat que hi havia diversos pretendents, ben aviat es va veure que el litigi es reduïa entre Ferran d'Antequera, de la família Trastàmara que regnava a Castella, i el comte Jaume d'Urgell.
L'elecció del nou monarca es va fer a l'anomenat Compromís de Casp (1412), que va aplegar representants d'Aragó, de València i fins i tot de Catalunya.
Els enfrontaments socials i polítics
La crisi demogràfica i econòmica va coincidir a Catalunya amb una sèrie de lluites socials i polítiques que la van dur a una greu decadència. Aquests conflictes van tenir lloc al llarg de trenta anys (1455 – 1485), i coincideixen, sobretot, amb el regnat de Joan II.
L'enfrontament entre la Biga i la Busca
Entre el patriciat ric i poderós, l'anomenada Biga, i la resta del poble (mà mitjana i mà menor), agrupat en la Busca. Aquests dos grups lluitaven per controlar el govern de la ciutat de Barcelona i defensaven uns interessos econòmics diferents.
13. Quins bàndols es van enfrontar en la guerra civil catalana? Amb quins suports comptava cadascun?
Va ser el rei Joan II partidari d'establir una monarquia autoritària i de trencar el pactisme, amb el suport dels sectors populars.
14. Quins interessos defensaven els grups socials que hi estaven implicats?
Que dominava els òrgans de poder del Principat, amb el monarca.
L'art gòtic a la Corona d'Aragó
L'arquitectura
A Catalunya, l'art gòtic va assolir un gran nivell tant en els edificis religiosos com en l'arquitectura civil.
L'arquitectura religiosa
L'arquitectura gòtica catalanoaragonesa presenta uns trets originals que la fan ser única.
Entre aquestes particularitats cal remarcar l'ús de pilars i torres octagonals, i l'existència d'espais interiors amplis i unitaris, amb una sola nau o amb tres naus gairebé de la mateixa alçada.
Aquest fet permet prescindir dels arcbotants, eliminar el transsepte i col·locar capelles entre els contraforts dels murs laterals.
L'arquitectura civil
El creixement econòmic va afavorir la construcció d'edificis relacionats amb el comerç com les llotges i les drassanes, vinculats amb les institucions.
També es construïen residències reials, nobiliàries i edificis assistencials.
L'escultura
A Catalunya el desenvolupament de l'escultura gòtica va anar força deslligat de l'arquitectura, que a poc a poc deixà de tenir decoració a les portalades i als timpans. Paral·lelament, va créixer l'ús d'escultures als retaules religiosos i als monuments funeraris.
La pintura
La pintura és l'art que exemplifica més bé la riquesa, la satisfacció i el refinament de la societat catalana medieval. Va tenir el focus principal d'irradiació a Barcelona i després, al segle XV, a València.
Els artistes catalans van seguir la tendència de les escoles europees. Primer predominà la pintura lineal i al segle XIV Ferrer Bassa i els germans Jaume i Pere Serra, van rebre la influència italiana.
Els grups socials
Era una societat feudal, vol dir que el formaven els privilegiats (noblesa i clergat) i no privilegiats (pagesos i burgesia).
Els privilegiats
Eren grans propietaris de terres i els estaments privilegiats, tot i que amb prou feines representaven l'1,5% de la població.
Els no privilegiats
Constituïen el 90% de la població. Hi havia pocs pagesos lliures, i la majoria estaven vinculats a la terra, no la podien deixar si no era pagant una quantitat estipulada (remença).
Burgesia
- Mà major: es dedicaven a la banca i al comerç d'ultramar (ciutadans honrats).
- Mà mitjana: eren els professionals, els mercaders (armadors o patrons de nau).
- Mà menor: incloia la majoria dels artesans (menestrals), els obrers i els pobres.
7. Qui eren els grups socials d'aquesta època?
Privilegiats: noblesa i clergat. Noblesa: barons o rics.
No privilegiats: pagesos i burgesia. Clergat: cavallers.
Els marginats: esclaus, mudèjars i jueus.
L'organització de la monarquia
Una monarquia confederal
La Corona d'Aragó es va organitzar com una confederació d'estats en què cada un mantenia les estructures de poder, els costums, les lleis i la llengua propis.
En formaven part els comtats catalans de Barcelona, que Pere el Cerimoniós a la segona meitat del segle XIV va aplegar sota el títol de Principat, i els regnes d'Aragó, de València i de Mallorca. La monarquia era l'única institució comuna de tots els regnes de la Corona. En les seves constants absències, el representava un lloctinent o virrei.
El pactisme
Mitjançant el pactisme el monarca compartia el poder amb els grups més privilegiats, aquests grups estaven constituïts per la noblesa i el clergat, però des de la primeria del segle XIII s'hi van afegir els burgesos rics de les ciutats, sobretot de Barcelona.
Aquest equilibri eren les corts, que defensaven els interessos de la població urbana dels privilegiats.
La cort reial
La formaven els familiars, els nobles, els clergues i els funcionaris que envoltaven el monarca. També en formava part el Consell Reial, la Cúria, la Cancelleria i la Tresoreria.
8. Quina estructura tenia el regne de la Corona d'Aragó?
Era una confederació d'estats en què cada un mantenia la seva llengua i la seva cultura.
9. Què vol dir que l'organització de govern es basava en el pactisme?
L'organització de govern es basava en el pactisme vol dir que quasi sempre estaven pactant algun acord econòmic o social.
10. Qui formava part de la cort reial i com estava organitzada?
Els familiars, nobles, clergues i els funcionaris i estava organitzada en 4 institucions: El Consell Reial, la Cancelleria, la Tresoreria i la Cúria per impartir justícia.
Les institucions de govern
Les Corts
Eren les reunions dels representats dels privilegiats agrupats en dos braços, la noblesa i el clergat, i d'un tercer grup format per la burgesia de les ciutats (braç reial).
Formaven una oligarquia de la gent més rica i poderosa. Les va reunir per primer cop Jaume I i van ser estructurades per Pere el Gran el 1283.
Les corts elaboraven tres tipus de lleis: les constitucions, els capítols de cort, i els actes de cort, eren l'aprovació de les lleis promulgades pel monarca pel procediment d'urgència mentre no estaven reunides les corts.
La Generalitat
A partir del segle XIV a Catalunya es va crear una delegació permanent de les Corts que va rebre el nom de Diputació del General de Catalunya o Generalitat.
Tenia la seu a Barcelona i posseïa atribucions pròpies: recaptava impostos, mantenia un exèrcit, vigilava l'acompliment de les lleis o constitucions.
El canvi de dinastia
La crisi econòmica va coincidir amb un conflicte polític, quan amb la mort del monarca Martí I l'Humà l'any 1410 s'acaba el llinatge de la casa comtal de Barcelona. Per tal d'escollir el nou rei, es van reunir representants d'Aragó, de València i de Catalunya i van arribar al Compromís de Casp (1412). Els reunits van votar la candidatura de Ferran d'Antequera, de la família Trastàmara, que regnava a Castella.
11. Qui convocava les corts i qui les presidia?
Les convocava el rei, i les presidia Jaume I.
12. Quins estaments formaven les corts?
La noblesa i el clergat, i un tercer grup format per la burgesia de les ciutats (braç reial).
La crisi dels segles XIV i XV
La crisi demogràfica i econòmica
L'any 1348 va arribar a Catalunya la Pesta Negra, que amb més pestes posteriors va causar la mort de gairebé la meitat dels catalans.
L'elevada mortaldat i l'emigració de pagesos cap a les ciutats van comportar el despoblament rural, que es deixessin molts camps sense conrear i que molts masos quedessin abandonats.
Una nova dinastia: els Trastàmara
Amb la mort de Martí I l'Humà l'any 1410 s'acabà el llinatge de la casa comtal de Barcelona. Malgrat que hi havia diversos pretendents, ben aviat es va veure que el litigi es reduïa entre Ferran d'Antequera, de la família Trastàmara que regnava a Castella, i el comte Jaume d'Urgell.
L'elecció del nou monarca es va fer a l'anomenat Compromís de Casp (1412), que va aplegar representants d'Aragó, de València i fins i tot de Catalunya.
Els enfrontaments socials i polítics
La crisi demogràfica i econòmica va coincidir a Catalunya amb una sèrie de lluites socials i polítiques que la van dur a una greu decadència. Aquests conflictes van tenir lloc al llarg de trenta anys (1455 – 1485), i coincideixen, sobretot, amb el regnat de Joan II.
L'enfrontament entre la Biga i la Busca
Entre el patriciat ric i poderós, l'anomenada Biga, i la resta del poble (mà mitjana i mà menor), agrupat en la Busca. Aquests dos grups lluitaven per controlar el govern de la ciutat de Barcelona i defensaven uns interessos econòmics diferents.
13. Quins bàndols es van enfrontar en la guerra civil catalana? Amb quins suports comptava cadascun?
Va ser el rei Joan II partidari d'establir una monarquia autoritària i de trencar el pactisme, amb el suport dels sectors populars.
14. Quins interessos defensaven els grups socials que hi estaven implicats?
Que dominava els òrgans de poder del Principat, amb el monarca.
L'art gòtic a la Corona d'Aragó
L'arquitectura
A Catalunya, l'art gòtic va assolir un gran nivell tant en els edificis religiosos com en l'arquitectura civil.
L'arquitectura religiosa
L'arquitectura gòtica catalanoaragonesa presenta uns trets originals que la fan ser única.
Entre aquestes particularitats cal remarcar l'ús de pilars i torres octagonals, i l'existència d'espais interiors amplis i unitaris, amb una sola nau o amb tres naus gairebé de la mateixa alçada.
Aquest fet permet prescindir dels arcbotants, eliminar el transsepte i col·locar capelles entre els contraforts dels murs laterals.
L'arquitectura civil
El creixement econòmic va afavorir la construcció d'edificis relacionats amb el comerç com les llotges i les drassanes, vinculats amb les institucions.
També es construïen residències reials, nobiliàries i edificis assistencials.
L'escultura
A Catalunya el desenvolupament de l'escultura gòtica va anar força deslligat de l'arquitectura, que a poc a poc deixà de tenir decoració a les portalades i als timpans. Paral·lelament, va créixer l'ús d'escultures als retaules religiosos i als monuments funeraris.
La pintura
La pintura és l'art que exemplifica més bé la riquesa, la satisfacció i el refinament de la societat catalana medieval. Va tenir el focus principal d'irradiació a Barcelona i després, al segle XV, a València.
Els artistes catalans van seguir la tendència de les escoles europees. Primer predominà la pintura lineal i al segle XIV Ferrer Bassa i els germans Jaume i Pere Serra, van rebre la influència italiana.