Un poco de temario de historia

DIFERENCIAS ENTRE PALEOLITICO Y NEOLITICO

PALEOLITICO: 3 parts: a)la inferior: Les restes humans més antics daten dek 1.600.00 a 900.000 a.c. i es trobarem a la península ibérica. Corresponen al Homo Erectus mes conegut com l’home d’Ors. Les restes trobades son destrals de mà i guijanos tallats. La forma de vida es caracterizada per ser nomadas i es basava amb la caça i la recollida de fruits. b)Mitjana: en aquest cicle destaca l’home neardenthal, data 100.000 a 35.000 a.c. Aquest va destacà per el control del foc, la práctica de rituals funeraris i la varietat d’objetes fabricats sobre lacras. c)Superior: l’home sapiens sapiens es el propi d’aquesta época 35.000 a 10.000 a.c. destaca per ser l’epoca dels grans caçadors ja que varem perfeccionar les armes i els mètodes de capture. Les armes estaven fabricades per l’òssos de cervol i el marfil per fer utensilis. Tambè surgeix l’art.

MESOLÍTICO: ente el paleolitic i el neolitic. Es el etapa de transicció entre les dues etapas i cal destacar que desepareixen varies espècies a causa de la desglaciació i aixo tambè influeix amb el canvi d’armes i art de la caça. L’home es fa sedentari si el lloc on s’obica l’hi proporciona tots els recusos necesaris.

NEOLITIC: Destaca per l’augment de la población degut a la domesticació dels animals i les practiques agricoles. La cerámica, la cestería i la pulimentació de la pedra són característiques de la revolució neolítica. Se divideix amb 2 edads: a)Edad del cobre: l’aparició dels metals es constata pel cobre, tambè es descobreix monuments megalítics. La cultura del millars destaca per: ciutats amuralladles, viviendes de planta oval…La cultura va avançan com be ens ho demostra els fons metalurgics, les necrópolis…. Tambè es caracteritzan per els enterraments individuals amb les armes i les cerámiques. B)Edad del bronze: La cultura de les illes Balears i dels castros son clars exemples d’aquesta edad. Amb cases de planta rectacular, carres estretes i empredats, enterraments individuals… 

LAPARICIÓ DEL CRISTIANISME.
Jesús de Nazaret (+30). Molt poca informació històrica. Es presenta com el
Messies (alliberador del poble jueu). Revisa la Llei de Moisès i critica als ortodoxes
(fariseus), enemistat de la jerarquia religiosa jueva (Caifàs), acusació de
blasfem però també enemic de Roma (rei dels jueus), els romans lexecuten.
Els seus seguidors eran els cristians.
Pau organitza l´Església (cartes, viatges per tot limperi).
Lhostilitat dels jueus afavoreix la dispersió per tot limperi (Universalisme
Cristià). Lenta difusió. Però el despreci a les religions politeistes
(pagans) i la negativa a adorar lemperador els durà problemes com persecucions
(Neró,64, Deci ,250, Dioclecià, 303-311).
-Fonaments del Cristianisme: Evangelis, missatge de Jesús. Amor a Déu i al pròxim.
Sacrifici de Jesus fill de Déu, per la salvasió de la Humanitat.
-Organització dels cristians: Església. Al principi, molt democràtica, consell dancians
i diaques. Amb el temps, jerarquització i concentració del poder per part del bisbe
(episcopos), cap de la diòcesi (coordinació amb els altres bisbes i progressiva
subordinació davant el bisbe de Roma: el papa).
LEDICTE DE MILÀ.
Després de la gran persecució de Dioclecià (303-311), guerra civil per el poder
imperial entre Constantí i Maxenci. Batalla del Pont Milvi (312)....victòria de
Constantí després dels seu somni o visió. Constantí i Licini, els dos augusts signen
lEdicte de Milà (313)..... llibertat religiosa i igualtat de drets per als cristians.
Devolució dels bens expropiats i abolició del culte estatal (adoració de lemperador).
Constantí, mort el 337, afavoreix els cristians. Convoca el Concili de Nicea
(325)...Credo, però ambigüitat (també aixeca temples pagans). Només accepta el
baptisme al final de la seva vida (però per a lEsglésia és quasi un sant).
Després de Constantí, lEsglésia agafarà cada cop més influència i poder (amb
lexcepció del curt regnat de Julià lapòstata, 361-363). Teodosi proclamarà el
cristianisme com a religió oficial de limperi, condemnarà les heretgies com
lArrianisme (380) i prohibirà els cultes pagans (391).

CONCEPTE DE FEUDALISME. APARICIÓ.
Entenem per feudalisme el règim polític, econòmic i social fonamentat en les
relacions de servei i protecció (feudo-vassallàtiques) que es dispensaven,
respectivament el vassall al senyor i el senyor al vassall.
Va sorgir a Europa a començaments de lEdat Mitjana, després de la caiguda de
lImperi Romà dOccident, i es consolidà entre els segles X-XIII.
-El feudalisme com a sistema polític i militar. La desmembració de lImperi
Carolingi va suposar el debilitament del poder reial, i la necessitat de repartir el poder
entre el rei, que tenia el grau de primum inter pares, i els senyors locals, que tenien
plena autonomia política, econòmica i judicial en els seus territoris (feus), de manera
que els senyors eren vassalls nominals del rei. Però lautèntic vassallatge era el que
ells exercien sobre els plebeus (serfs) que devien el seu treball i bens a canvi de la
protecció de les seves vides. Els serfs podien treballar les terres del senyor a canvi de
treballs personals o tributs (en diners o en espècie).

EL RESSORGIMENT DE LES CIUTATS I EL COMERÇ MEDIEVAL.
A partir del s.XI, naixement de nombroses ciutats, que sorgiren com a
conseqüència de lestabliment de mercaders i artesans a les proximitats dun nucli
fortificat o burg . A la llarga, aquesta paraula acabarà designant al nou poblat
creat, anomenant-se burgesos els seus habitants.
Els burgs eren, sobre tot, centres especialitzats en la producció de manufactures i
en l´intercanvi de mercaderies (ARTESANIA I COMERÇ). La seva proliferació
revelava el progrés experimentat en la societat europea pel que fa a la divisió del
treball.
El concepte de ciutat medieval engloba tant a populoses ciutats (París Londres,
Florència) com a petits burgs que només funcionaven com a mercats comarcals.
Les ciutats més poblades de lOccident Cristià es trobaven a Itàlia (Milà, Venècia,
Florència, Gènova) sense oblidar París, Londres, Bruges, Gant o Colònia.
Lexpansió de les ciutats va suposar el desenvolupament tant de la producció
artesanal com del comerç.
Tos els que treballaven en un mateix ofici constituïen una corporació. Encara que
aquestes , oficialment, tenien caràcter religiós i dajut mutuu, amb el temps
esdevingueren associacions per a la defensa dels seus interesos i per a garantir la
qualitat dels productes que elaboraven (gremis). Dins de cada ofici havia tres
esglaons o categories: mestre, oficials i aprenents.
La indústria més característica era la tèxtil, a partir de la llana i,
en menor mesura del lli, cotó i seda. 
El comerç medieval.
El creixement de la fabricació de manufactures va paral·lel al creixement del
comerç.
Els intercanvis eren necessaris en una societat que començava a especialitzar-se.
Les transaccions no només sefectuaven entre els burgs i els seus entorns rurals, sino
que també es desenvolupava el comerç a llarga distància, gràcies entre altres factors,
a la pau recuperada en els camins, a la millora de les vies de comunicació i a
laugment de lencunyació de moneda a partir del s.XII, cosa que va estimular molt
lexpansió mercantil.
Juntament al mercat de caràcter local (diari) o comarcal (setmanal) van néixer les
fires. Fundades per reis o senyors feudals, eren trobades periòdiques de mercaders en
un lloc i unes dates prèviament establertes. Les més importants foren les de
Champagne ( a mig camí entre Flandes i el nord dItàlia). Funcionava com a punt de
contacte entre comerciants d´ambdós territoris (draps flamencs, seda i espècies que
aportaven els italians. Apogeu al s. XIII.

Laparició de la impremta.
Antecedent: la xilografia; reproducció mitjançant planxes de fusta dimatges i
algun text curt. Era coneguda a Xina des de temps remots, on també aparegueren els
caràcters mòbils, imprescindibles per a poder imprimir un nombre indefinit de textos.
Però les característiques de lescriptura xinesa van dificultar el desenvolupament de
l´invent.
La impremta europea es va gestant des de 1420 o 1430, i apareix
definitivament el 1445. Atribuïda a Gutenberg, resulta perfecta des del principi. La
seva ràpida difusió demostra que responia a una necessitat. Abans de la invenció de
la impremta tenir un llibre (incunable) era tot un luxe. Entre 1445 i 1500 simprimiren
més de 30.000 obres, a una mitjana de 500 exemplars per obra, fan un total de més
de 15 milions dexemplars. Durant el segle XVI simprimiran prop de 200.000 obres,
amb un total pròxim als 200 milions dexemplars.
La impremta rebaixarà molt el cost dels llibres. El poder expansiu de
les idees es multiplicarà (ex. Erasmus o la Reforma de Luter). Per això, prest
apareixerà la censura prèvia per part de lEsglésia o del rei. Altres conseqüències de la
seva aparició seran la ruïna de molts copistes i miniaturistes, però també laparició
duna nova indústria amb molts llocs de treball. També fou una eficaç eina
dunificació ortogràfica i lingüística, simplificant, a més els tipus i les regles de
lescriptura.
El descobriment dAmèrica.
Les possibles causes o motius són diversos. De caràcter religiós; desig de
difondre el Cristianisme; polítics, desig dels regnes ibèrics de continuar la
reconquesta,... Però els més importants van ser de caràcter econòmic: recerca de
beneficis comercials, de primeres matèries, d´esclaus, d´or (arribar a l´or del Sudan
sense intermediaris), i, sobre tot, d´espècies (sucre, drogues, tintes, encens, canyella,
clau, pebre bo, gengibre,...), ja que la presència dintermediaris (venecians, àrabs,...)
les encaria molt, i lhostilitat dels turcs dificultava cada vegada més les rutes
comercials amb Orient.
Sobre Cristòfol Colom, desconeixem el seu origen, probablement genovès i
també la ubicació exacta de la seva tomba. Va néixer cap a 1450, i als voltants de
1476 arribà a Portugal, on es va casar i on va ampliar els seus coneixements nàutics.
Fa la proposta de viatge al rei de Portugal, però el progecte és rebutjat, ja que els

portuguesos pensen que els calculs de Colom són erronis
Lexpedició surt de Palos de la Frontera el 3-VIII-1492 amb tres caravel·les.
Descomptant el mes destança en Canàries, la travessia dura 34 dies. El 12-X-1492
arriba a les Bahames (San Salvador). Després explorà les costes de Cuba (Juana) i
La Española, on perdé la nau capitana, la Santa Maria. Amb les seves restes
construí el fort Navidad, on deixà 39 homes esperant el proper viatge. Torna a les
costes ibèriques el març de 1493 i és rebut pels Reis Catòlics a Barcelona l´abril del
mateix any.
Si gairebé tothom parlava dun nou món, Colom defensà fins al final la seva
idea errònia de que les terres descobertes eren Àsia. A partir dara, els reis
subministraran tot el necessari per a noves expedicions. Colom, que va fer tres viatges
més, fou nomenat governador, però per la seva actitud acaba sent empresonat. Morí
el 1506 pensant que els seus serveis no havien estat degudament recompensats.
El viatge a Amèrica, des de linici, es va convertir en un fet accessible i corrent,
molt més curt i menys perillós (aprofitant els vents alisis) que els viatges portuguesos
vorejant Àfrica. La notícia de larribada de Colom a noves terres estimulà a les
monarquies francesa i anglesa a creuar també lAtlàntic i explorar les terres dAmèrica
del Nord (Cabot, 1497-98, al servei dAnglaterra; Verrazano, 1524 i Cartier, 1534 al
servei francès). Els portuguesos arribaran accidentalment al Brasil el 1500 (Cabral).

LA REVOLUCIÓ NORD-AMERICANA I EL SORGIMENT DELS ESTATS UNITS.
A mitjans s.XVIII la costa oriental d´Amèrica del Nord era de domini britànic (les 13
colònies). En aquest territori creixia el comerç, la indústria, les plantacions,... hi havia,
doncs, prosperitat.
Des de mitjans s.XVIII comencen a arribar a Amèrica les idees il·lustrades, a través de
la divulgació de lEnciclopèdia. Creixent desig de llibertat.
Entre 1756 i 1763, Guerra dels set anys, entre britànics i francesos-espanyols.
Victòria britànica gràcies al gran esforç dels colons.
Però a partir de 1763 sincrementa la pressió reial sobre els colons britànics
americans. Sexigeix el pagament dimpostos ( abans estaven exclosos), de taxes
dimportació de productes britànics, es prohibeix la instal·lació de noves indústries i la
continuació de la colonització.
Al 1773, Motí del Te a Boston
Forta repressió dels britànics contra els amotinats.
1774, I Congrés de Filadèlfia. 
Els colons o patriotes s´organitzen en milícies i comencen els
enfrontaments amb les tropes britàniques ( Lexington, 18 dabril 1775).
El II Congrés de Filadèlfia declara la independència dels Estats Units dAmèrica
Anglaterra no reconeix aquesta
independència i envia tropes per acabar amb la revolta.
Guerra d´Independència nord-americana (1775-1783). George Washington és
nomenat cap de lexèrcit americà. La falta darmes i dun exèrcit professional porta als
colons sublevats a demanar ajut a les potències
enemigues dAnglaterra: França i Espanya (revenja de la derrota en la Guerra dels set
anys), que envien armes, tropes i acabaran entrant formalment en guerra contra els
britànics.
S´arriba a la Pau de Versalles en 1783, on els britànics
reconeixen la independència dels EUA i, a més, els hi cedeixen tot el territori colonitzat
fins el riu Mississipi, però no el Canadà.
El primer president serà George Washington, i la
Constitució, la primera de la història, serà redactada per Thomas Jefferson i aprovada el
1787.
-Conseqüències de la Independència dels EUA:
- Per a Anglaterra: Suposa la primera derrota des de la Guerra dels Cent
anys. Pèrdua del seu imperi atlàntic.
- Per a França: Recuperacions territorials.
- Per a Espanya: Recuperacions territorials (Menorca, Florida), però
propagació de les noves idees independentistes per les seves colònies
americanes.
- Per als EUA: Elevat cost humà, 70.000 morts, però independència. Els
lleials a Anglaterra emigren al Canadà.
1803, compra de La Louisiana (tota la vall del Mississipi) a França.
1819, compra de Florida a Espanya.
1848, Tractat de Guadalupe-Hidalgo. Incorporació de tots els territoris
mexicans al nord del riu Grande ( més de 2 milions de Km2 , Califòrnia, Arizona,...)
1846, Tractat d´Oregon amb Anglaterra.
1867, compra d´Alaska a Rússia.
1898, annexió de les Illes Hawaii.
LA REVOLUCIÓ FRANCESA. CONSEQÜÈNCIES.
Situació política a la França de 1788: Antic Règim= monarquia absoluta (rei Lluís
XVI ) i societat estamental. Però les idees il·lustrades i la seva aplicació exitosa a Nord-
Amèrica qüestionen moltes coses.
La situació econòmica és molt dolenta per les males collites...... encariment dels
preus ...... fam ....... descontent, aldarulls. A més, el rei està endeutat per les despeses
de la guerra d´Independència nord-americana. Necker aconsella al rei que obligui a
pagar impostos a la noblesa i al clergat, però això només es pot aprovar a través dels
Estats Generals. Els nobles, que es neguen a
renunciar als seus privilegis, ofereixen al rei la possibilitat dun nou préstec, però això no
és la solució. El rei ho rebutja i convoca els Estats Generals per al maig de 1789.
1) ETAPA MODERADA (1789-1792).
Juliol 1789, els representants del Tercer Estat abandonen la reunió dels Estats
Generals en desacord pel seu sistema de votació, i es traslladen a París, a ledifici del Joc
de la Pilota on juren no disoldres fins aprovar una Constitució per a França.
Suneixen a ells part dels representants del clergat i la noblesa i tots es constitueixen en
Assemblea Nacional Sobirana.
Davant el perill absolutista, reacció popular, 14 de juliol 1789 el poble de París
assalta la Bastilla (presó reial), alliberant als presos i apoderant-se darmes. LAssemblea
decideix protegir-se creant la Guàrdia Nacional (milícia popular). Simultàniament,
revoltes pageses Gran Por. Molts nobles abandonen França, són els emigrats.
Agost 1789, l´Assemblea aprova: - labolició del Règim Feudal i dels privilegis de
la noblesa ( fi de la societat Estamental).
- - la Declaració dels Drets de lHome i del Ciutadà
Però el rei es nega a signar-les.
Octubre 1789, Marxa de les dones a Versalles ( a per aliments i armes ). El rei té
por i signa totes les disposicions aprovades per lAssemblea.
Juliol 1790, Constitució Civil del Clergat.
Juny 1791, el rei intenta fugir, detingut a Varennes (desprestigi de la monarquia).
Setembre 1791, saprova definitivament la Constitució de França
Des d´abril de 1792 , GUERRA contra la
coalició internacional (Àustria, Prússia,...).
Juliol 1792, Manifest del duc de Brunswick. Radicalització de les masses (sans
culottes).
10 dagost 1792, el poble assalta el palau reial (Les Tulleries). Destitució de Lluís XVI i
abolició de la monarquia. Proclamació de la República.
Setembre 1792, victòria francesa a Valmy.

LA FORMACIÓ DELS REGNES BÀRBARS I LA FI DE LIMPERID´OCCIDENT.
Els pobles germànics federats van constituint regnes independents en aquells
territoris que ocupen. La forma d´estat serà molt diferent al concepte romà. Les
relacions amb la població romana seran difícils per segregació racial i diferències
religioses en  excepció: el regne franc. El regnes germànics més
importants que sestableixen sobre l´antic Imperi Romà d´Occident són els següents:
-Regne Vàndal (429-534).
-Regne Visigot (419-507).
-Regne Franc. Federats des del 358.
-Regne Burgundi o Borgonyó (443-534).
-Regne Ostrogot (493-553) 
Es considera la data del 476 d. C. com el final definitiu de l´Imperi Romà
d´Occident quan Odoacre, mercenari germànic al servei de Roma deposa al darrer
emperador Ròmul Augústul i crea un regne personal sobre Itàlia, enviant tots els
símbols imperials a Constantinoble.

CONCEPTE DE FEUDALISME. APARICIÓ.
Entenem per feudalisme el règim polític, econòmic i social fonamentat en les
relacions de servei i protecció (feudo-vassallàtiques) que es dispensaven,
respectivament el vassall al senyor i el senyor al vassall.
Va sorgir a Europa a començaments de l´Edat Mitjana, després de la caiguda de
l´Imperi Romà d´Occident, i es consolidà entre els segles X-XIII.
La crisi urbana provocada a lèpoca del Baix Imperi romà per les invasions
bàrbares havia provocat un procés de ruralització propici a laparició de relacions
senyorials; és a dir, molts camperols lliures i també antics treballadors urbans sense
feina sacollien a la protecció d´un gran propietari i quedaven en una situació de
semi-llibertat.
-El feudalisme com a sistema polític i militar. La desmembració de l´Imperi
Carolingi va suposar el debilitament del poder reial, i la necessitat de repartir el poder
entre el rei, que tenia el grau de primum inter pares, i els senyors locals, que tenien
plena autonomia política, econòmica i judicial en els seus territoris (feus), de manera
que els senyors eren vassalls nominals del rei. Però lautèntic vassallatge era el que
ells exercien sobre els plebeus que devien el seu treball i bens a canvi de la
protecció de les seves vides.
El senyor feudal, a canvi de les terres que rebia del rei havia de protegir als
habitants del feu, administrar justícia i representar a la Corona; a la vegada, estava
obligat a prestar al rei auxilium (ajuda militar) i consilium (consell).
El rei es reservava per ell una part del regne per administrar-la directament (bens
patrimonials de la monarquia).
Els perills polítics i militars del sistema feudal eren les possibles guerres entre
nobles i possibles rebelions dels nobles contra la monarquia.
-El feudalisme com a sistema econòmic: el senyoriu territorial i el senyoriu
jurisdiccional.
A tot feu es trobaven tres tipus de terres:
1- Alous: Petites propietats situades dins del feu però propietat de pagesos
lliures. Eren poc nombrosos i aniran desapareixent entregats pels pagesos en
moments de penúria o incautats pels senyors.
2- Reserva: Eren les millors terres, propietat del senyor. Els seus fruits eren
íntegrament per al senyor, però no era ell qui les treballava.
3- Mansos: Parcel·les propietat del senyor que havien estat cedides a pagesos
semi-lliures (serfs de la gleva). El pagès treballava la terra, però estava
obligat a:
- entregar al senyor part de la collita anual, el cens.
- Treballar alguns dies a la setmana o al mes en la reserva del senyor,
corvees.
- En ocasions, treballar als tallers del senyor.
Aquests tallers eren els únics que podia haver en el feu, i els pagesos
tenien prohibit muntar altres tallers o acudir a encarregar treballs a
altres tallers que no fossin del seu senyor feudal.
- Fer serveis militars en cas de perill.
- Acceptar la justícia del senyor feudal, el qual sovint té dret de vida i de
mort sobre els seus pagesos. A més, el senyor pot
cobrar la justícia i imposar multes, i també, cobrar taxes per la
utilització de camins o rius navegables.
Els ingressos obtinguts pel senyor, derivats del
conreu de la terra, son coneguts amb el nom de rendes
territorials.
Els orígens del sistema feudalsembla que es troben en certes institucions
derivades tant del món tardo-romà com del món germànic; però serà a partir de
l´època carolíngia quan les relacions feudo-vassallàtiques configuraran les seves
característiques.
Els elements bàsics de les relacions feudals seran, doncs, l´encomanació (arrel
del vassallatge) i el benefici (anomenat també feu).
Vassall era tot aquell que, lliurement, se situava sota l´empar duna persona més
poderosa, a la que prometia fidelitat i de la que esperava protecció i algún benefici.
El contracte sestablia a través de la Cerimònia de l´Homenatge, cada vegada
més complicada, en la que eren elements destacats la unió de les mans de vassall i
senyor, el bes que aquest donava al seu home, i el jurament que segellava la fidelitat
mútua. A continuació, el senyor entregava al seu vassall un objecte com a símbol del
benefici que li atorgava, era la investidura. Des daquell moment l´un i l´altre
quedaven estretament lligats. Aquest contracte es rompia quan una de les parts
incomplia les seves obligacions.

BASES SOCIOECONÒMIQUES DE LA SOCIETAT FEUDAL
La societat feudal es fonamenta en els següents aspectes:
a) Una gran jerarquització social (la piràmide feudal). A la cúspide , el rei,
lautoritat del qual era dorigen diví, encara que a la pràctica no sempre fos
superior al poder nobiliari.
Al següent esglaó trobem els grans senyors feudals (ducs, marquesos,
comtes, barons,..), lAlta Noblesa, la que realment té el poder, obligats a
lauxilium i consilium amb el rei.
Per baix trobaríem la Baixa Noblesa (castellans, infançons), que solen
administrar porcions dels feus dels grans senyors feudals dels quals són
vassalls (subinfeudació).
Més avall quedarien els milites, cavallers, soldats professionals que
mancaven de vassalls.
A la base de la piràmide trobaríem els serfs de la gleva (el poble pla,
majoritàriament camperol).
Entre els senyors hauríem dincloure lAlt Clergat (bisbes, arquebisbes,
abats de monestirs,...) amb un elevat poder econòmic i propietaris
dimmenses terres.
b) Societat eminentment rural. Per la decadència urbana i del comerç. El bé
més preuat serà la terra.
c) Societat violenta. Guerres entre nobles, revoltes nobiliàries contra el rei,
revoltes antisenyorials reprimides duríssimament, a banda dels atacs de les segones
invasions (normands, magiars, sarraïns) i de les interminables croades.
d) Societat poc complexa, simple i immòbil. És de caràcter estamental:
Oratores(clergat), bellatores (els senyors, la noblesa, els guerrers) i
laboratores (els que treballen, pagesos; han de contribuir al manteniment
dels altres dos estaments).
e) Important paper de lEsglésia. Societat teocràtica? Ordre social dictat per
Déu legitimació del poder. Acaparadora de la cultura (monestirs).
En el cas espanyol, a la Castella de lalta Edat Mitjana la guerra contra els
musulmans obliga a la repoblació per presura, amb camperols lliures i amb furs o
privilegis ( així, a Castella la Vella no hi ha feudalisme). En canvi, a Catalunya, sota
la influència carolíngia, sí trobarem feudalisme bastant pur.
Es curiós que a partir del s.XIII, quan ja ha passat el moment de màxim apogeu del
feudalisme a Europa, es donarà clarament aquest a les noves terres conquerides per
Castella (La Manxa, Extremadura, Andalusia), ja que es va encomanar la repoblació a
ordres militars i grans senyors, el quals instauraren un sistema latifundista que ha
perdurat fins al present.

LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL.
 CAUSES DE LA «GRAN GUERRA».
A començaments del s.XX, rivalitat creixent entre les potències europees:
a) Entre França i Alemanya per la guerra de 1870.
b) Entre lImperi Austrohongarès i Rússia per la qüestió dels Balcans.
c) Entre Gran Bretanya i Alemanya per la forta rivalitat econòmica i comercial.
Aquestes tensions donen lloc a una sèrie d´aliances entre potències que acaben
configurant dos blocs oposats:
La Triple Aliança, o Imperis Centrals, amb Alemanya, l´Imperi
Austrohongarès i Itàlia.
La Triple Entesa, amb Gran Bretanya, França i Rússia.
Daquesta manera, entre 1900 i 1914 es produeix un reforçament militar, una
autèntica cursa armamentística d´aquests països coneguda com la Pau armada.
El nacionalisme serbi als Balcans (amb suport rus a Sèrbia) serà la causa immediata
o detonant de la guerra; en concret, latemptat de Sarajevo, on fou assassinat
l´arxiduc Francesc Ferran i la seva esposa per
Gavrilo Princip, un estudiant nacionalista pro-serbi (28 de juny de 1914).
 DESENVOLUPAMENT DEL CONFLICTE (1914-1918).
- Ultimàtum austríac a Sèrbia. Rebutjat.
- 28 de juliol, declaració de guerra de l´Imperi Austrohongarès a
Sèrbia. Es posa en marxa el sistema daliances. Mobilització russa.
Declaracions de guerra mútues els primers dies dagost de 1914.
- Alemanya havia dissenyat el Pla Schlieffen, pero no dona resultat.
- Hi ha algunes modificacions en els bàndols: Itàlia, primer no hi
participa, i el 1916 es passa a la Triple Entesa. L´any 1917, entren els EUA, també en
l´Entesa.
Montenegro, Grècia i Bèlgica (atacada per Alemanya).
En un principi, la guerra es presenta ràpida, guerra de moviments, però acabarà
imposant-se la guerra de posicions.
Apareixen noves armes de mortífer efecte (metralladora, granades de mà, primers
avions, primers tancs, primers submarins, gasos verinosos, canons de llarg abast,...).
Podem parlar de dos fronts de guerra:
- El Front Occidental. Després dun primer
i ràpid avanç alemany fins a prop de París, estancament del front i
guerra de posicions.
- El Front Oriental. Victòries austro-alemanyes,
ocupació de Sèrbia i Romània; enfonsament rus al esclatar la
Revolució de 1917. Rússia signa la pau per separat amb Alemanya.
 A finals del 1918 Alemanya considera que és inútil
continuar la guerra perquè ja no la pot guanyar, i, per això, demana un
demana la pau i acaba la guerra.

 CONSEQÜÈNCIES DE LA GRAN GUERRA.
- Les xifres baten tots els rècords coneguts: 60 milions de mobilitzats,
8 milions de morts, 16 nacions participants.
- L´armistici es formalitza en els Tractats de Versalles,
europeu:
Desapareixen els Imperis Austrohongarès, Otomà i Rus;
la qual cosa dona lloc a l´aparició de nous estats independents: Polònia,
Txecoslovàquia, les repúbliques bàltiques, Finlàndia i Iugoslàvia.
Alemanya, molt durament castigada al Tractat de Versalles,
perd territoris: Alsàcia i Lorena, Eupen i Malmedy 
els territoris colonials, territoris
orientals a Polònia, i passarà a ser una república. Serà declarada
culpable de la guerra i haurà de pagar grans indemnitzacions
econòmiques als vencedors que afectaran molt la seva economia.
Alemanya queda humiliada a Versalles i es generarà en la societat
alemanya un fort desig de revenja.
-Creació de la Societat de Nacions SdNB)
LES REVOLUCIONS DE 1917.
Malgrat la precària situació econòmica del país, Rússia, per les aliances
internacionals del tsar, participa a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Això
provoca una enorme mobilització de població i recursos, que repercuteix en més
misèria, fam i penúries.
El tsar ordena a lexèrcit la repressió dels sublevats, però els soldats es
neguen a enfrontar-se al poble i se sumen a la revolta; és la revolució de febrer.
El tsar abdica, i es fa càrrec del govern provisional el príncep Livov, agafant
protagonisme. Aquest govern liberal i burgès no vol fer grans reformes i
tampoc vol sortir de la guerra mundial.
El 3 dabril de 1917 Lenin arriba a Petrograd des de Finlàndia 
i sosté que la revolució ha de superar la fase
burgesa i convertir-se en una revolució del proletariat, proposa la immediata
sortida de la guerra i la presa del poder per la via insurrecional, són les Tesis d´abril.
Livov perd força i és substituït per Alexis Kerensky, socialista moderat, que pretén
importants reformes, però no sortir de la guerra.
El 10 doctubre de 1917 el comitè central dels bolxevics accepta les tesis de Lenin.
El 25 doctubre, els mariners de la base
de Kronstadt saixequen contra el govern.

Els bolxevics creen un Estat fort, controlat per un únic partit: el partit comunista, i
s´instaura la dictadura del proletariat, per defensar-se del Capitalisme. Lenin queda
com a màxim dirigent del nou estat.

6.- EL ROMÀNIC I EL GÒTIC.   DESDE AQUI PA BAJO
Es sol dir que lart romànic simbolitza la societat rural i feudal, en tant que es
presenta al gòtic com el prototip de lEuropa de les ciutats, de la burgesia i del
comerç. Romànic, com més
tard el Gòtic, són manifestacions del progrés general de la societat europea.
L´estil Romànic predominà en els segles XI i XII. El seu caràcter internacional té
molt a veure amb els propòsits centralitzadors de la reforma gregoriana. La seva
difusió, per altra banda, també guarda relació amb lauge dels pelegrinatges.
Els edificis romànics, fonamentalment religiosos (la qual cosa era lògica en una
societat sacralitzada), tenien una gran presència en els nuclis urbans. Els temples,
oferien als fidels nombrosos elements per al desenvolupament de la instrucció
religiosa, particularment a través de les escultures dels timpans i dels capitells. Doncs
bé, el caràcter simbòlic i antinaturalista de lescultura i de la pintura romàniques,
segons alguns autors, reflectiria en el terreny de les arts plàstiques lidealisme platònic
dominant en la filosofia de lèpoca a través del pensament de Sant Agustí.
Lestil romànic evolucionà cap a formes induptablement recarregades. La tornada
a la simplicitat predicada pels monjos blancs (cistercencs) també afectà a làmbit
dels edificis religiosos. Per això, els primers monestirs cistercencs eren edificis senzills,
encara que la incorporació de noves solucions arquitectòniques els va convertir en el
més clar precedent de lestil gòtic, el qual també anava a adquirir un caràcter
internacional, difonent-se per tots els racons de la Cristiandat.
Lestil gòtic presentava novetats significatives, tant pel que fa a larquitectura en sí
com a lescultura que decorava els edificis. En el gòtic predominen les finestres sobre
el massís, cosa que equival al triomf de la llum. Els edificis van guanyar en altura,
disparant-se cap al cel. Les escultures destacaren per la seva tendència naturalista.
En qualsevol cas, el
gòtic té una estreta connexió amb les ciutats, i en molts casos amb necessitats de la
societat civil (ajuntaments, llotges, palaus).
Al segle XV lart gòtic adoptà formes decoratives recarregades.

EL CANVI DE LESPAI COMERCIAL: MEDITERRÀNIAATLÀNTIC.
Fins a finals del s. XV leconomia europea es limitava als dos focus del nord
dItàlia i dels Països Baixos. Amb els descobriments geogràfics de lEdat Moderna,
especialment el dÀmèrica, els canvis econòmics seran de primer ordre.

Lisboa i Sevilla monopolitzaran el comerç
espanyol i portuguès amb les colònies, mentre que Anvers assegurarà la distribució
dels productes a la resta dEuropa. Mentrestant, el comerç a la Mediterrània queda
molt reduït pel bloqueig turc de lOrient Mitjà i per la pirateria barbaresca.

Però serà el comerç internacional el que tindrà un major pes,
gràcies a lapertura de nous continents, a laugment de la població i, per tant, de la
demanda de productes, i a lincentiu dels grans guanys que es podien aconseguir.
Dins leix atlàntic, el que resultà reforçat, el comerç de les Índies Occidentals
(Amèrica) superà al de les Índies Orientals (Àsia). Existia una diferència fonamental:
Amèrica proporcionava a Europa or i plata; Àsia, en canvi, absorvia aquests metalls
preciosos perquè a canvi de les seves exportacions comprava molt poc.

TRETS DE LA SOCIETAT D´ANTIC RÈGIM.
Antic Règim = Terme utilitzat pels revolucionaris francesos per referir-se als temps
anteriors a linici de la Revolució Francesa. Seria el sistema polític, social i econòmic
propi de les monarquies europees anteriors a la R.F.; des de linici de la
descomposició del sistema feudal fins a les revolucions liberals i la Revolució
Industrial (s.XV al XVIII).
Els seus fonaments polítics estaven constituits per la monarquia absoluta
(absolutisme monàrquic), la societat estamental i el protagonisme social de
lEsglésia.
-Monarquia Absoluta: Model monàrquic que atorga poders il·limitats als reis.
Segons Montesquieu hi ha tres poders: LEGISLATIU, EXECUTIU I JUDICIAL. El
rei absolut tenia en les seves mans els tres i no havia de donar compte a ningú de les
seves accions (només a Déu). Avui, en canvi, hi ha divisió de poders.
-Societat Estamental: Model de societat característic de les edats Mitjana i
Moderna. Estructurada en estaments
1) Noblesa o Aristocràcia: de sang o cavalleresca, aprox. 2,5% de la
població.
2) Clergat o Església: Alt i Baix, Regular i Secular. Un 3% de la pobl.
3) Poble Pla, Estat Pla o Tercer Estat. Són la resta de la població  (burgesos
(empresaris i comerciants urbans), artesans, menestrals, pagesos
propietaris, pagesos sense terra, serfs de la gleva, sectors marginals,...
La noblesa i el clergat són considerats estaments privilegiats perquè no han de
pagar impostos i poden desempenyar càrrecs importants en lAdministració. El poble
pla o Tercer Estat queda fora de les estructures de poder i ha de sostenir, pagant
impostos, als altres dos estaments.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA IL·LUSTRACIÓ.
 La llum de la raó i el pensament il·lustrat.
Al llarg del s. XVIII van sorgir en molts països europeus noves idees que soposaven
a la forma dorganització de la societat (estamental) i al monopoli del saber per part
del clergat tradicional, que controlava les principals institucions educatives.
Des de finals s.XVII, Anglaterra i Escòcia compten amb destacats científics i
pensadors. A França, els filòsofs proclamen el seu desig dil·luminar a les persones
amb el saber aconseguit a través de lüs de la raó. És per això que es coneix aquest
període com el segle de les llums.
-Racionalisme i progrés humà.

nomes amb la raó es pot arribar al veritable coneixement.... Racionalisme . Això
contrasta radicalment amb la doctrina catòlica...... el saber procedeix de la fe i de
la revelació divina.
La raó no només serà el mètode per arribar al coneixement científic sino també la
norma que ha de guiar tota acció moral i social...... això pot subvertir tot lordre
polític i social de lAntic Règim.
La llum de la raó
En quant a la idea de progrés; mentre la cultura tradicional establia que la
societat era immutable i que tan sols la voluntat de Déu podia canviar les coses, els
pensadors il·lustrats començaren a defensar la idea de que la societat podia avançar
cap a una major felicitat, riquesa i justícia. La Humanitat podia i havia de
progressar.
el pensadors moderns (il·lustrats) van confiar en el poder de la raó i en el
valor del progrés.

El Moviment Il·lustrat. Es tracta dun corrent intelectual o moviment
cultural que apareix a lEuropa Occidental (Anglaterra, França, Holanda,...) i
sestendrà fins als territoris americans.
Els postulats més importants de la Il·lustració són:
1) Caràcter universal de la raó humana, que ha dexercir la crítica contra tot allò
que no pot ser sotmés al valor del pensament, fonamentat en lexperiència
(problemes amb lEsglésia).
2) Respecte per la Natura, davant la qual tots els éssers humans són iguals.
3) Exigència de que la felicitat pot i ha de ser aconseguida per totes les persones.
4) Creença en la necessitat dun progrés general de la humanitat (en la Hª,
costums, i formes de vida).
5) Tolerància religiosa. Idea de que es pot conviure en un mateix país encara que
es tinguin creences difernts.
6) Idees humanitàries que rebutgen la tortura, els càstics cruels i extremats i
propugnen la preocupació pels més pobres, pels nins i pels malalts.
Aquests principis van representar una absoluta novetat i van constituir la base de
moltes de les crítiques contra la societat de lantic règim.
-L´Enciclopèdia. A França, alguns il·lustrats com DAlembert, Diderot o
Rousseau van decidir recollir totes les seves idees en un diccionari raonat del saber de
lèpoca: LENCICLOPÈDIA, amb una doble funció: divulgativa i polèmica. Constava
de 17 volums de text i 11 dil·lustracions. En ella participaren tots els principals
pensadors francesos del moment.
Aquesta obra atacava els abusos de lAbsolutisme, criticava el poder de lEsglésia
i demanava la llibertat, la participació del poble en les decisions polítiques i la igualtat
de tots els homes davant la llei. Començà a publicar-se el 1751 i, amb dificultats, es
completà el 1764.
Els ideals de lEnciclopèdia arrelaren entre la burgesia, que veia en ella la defensa
dels valors digualtat i llibertat que lAbsolutisme impedia. També fou molt atacada
per lEsglésia.
2.3.- La preocupació pel saber i l educació.
Leducació fou una de les principals preocupacions dels il·lustrats. 
propugnaven una educació per a tots.
Els avenços de la ciència i les noves concepcions del saber foren millor acollides en
Societats, Escoles especials i Acadèmies
El Despotisme Il·lustrat. El pensament il·lustrat influeix en alguns
governants van pretendre adaptar i aplicar
determinats postulats de la Il·lustració en el terreny del progrés econòmic, leducació
o les millores en les condicions de vida dels habitants del seu territori.
Es configura així l´anomenat Despotisme Il·lustrat. Aquests reis, amb cert
esperit renovador i reformista van promoure la intervenció de lEstat en leconomia, la
sanitat o la beneficència; intentaren llevar leducació de les mans de lEsglésia
Aquests monarques nomenaran ministres il·lustrats, reorganitzaran
administrativament el territori i burocratitzaran lEstat amb tota una xarxa de
funcionaris amb lobjectiu de millorar ladministració. També modernitzaran la
Marina i lexèrcit. Els monarques més representatius del Despotisme Il·lustrat són:
Carles III de Borbó ( rei de Nàpols, 1734-1759; i rei dEspanya, 1759-1788); 
AUTORS MÉS IMPORTANTS DE LA IL·LUSTRACIÓ.
Isaac Newton (1642-1727) . Científic que desenvoluparà els fonaments de la física
moderna, assentant el model de lúnic tipus de coneixement que es considerarà vàlid:
el coneixement científic. Descobridor entre altres coses de la llei de la gravetat.
John Locke (1632-1704). Afirmà la necessitat de que tot tipus de coneixement
segur havia de trobar suport en lexperiència. Així mateix, desenvolupà una teoria del
govern i de la societat on eren fonamentals la tolerància i la defensa dun govern
parlamentari, amb la divisió en tres poders independents: executiu, legislatiu i
judicial.
Montesquieu (1689-1775). Aristòcrata francès que criticà labsolutisme. Va recollir
i divulgar les idees de Locke a la seva obra Els tres poders
mai han d estar controlats per les mateixes mans. També publicà Cartes Perses
(1721) entre altres obres.
Denis Diderot (1713-1784).

Jean-Jaques Rousseau (1712-1778).

Voltaire (François Marie Arouet) (1694-1778)

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
EL CAS BRITÀNIC (LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL S.S.)
Revolució= canvi brusc i sobtat.
Revolució Industrial = Canvi brusc i sobtat de caràcter econòmic. Procés
consistent en el pas dun sistema de producció artesanal a un altre dindustrial
(producció massiva).
-Comença a Gran Bretanya durant el segle XVIII i sestendrà,

-Es caracteritza per: 1- substitució de lhome per les màquines
2- substitució de lenergia animal per la mecànica
3- noves primeres matèries:
a) fonts denergia, el carbó mineral subst. la fusta.
b) mat. elaborables (cotó, ferro,..)
-Aquests canvis transformaran moltes coses:
- lorganització productiva (en sèrie).
- les relacions de treball (patrons/obrers)
- la localització dels centres de treball (fàbriques)
- la distribució de la població (ciutats).
Per què sorgeix la Rev. Industrial i per què ho fa a Gran Bretanya?
Factors que loriginen.
1- Sistema polític controlat per la burgesia.
2- Les transformacions de lagricultura britànica: noves lleis permeten les
enclosures i acaben amb els openfields.
Conseqüències: a) emigració cap a les ciutats (mà dobra barata: futurs
obrers industrials).
b) concentració de la terra ... mecanització ... increment de
la producció... permetrà alimentar una població creixent i generarà beneficis
que seran capital disponible per invertir en la indústria.
3- El creixement de la població
Gràcies a les millores en la higiene, medicina i producció daliments.
 la Revolució Industrial  proporciona mà
dobra barata i, al mateix temps, abundants consumidors 

4- Les innovacions tecnològiques (invents, màquines,...)
Indústria Tèxtil:
1733 llançadora volant (fabrica teles)
1769 water frame (màquina de filar) / màquina de vapor (de Watt)
1779 mule jenny ( més avançada)
1781 màquina de vapor perfeccionada (2ª màquina de Watt)
1785 teler mecànic (de Cartwright)
1789 teler mecànic a vapor.
Per a construir màquines es necessita molt de FERRO. Per això es desenvoluparà
la Indústria Siderúrgica , que suposa : - desenvolupament de la mineria del carbó
- mineria del ferro.
Laplicació de la màquina de vapor als transports dona lloc a laparició de:
a) El ferrocarril ...... desenvoluparà la ind. Siderúrgica (víes) i la
mineria del carbó (combustible).
b) El vaixell de vapor ..... i la mineria del
carbó.
Per tant, tots aquests factors promouen el desenvolupament de la Revolució
Industrial i, al mateix temps, es veuran potenciats per aquesta. Són, doncs, causa i
conseqüència.

CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
1.- Conseqüències econòmiques:
- El món industrial urbà substitueix al rural.
- Triomf del sistema econòmic capitalista.
- Creixement constant ( poblacional, de la producció, de les
rendes).
- Crisis cícliques (ja no descassetat sinó de superproducció).
2.- Conseqüències Socials:
- Profunda modificació de lestructura social .... societat de
classes
(grans desigualtats).
- Desenvolupament urbà sense precedents (barris obrers barris
Residencials.
- La nova vida urbana i el caràcter del treball (horaris, ritme)
provoquen la destrucció de les bases tradicionals de la vida
col·lectiva i familiar.
3.- Conseqüències polítiques:
- La burgesia arriba al poder, Estat Liberal Burgès (diferències
segons països).
- Les injustícies socials fan créixer el Moviment Obrer
(reivindicacions, lluita obrera).
- Imperialisme i colonialisme europeus.
4.- Conseqüències ideològiques:
- Nova mentalitat col·lectiva dominada per valors laics (benestar,
consumisme).
- Creixent fe en el progrés i la capacitat tècnica.
- En Literatura, Realisme i Novel·la Social.
- En Art; Rodin en escultura; Impressionisme en pintura.
En conclusió, els canvis afecten a tots els ordres de la vida. El més important:
Substitució duna societat agrària, estamental, absolutista i religiosa per una altra
dindustrial, urbana, classista, liberal i laica. Juntament amb les Revolucions
Burgeses crea les bases del món contemporani occidental.

El Socialisme Utòpic
Apareixen a la 1ª meitat del s.XIX. Primers teòrics del moviment obrer. Condemnen
la injustícia de la societat industrial però, en general, no són revolucionaris (excepte
Babeuf i Blanqui).
Creuen que es pot conviure amb el capitalisme, el qual desapareixeria al veure les
bondats del socialisme. Projectes de societats ideals que pretenien la igualtat social.
Els més importants exemples són.
-Charles Fourier, -Etienne Cabet, -Robert Owen, -Louis Blanc,
I daltres com Babeuf, Saint Simon o Blanqui, que consideren que la
igualtat només es podrà aconseguir per mitjà duna acció violenta duna
minoria amb una dictadura revolucionària.

Marxisme
Karl Marx i Friedrich Engels són els seus teòrics al publicar les obres: El Manifest
Comunista (1848) i El Capital (1867).
La teoria marxista es fonamenta en tres bases:
1- Anàlisi del passat. La lluita de classes (oprimits contra opressors) és el motor
de la Història.
2- Crítica del present. Analitza el funcionament del Sistema Capitalista.
Explotació, injustícia (plusvàlua) i tendència a la concentració del capital (les
empreses més fortes es menjaran a les més petites)... inevitable crisi final.
3- Projecte de futur. La societat comunista (igualitària) sassolirà a través de la
presa del poder polític per part dels treballadors. Els obrers han de destruir la
societat capitalista mitjançant la revolució i crear una nova societat sense
classes on la propietat de tot sigui de lEstat. Per arribar a aquesta situació
ideal primer hauria dhaver un període transitori de dictadura del proletariat.
Anarquisme
l´objectiu de la lluita col·lectiva és aconseguir la plena llibertat de lindividu.
A partir daquí, el pensament llibertari es va expressar a través de tendències
diverses que partien del rebuig a tota classe dautoritat i proposaven l anarquia com a
model de societat que es fonamentava en tres principis bàsics:
1- Exaltació de la llibertat individual en el marc de la solidaritat entre tots els
membres de la societat.
2-Crítica a la propietat privada i defensa de la propietat col·lectiva.
3-Oposició a tota organització jeràrquica, principalment a lEstat.
Des de 1880, lanarquisme es desglossarà en dos corrents: anarcocomunisme
(partidari de lacció directa) i anarcosindicalisme.

L´EXPANSIÓ COLONIAL: EL REPARTIMENT D´ÀFRICA.
A) LA CONQUESTA.
Requereix mitjans navals i terrestres. Superioritat tècnica aclaparadora i èxit malgrat les
dificultats naturals i la resistència, amb alguna excepció puntual (Khartum, Adua, Annual,
..) El manteniment de lordre es resol amb les tropes colonials.
B) LADMINISTRACIÓ COLONIAL
Organització del territori. Diverses modalitats:
1- Colònia dExplotació.
2- Colònia de Poblament.
3- Protectorat.
4- Concessions.
C) LEXPLOTACIÓ.
Laprofitament econòmic sistemàtic necessitava crear una infraestructura
(ferrocarrils, carreteres, ports,...) per expoliar el territori.
Les relacions entre colonitzadors i colonitzats no estan en pla digualtat. Sapoderen
de les primeres matèries i converteixen el territori en mercat exclusiu. Impedeixen la
industrialització i destrueixen lartesania preexistent (Ex.Índia).
D) EL REPARTIMENT DÀFRICA.
Al llarg del s.XIX exploració (Societats Científiques) a partir dels rius Níger, Nil,
Congo i Zambesi. El 1870 només control europeu duna estreta franja costanera,
però a partir de 1880 lactitud de les potències europees canviarà, i entre 1880 i
1902 tot el territori quedarà sota control colonial europeu excepte Etiòpia i Libèria.
Per evitar enfrontaments entre potències i respondre a les demandes alemanyes i
italianes es convoca la Conferència de Berlín (1884-85), que marcarà les línies
mestres de locupació:
1- Locupació de la costa dona dret a linterior.
2- Locupació efectiva dona dret, i no el simple descobriment.
3- La penetració en rius dona dret a tota la conca.
4- Lliure navegació del riu Congo.
La clau del predomini estarà en el control de la vall del Nil.

EL CRAC DE 1929 I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES
1.-LES CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA GRAN GUERRA
-8 milions de morts, -
la desena part de lequipament productiu europeu va quedar destruït
- discrepàncies sobre el pagament dels deutes (prèstecs entre aliats)
- tractats de Versalles: fortes indemnitzacions i canvis fronterers que influiran en
lintercanvi de mercaderies. Ex. Ferro de Lorena-carbó del Ruhr.
- sentiment dhumiliació dels alemanys.
2.- EL DECLIVI BRITÀNIC I LA SUPREMACÍA AMERICANA
Les conseqüències de la PGM van accelerar la supremacia dels EUA i laugment dels
desequilibris en el mercat internacional. Els EUA creixen molt més acceleradament.
3.-ELS ESTATS UNITS; DE LA PROSPERITAT A LA CRISI
- Els feliços anys vint.- Des de la PGM els EUA es converteixen en el primer
proveïdor mundial, substituint la Gran Bretanya. Superàvit creixent en la seva balança
comercial. Lexpansió americana es basava en una transformació productiva
profunda dominada per la innovació tècnica.
Així 1922-1929, llarga prosperitat, creixement anual
- Auge i crisi de la borsa .-
El 24 doctubre de 1929, dijous negre,
Caiguda fulminant del preu de les
accions. El dia 29 , el dimarts negre, la caiguda serà major, conseqüència de
lactitud dels bancs, que reclamen els préstecs. És el CRACK de 1929
3.- DE LA CRISI BORSARIA A LA GRAN DEPRESSIÓ
Els dos factors que més van influir en la recessió econòmica dels EUA seran la crisi
de liquiditat (ningú té diners per poder pagar, provocarà la fallida de molts bancs) i la
caiguda del consum ( els productes industrials no es venen i les fàbriques han de
tancar).
Latur es dispararà a partir de finals de 1929 i creixerà fins 1933. Això, i la
necessitat de vendre els stocks a qualsevol preu provocarà la deflació o caiguda dels
preus dels productes. És una crisi de subconsum.
EL FEIXISME I EL NAZISME
-Característiques de les ideologies feixistes (en general) de los dos.
El feixisme s.s. fou un moviment polític fundat a Itàlia per Benito Mussolini; però,
sestén a altres moviments contemporanis. Suposa una reacció violenta i autoritària
contra lexpansió de la democràcia i el socialisme. Les principals característiques
són:
1.- Tarannà autoritari i profundament antidemocràtic.
2.- Violència de lEstat per anul·lar qualsevol oposició.
3.- Rebuig del principi digualtat entre els ciutadans.
4.- Nega la sobirania popular i el sufragi. Rebuig del parlamentarisme.
5.- No tolera la separació de poders.
6.- Defensa la intervenció de lEstat en tots els àmbits de la vida pública i privada.
7.- Defensa lautarquia per a defensar la producció nacional.
8.- Exalta la figura del líder carismàtic, que concentra tots els poders. Mística
personal,
escenografia grandiloqüent,...
9.- Societat dominada per les èlits i els escollits, tota ella enquadrada dins les
organitzacions feixistes (partit, sindicat, org.juvenils, infantils, femenines, de
veterans,.)
Així es pretén superar les divisions socials i establir la unitat de la Nació.
10.- Per això, persecució dels partits i sindicats de classe (obrers). Sindicalisme
corporatiu vinculat a lEstat.
11.- Component racista (sobre tot en el nazisme). La raça és un factor aglutinador de
la nació. Tot això lligat a un fanàtic ultranacionalisme.
12.- En làmbit cultural és contrari al racionalisme, exaltant els elements irracionals de
la conducta humana (fanatisme, obediència cega).
13.- Per tant, cultura de la violència. Exalta la guerra (instrument de progrés històric) i
rebutja el pacifisme. Això, traslladat a les relacions internacionals dona lloc a una
gran agressivitat imperialista i expansionista (irredemptisme).
- La Itàlia feixista(1922-39). Greu crisi econòmica i social a la postguerra(1919-
22).En aquest context B.Mussolini funda els fasci di combattimento el 1919,
transformats en Partit Nacional Feixista el 1921. Vol un Estat fort, garant de la
propietat privada i una pol.exterior expansionista. Les bases feixistes seran els
malcontents socials i polítics.

Mussolini guanya unes
manipulades eleccions i instaura des de 1925 la Dictadura Feixista. Tots els poders a
Mussolini. Prohibició dels altres partits i sindicats. Consell Nacional de Corporacions.
El parlament dependrà del Gran Consell Feixista Control estricte de tota la societat,

- LAlemanya Nazi.
El nazisme és fundat a Múnic el 1919 (DAP), grup extremista antisistema. Des de
1921 Adolf Hitler lencapçala (NSDAP). Caràcter violent i paramilitar (SA, camises
brunes). Actuacions i parafernàlia semblant als feixistes italians (amenaces,
coaccions).
1923 Putsch de Múnic. Hitler a la presó, on escriu Mein Kampf(resum de la
seva ideologia). El 1925 Hitler crea les SS (milícia personal). Amb els efectes de la crisi
els nazis guanyen suport i vots, però també ho fan els comunistes. La por a una
revolució comunista fa que la burgesia aposte pels nazis. A les eleccions de 1932,
força més votada. El president Hindemburg nomena a Hitler canceller el 30 de gener
de 1933.
Hitler va retallant llibertats i prohibeix la premsa i les reunions dels opositors.
Actuació de les camises brunes. Convoca eleccions per al 5 de març, però el 27 de
febrer incendi del Reichstag (parlament). Aprofita per acusar i perseguir els
comunistes i guanya clarament les eleccions. Aconsegueix del nou parlament plens
poders per a 4 anys. Però a la mort de Hindemburg (agost 1934) Hitler és proclamat
führer del III Reich. Abans dabastar definitivament el poder absolut, Hitler fa una
depuració interna del partit nazi, nit dels ganivets llargs (30-6-1934), desapareixent
les SA de Rohm.
En pocs mesos, els nazis van transformar Alemanya en una fèrria dictadura amb un
fort component racista antisemita 
LA SEGONA GUERRA MUNDIAL I LA GUERRA FREDA.
A) LA SEGONA GUERRA MUNDIAL.

1.- CAUSES:
a) Tractat de Versalles (1918-1919). Injust, no reconciliació,
humiliació, ressentiment.
b) La crisi econòmica, Gran Depressió. Inestabilitats nacionals.
c) Auge dels feixismes EXPANSIONISME, Política de la força.
Ex.:Japó a Xina; Itàlia a Abissínia. Desafiament a la Soc. de Nacions.
d) Iniciativa nazi front a la feblesa de les democràcies (política
dapaivagament)
Política alemanya de fets consumats:
-1935, servei militar obligatori. Annexió del Sarre.
-1936, remilitarització de Renània; creació delEix Roma-Berlín-
(Tòquio) o Pacte Anti-Komintern. Intervenció en la G.Civil Esp.
-1938: març, Anschluss
setembre, Conferencia de Munich
octubre, annexió dels Sudets txecs.
-1939: 16 de març, annexió de Bohemia i Moràvia. Txec. desapareix.
23 de març, annexió de Memel (Lit.)
abril, Itàlia ocupa Albània; exigències alemanyes a Polònia
sobre Dantzig.
Agost, Pacte (secret) de No Agressió Alemanya-URSS.
1 de setembre, Invasió alemanya de Polònia. Comença la
SGM
e) L imperialisme Japonés. Mantxúria, Xina.
3.- CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA.
3.1) L impacte demogràfic.
50? Milions de morts (la meitat soviètics), 35 de ferits i 3 de desapareguts. La
meitat de les víctimes són civils (bombardejos, repressàlies, fam, exterminis,…)
3.2) L impacte econòmic.
Devastació a les zones de combat sobre tot a lEuropa oriental. També al Japó.
Als països neutrals i als EUA fort creixement econòmic. Intervencionisme
Estatal en la reconstrucció.
3.3) L impacte moral.
Trauma moral: camps dextermini, bomba atómica, bombardejos. Barbarie de
La civilització occidental? També els japonesos… Crims contra la
Humanitat
(judici de Nuremberg)
3.4) Les Conferències de Pau.
Des de 1941, Carta Atlántica (EUA-Gran Bretanya); 1943 Conferència de
Teheran (EUA,URSS i G.B.); feb.1945 Conferència de Ialta (els mateixos),
sacorda la partició i desnazificació dAlemanya, les noves fronteres
dEuropa,..);
juliol-agost de 1945, Conferència de Potsdam (matitzacions).
1946, Conferència de París, tractats de pau amb països menors.
3.5) La creació de lONU.
Necessitat de substituir la Societat de Nacions. Conferència de San
Francisco
(abril-juny 1945). 46 països fundadors. Objectius: manteniment de la pau i
seguretat internacionals, no ingerència en afers interns, dret
dautodeterminació
dels pobles. Assemblea General, Secretaria General, Consell de Seguretat.
També Consell Econòmic i social, UNICEF, UNESCO, Tribunal de lHaia.
B) LA POLÍTICA DE BLOCS. DE LA GUERRA DE COREA A LA DE VIETNAM.
Període 1947-63 tensió constant entre les dues grans potències surgides de la SGM:
els EUA i lURSS. És la lluita per lhegemonia mundial en tots els terrenys. No
sarribarà a un enfrontament directe per por a lholocaust nuclear. És la Guerra
Freda.
LA FORMACIÓ DELS BLOCS.
Després de la SGM acaba laliança antinazi entre els EUA i lURSS. Són sistemes
antagònics. Europa serà el marc de les primeres tensions.
- A lEuropa oriental ( ocupada per les tropes soviètiques ), instauració de
règims comunistes controlats per lURSS. Són les democràcies populars
controlades a travès del KOMINFORM. La Iugoslavia de Tito no accepta.
- A lEuropa occidental, els EUA financien la reconstrucció econòmica (Pla
Marshall, rebutjat per lURSS, 1947) i militar. Així es consolida la separació;
Churchill, 1946 teló dacer , creació el 1949 de la RFA i la RDA. Als EUA
comença la cacera de bruixes del senador McCarthy.
Els moments de més tensió seran:
- El bloqueig de Berlín.- Ciutat dividida en 4 zones docupació. El juny de 1948
els soviètics tanquen els accesos a Berlín occidental. Resposta americana: pont
aeri per abastir la ciutat. Gran tensió.
- La Guerra Civil de Grècia (1946-49).- Els comunistes ataquen des del nord
amb ajut soviètic, però seran derrotats amb suport dels EUA.
- Les amenaces soviètiques a Turquia (1946), per la restitució de territoris
(Kars). Els turcs no cediran (amb suport nordamericà).
LA GUERRA FREDA I ELS CONFLICTES LOCALITZATS
- De les unions econòmiques a les aliances militars.- Els blocs es consoliden i la
crisi de Berlín planteja la idea duna aliança militar defensiva entre els EUA i
els països capitalistes dEuropa Occidental enfront de lURSS. Així naixerà
lOTAN o NATO el 1949.
Però la cooperació militar venia precedida per la cooperació económica:
Pla Marshall, creació de lOCDE (Organització Europea de Cooperació Econòmica).
Desig de més col·laboració i darribar a una unió duanera. Així, el 1952 es crea la
CECA (comunitat Europea del carbó i de lacer), precedent de la CEE creada pel
Tractat de Roma el 1955.
La resposta del bloc comunista és crear el 1949 el COMECON (Consell
dajut mutu econòmic), de carácter autàrquic. La resposta a lOTAN serà el Pacte de
Varsovia (1955)
- La Guerra de Corea (1950-53).- Des de 1949, lURSS, potència nuclear. Ara,
perill dholocaust nuclear i, per això, equilibri del terror, que du a una frenètica
cursa darmaments. Contenció per la dissuació.
Avanç comunista a Àsia (nou escenari del conflicte). El 1949 triomf de la
revolució comunista a Xina (Mao Tse Tung).
Corea estava dividida pel paral.lel 38ºN en un règim comunista al nord i un de
capitalista al sud. El 1950 Corea del Nord envaeix Corea del Sud. Els EUA intervenen
amb el suport de lONU en ajut del sud, però també ho farà la Xina comunista a favor
del nord. Estancament del front; el 1953 armistici, frontera semblant a lanterior.
Per frenar el comunisme, els EUA ajudaran els nacionalistes xinesos a crear
Taiwan, i a França a Indoxina. També promouran aliances semblants a lOTAN amb
països de la zona (ANZUS, 1951; SEATO,..).
- LURSS postStalin i els conflictes dHongria i Suez.- 1953, mor Stalin. Revisió
de lstalinisme . Kruschev, nou dirigent de lURSS. Relativa liberalització, però
sense cedir terreny: 1956, Hongria, revolta popular anticomunista durament
reprimida.
El mateix 1956 Egipte nacionalitza el Canal de Suez. Intervenció militar franco
britànica amb ajut israelià, però les dues superpotències es posen dacord en
fer fora als europeus (el món és cosa de dos)
 LA GUERRA DE VIETNAM (1962-1975). El 1954 els francesos són derrotats i han
dabandonar Indoxina. Laos i Cambodja sindependitzen i Vietnam és dividit en dos
estats: Vietnam del Sud, capitalista i prooccidental i V. Del Nord, comunista. Des del
Nord es crea un moviment guerriller (Vietcong) per a la unificació del país. Els EUA
intervenen militarment per defensar el règim del Sud. Malgrat els massius
bombardejos nordamericans, les constants baixes entre les seves tropes i la corrupció
del règim del Sud posen lopinió pública nordamericana contra la guerra . La retirada
americana el 1975 determina la caiguda del Sud i la unificació de Vietnam sota un
règim comunista.
Front a aquesta derrota occidental, els països àrabs aliats de lURSS són vençuts
per Israel (aliat dels EUA) en les diverses Guerres Araboisraelianes (1948,1967 i
1973).

 LA DESCOLONITZACIÓ I EL TERCER MÓN.
A.- LA DESCOLONITZACIÓ.
Després de la SGM la major part de les colònies europees van assolir la seva
independencia. Essencialment entre 1945 i 1965. Causes comuns però importants
diferències en la forma daconseguir la independencia (pacífica o violentament).
1.-CAUSES DE LA DESCOLONITZACIÓ.
a) Lafebliment de les metròpolis.

b) La formació de lanticolonialisme.
c) Els moviments nacionalistes.
2.- EL PROCÉS DESCOLONITZADOR.
Amb moltes matitzacions distingim 2 models de descolonització:
-Model Britànic: Descolonització negociada i pacífica, amb algunes
matitzacions o excepcions (Índia, Xipre, Kènia, Palestina). Altres ex.:Congo Belga.
-Model Francès: Només amb violència saconsegueix la descolonització
(Indoxina, Algèria), amb excepcions: Àfrica negra. Altres ex. Desc. Portuguesa,
holandesa ).
a) Lemancipació de lÀsia.
b) La independencia de lÀfrica del Nord.
Els primers moviments revolucionaris i independentistes dÀfrica tenen lloc al nord,
amb una forta consciència nacional donada per la cultura àrab i islàmica; aquest
procés sestendrà després a lÀfrica subsahariana.
Aquests moviments es difonen ràpidament per tot el nord dÀfrica entre 1952 i
1956, amb la pretensió dindependència política i revolució social.
Comença per la revolta egípcia de 1952 de Nasser contra la monarquia. Gran
repercussió a tot el 3r món. Líbia obté la indep. el 1951, però el 1969 rev.republicana
(Gadafi). El 1956 lobtindran Sudan, prot.britànic; Marroc i Tunísia, prot.francesos.
El 1956 només quedava Algèria (FR.)per descolonitzar, però greu problema: Com que
hi viuen molts colons francesos és un departament, no una colònia. Violència armada
entre colons i nacionalistes àrabs (FNL), és la guerra dAlgèria . França haurà de
canviar la seva constitució. Indepèndencia el 1962. Més dun milió de fr.abandonaràn
Algèria (els pied noirs).
c) La descolonització de lÀfrica Negra.