L'Expansió Colonial Europea: Motius i Impacte Global

Causes de l'Imperialisme del Segle XIX

Els països industrialitzats d'Europa necessitaven buscar nous mercats per a vendre l'excedent de la seva producció.
Volien comprar matèries primeres i productes colonials al millor preu possible.
Pretenien invertir els seus excedents de capital en llocs fora d'Europa, on la inversió era més rendible.

Les transformacions econòmiques van donar com a resultat un gran augment de la població europea.
Aquesta expansió demogràfica va generar un volum de població excedent que va estimular l'emigració cap a altres continents.
Durant el segle XIX, uns 40 milions de persones van abandonar el vell continent per a establir-se en països extraeuropeus.

Hi havia escasses possibilitats d'ampliar els territoris dins d'Europa.
Tots els governs ambicionaven construir imperis colonials per augmentar el seu prestigi i poder internacional.
Els problemes polítics interns quedaven relegats a un segon pla, ja que tota la nació s'unia en l'empresa de conquesta i domini colonial.
La rivalitat política i militar entre els països va provocar conflictes locals i crisis internacionals.

Es defensava la superioritat d'algunes nacions i el dret d'aquestes a imposar-se sobre altres pobles.
Existia un racisme estès, que considerava que l'home blanc era superior a altres ètnies i tenia una "missió civilitzadora".
Malgrat això, alguns intel·lectuals, sindicalistes i líders polítics es van mostrar contraris al colonialisme, van denunciar l'explotació brutal i inhumana de les colònies i van defensar el dret dels pobles a decidir sobre el seu destí.

Els europeus van crear nous països i van traçar fronteres artificials, van construir infraestructures i van alçar noves ciutats, la qual cosa va comportar una modificació radical del paisatge.
Hi va haver un fort impacte demogràfic: la introducció de mesures higièniques va permetre reduir les epidèmies.
La mortalitat va disminuir i la població va augmentar. Aquest augment d'habitants va trencar l'equilibri entre població i recursos, provocant una subalimentació crònica en molts casos.

Es van imposar els interessos econòmics dels colonitzadors, que comptaven amb el suport de la burgesia local, la qual va mantenir una situació de privilegi.
Es van crear grans plantacions de productes que beneficiaven la metròpoli (cacau, cafè, cautxú, etc.).
Els indígenes van haver de treballar en les plantacions perquè es va imposar una economia monetària i de mercat, desconeguda fins llavors.
L'artesania local es va arruïnar a causa de la competència dels productes industrials importats, i l'economia de subsistència indígena pràcticament va desaparèixer.

Ruptura de les estructures politicoadministratives tradicionals.
El repartiment d'Àfrica, impulsat per la Conferència de Berlín, va crear fronteres artificials sense respectar les ètnies i cultures preexistents, generant conflictes futurs.
La competència per ocupar territoris va fomentar una cursa d'armaments i el desenvolupament de la indústria armamentista, sent una de les causes de la Primera Guerra Mundial.
Aparició de nous imperis, com el del Japó i els EUA.

Els nous valors aportats per la cultura dels colonitzadors van trastocar les formes de vida tribal i les jerarquies socials tradicionals.
En les societats colonials hi havia una profunda segregació racial.
L'impacte de la cultura occidental va provocar una pèrdua d'identitat, sobretot en les cultures indígenes. Aquest procés d'aculturació (imposició de les formes de vida dels colonitzadors) va ser més intens a l'Àfrica que a l'Àsia, on cultures mil·lenàries van resistir millor.
La creació d'escoles per part dels missioners i governs colonials va contribuir a la reducció de l'analfabetisme, però també a la substitució de la llengua i la cultura pròpies.

Difusió del cristianisme (especialment el catolicisme) i de l'islam en substitució de les creences animistes tradicionals.