Examen socials
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,94 KB
L’Antic Règim: el sistema polític de l’Antic Règim era: monarquia absoluta. L’Antic Règim, és la societat, la política, l’economia, i la cultura pròpia dls països europeus dl s. XVI, XVII i XVIII. societat antic règim: La majoria d’habitants del s. (cmençamnt dl XVIII) vivien al camp. A l’Europa d’aquesta època, x lo tant continuava sent 1 població rural i l’agricultura la seva activitat econòmica principal. La societat de l’Antic Règim depenia molt de les collites k sovint eren dolentes i x això els europeus patien crisis de substàncies degut a la puja dels preus dels aliments i ls morts x fam. La societat continuava dividida en 3 estaments (els nobles i els clergues constituïen els 2 primers estaments privilegiats pk no pagaven impostos i gaudien de lleis especials). El 3r era format sobretot x pagesos k treballaven en terres k no eren seves, tmb artesans, i x burgesos k es dedicaven al comerç. Els del 3r estament(pagesos, artesans i burgesos) havien de pagar impostos i eren sotmesos a la llei comuna(llei de tots). L’absolutisme: bona part dls estats europeus tenia al inici del s.XVIII el mateix sistema polític: la monarquia absoluta. Els reis absoluts tenien un poder il·limitat(dictaven les lleis, dirigien el govern..) Els defensors de la monarquía absoluta sostenien k el rei avia rebut el poder de Déu, x tan es deia monarquia absoluta de dret diví En diferència al rei feia lo que li donava la gana tan si estava bé com si no. Només al Regne Unit el sistema polític era diferent, pk el rei(des de finals del segle XVII) governava juntament amb el parlament i s’havia de sotmetre a les lleis del parlament. Aquest model polític es deia monarquia parlamentària, i a finals del segle XVIII s’estendria a d’altres estats europeus.El liberalisme: unes noves idees. Durant el s.XVIII van aparèixer a Europa 1 noves idees polítiques anomenades liberalisme(criticava la monarquia absoluta. El liberalisme polític es fonamenta en: Moltes d’aquestes idees liberals són la base dels règims polítics d els països democràtics actuals. La sobirania nacional vol dir que tots els poders de l’estat (governar, jutjar, fer les lleis) han de provenir del poble. Els governants han de ser escollits pel poble mitjançant el vot o sufragi. La separació de poders vol dir que cada estat té tres poders: el poder legislatiu que fa les lleis, el poder executiu (que governa aplicant les lleis) i el poder judicial (que jutja els infractors de les lleis), aquests poders han de recaure en institucions diferents: el poder legislatiu correspon al parlament, el poder executiu pertoca al govern, i el poder judicial recau ens els tribunals de justícia. La separació de poders va ser divulgada per Montesquieu. La igualtat dels ciutadans davant la llei (va ser difós per Rousseau) diu que la llei ha de ser igual per tots els ciutadans d’un país. reconeixement dels drets i llibertats individuals (com ara la llibertat d’expressió, de pensament, de religió, i d’associació). Voltaire va ser el intel·lectual que més va insistir en aquests reconeixements. El dret a la propietat privada que era un dels més importants, doncs permetia disfrutar lliurement de les seves propietats. Els pensadors que van formular el liberalisme formaven part de la il·lustració (corrent de pensament a Europa durant el segle XVIII). Les idees liberals van tenir el suport de la burgesia (tercer estament) perquè veien en el liberalisme la possibilitat d’enderrocar les monarquies absolutes i de construir un nou sistema polític sota el seu control. El liberalisme polític és una ideologia oposada al Antic Règim (monarquia absoluta). K són les revolucions burgeses o liberals?à 1 revolució és un canvi radical en la forma de govern d’un país, realitzat de forma violenta per un conjunt nombrós de persones). Les revolucions burgeses van tenir lloc a diversos països al llarg dels segles XVIII i XIX. Van ser fetes en nom d les idees liberals i van ser dirigides x la burgesia amb el suport de pagesos i artesans. El triomf de les revolucions burgeses i l’aplicació de les idees liberals van representar la fi de l’Antic Règim. Amb el triomf de les revolucions burgeses el rei, la noblesa i el clergue van perdre el poder i van ser reemplaçats per la burgesia. Les revolucions burgeses van donar lloc al naixement de l’estat liberal basat en les idees del liberalisme. Amb relació al poder executiu es coneixen dos tipus d’estat liberal: monarquia parlamentària, a on el cap d’estat és un re però sense poder absolut, república parlamentària a on el cap de l’estat és escollit x vot o sufragi. Liberalisme, però, no vol dir democràcia. El naixement de l’estat liberal va ser un dels canvis més importants de la història. Les revolucions burgeses (1789-1848). revolució francesa (1789-1815). Dsde 1774 regnava a França Lluís XVI de Borbó am la mnarquia abslta. Sclat d la rvolucióà Lluís XVI considerà k x resoldre la crisis de la hisenda tnia k dmanar a la noblesa i al clergue k paguessin impostos i això va dsnkdenar la revolta dls privilegiats quan la nobles i el clergue es van negar a pagar si no ho autoritzaven els estats generals. X això el rei va reunir els estats generals (al Maig de 1789). Els burgesos que eren diputats no staven d’acord pk el sistema de vot (1 vot x la noblesa, 1 x el clergue, i 1 x el 3r estament, feia k sempre s’assegurava la victòria els 2 primers estaments i x això els diputats burgesos van demanar canviar aquest sistema de vot. Com que la seva apetició no va ser acceptada els diputats burgesos van abandonar els estats generals i es van constituir en Assemblea Nacional, ja que es consideraven els representants de la voluntat popular (el poble). Tts els diputats de l’Assemblea nacional eren d’origen liberal. L’assemblea Nacional va obtenir el suport de les masses populars que el 14 de Juliol de 1789 es van revoltar a París. Ls diputats de l’Assemblea Nacional van jurar k donarien als francesos 1 constitució k reconegués els seus drets i ls seves llibertats.