L'Expansió dels Reis Catòlics: Amèrica, Canàries i Mediterrània
L'Expansió Exterior dels Reis Catòlics
Quasi acabada la unitat territorial peninsular amb la conquesta del Regne Nassarita de Granada, els Reis Catòlics es van proposar realitzar una expansió exterior a través de dues estratègies: una meditada política matrimonial de les seves filles amb monarques o hereus de corts europees i intervencions militars de conquesta a la Mediterrània, especialment a la península italiana i al nord d'Àfrica. Isabel i Ferran van casar les seves filles pensant en una política d'aliances. Van triar els hereus de Flandes, de Portugal i d'Anglaterra. Els Reis Catòlics van mantenir amb França una gran rivalitat pel domini dels estats italians. Les guerres a Itàlia van durar dècades i van tenir com a conseqüència l'annexió del Regne de Nàpols i Sicília, i el domini d'altres territoris itàlics.
El Domini Definitiu de les Canàries
La conquesta castellana de les Illes Canàries es va iniciar a l'illa de Lanzarote el 1402 mitjançant la signatura de capitulacions amb determinats nobles, intensificant-se l'ocupació efectiva de les illes. Aquest procés es va veure influenciat pel Tractat d'Alcaçovas. Dels conqueridors, Pedro Vera va conquerir Gran Canària i Alonso Fernández, La Palma i Tenerife. La conquesta va produir l'extermini i la ràpida colonització de les poblacions aborígens, que van ser castellanitzades en una generació. Les tres últimes illes conquerides van passar a ser de reialenc, mentre que les altres eren senyorius.
El Descobriment d'Amèrica (1492)
Antecedents i la Cursa Marítima
El Descobriment d'Amèrica, l'any 1492 per Cristòfor Colom, va ser un dels fets més importants de la història europea. Cal destacar que, al segle XI, navegants nòrdics ja havien desembarcat en terres de la península del Labrador (actualment Canadà), però en aquests viatges i altres posteriors no es va tenir consciència d'haver descobert un nou continent. El descobriment del Nou Món i totes les seves importants conseqüències per a Europa es va realitzar segles després, a l'acabament d'una dura carrera entre portuguesos i castellans pel domini de les mars occidentals.
La Recerca de Noves Rutes
Des de començaments del segle XV, portuguesos i castellans havien iniciat un intent d'arribar a l'Orient, proveïdor d'espècies i de productes de gran valor, cercant un camí alternatiu a les rutes tradicionals de la Mediterrània oriental, que estaven controlades pels turcs. La recerca de noves rutes va portar, entre altres coses, a la conquesta castellana de les Illes Canàries. A finals del segle XV semblava clar que els portuguesos s'havien avançat als castellans en la conquesta de la ruta de les espècies i dels metalls, gràcies al domini que ja exercien sobre la costa occidental africana.
El Projecte de Cristòfor Colom i les Capitulacions
Va ser llavors quan Cristòfor Colom va oferir als Reis Catòlics el projecte d'arribar a les Índies seguint la ruta cap a l'oest en comptes de vorejar tot el continent africà. Els Reis Catòlics i Cristòfor Colom van signar les Capitulacions de Santa Fe, concertades en aquesta localitat pròxima a Granada. El seu propòsit era establir les condicions en què es duria a terme l'expedició cap a les Índies. El projecte de Colom partia de la idea de l'esfericitat de la Terra.
L'Expedició de 1492 i el Tractat de Tordesillas
El 3 d'agost de 1492, l'expedició de tres naus, comandada per Colom, sortia del port de Palos de Moguer i el 12 d'octubre arribaria a les Antilles. Colom va creure que havia arribat a Àsia per la ruta occidental, però en realitat s'havia trobat amb un continent desconegut a Europa: Amèrica. La partició de les zones d'expansió i navegació entre Castella i Portugal es va acordar pel Tractat de Tordesillas, establint la zona occidental pels castellans i l'oriental pels portuguesos.