Evolució i gèneres de la literatura infantil i juvenil

Transformacions socials i literatura infantil

La literatura més occidental està molt lligada a les transformacions que ocorren en una societat. Aquestes transformacions són:

• L'educació: Arriba a tothom i no només a les persones que s'ho poden permetre; quan passa això, els possibles lectors i el seu potencial augmenten.
• Legislació laboral: La prohibició del treball infantil, així com l'augment de l'edat de l'escolarització.
• L'administració: Va començar a aportar biblioteques públiques, que van passar a ser centres que promouen la lectura i els estudis.
• Sistema de transmissió: El canvi d'un aprenentatge memorístic a un de més significatiu, lligat a nous corrents ideològics i metodologies de treball amb els nins.

Tots aquests avanços permeten fer llibres amb més qualitat. Es creen premis literaris per promoure la producció i cada vegada hi ha més autors que hi dediquen esforç. Aquest canvi es produeix en la dècada dels 60 a causa de les transformacions socials, les noves investigacions, els corrents pedagògics i el dinamisme del camp editorial.

El gènere del realisme

El primer gènere que va sorgir va ser el realisme. Els relats realistes són aquells llibres que conten una història que podria haver passat dins d'un ambient real o possible. Podem diferenciar dos corrents:

1. Corrent idealista

Hi trobam històries de la vida quotidiana amb pocs conflictes i una voluntat constant dels personatges per solucionar-los. Els protagonistes solen ser nins respectuosos que segueixen les pautes dels adults. Sempre hi ha implícit un missatge positiu orientat cap als valors. Dins d'aquest gènere entrarien els llibres d'espies i de colles, com l'obra d'Enid Blyton amb El Club dels Cinc.

2. Corrent crític

És oposat a l'anterior. S'intenta fer arribar al nin la problemàtica social i humana que l'envolta, sense decoracions. Són llibres on sol aparèixer la solució del conflicte. El que nosaltres coneixem més és la problemàtica personal: llibres que parlen de problemes individuals que, en realitat, són problemes de la societat. Un exemple és l'autora Christine Nöstlinger amb Estimada Susi, estimat Paul.

El gènere de la fantasia

La fantasia és un gènere literari de ficció, generalment en forma de contes o relats curts, que crea un món imaginari al marge de la realitat amb elements com fades o màgia. Alguns autors i obres característics són:

• Bruno Bettelheim: Psicoanàlisi dels contes de fades.
• Gianni Rodari: Gramàtica de la fantasia.
• Mossèn Alcover: Referent de la nostra illa.
• J.R.R. Tolkien: El hòbbit o El Senyor dels Anells.

Aquest gènere comparteix característiques amb el fantasy clàssic i el món artúric. Avui dia s'han recuperat contes populars i rondalles com La flor romanial i L'amor de les tres taronges. També destaca la literatura de base folklòrica amb recopiladors com Perrault (La Caputxeta Vermella), Grimm (Blancaneu) i Andersen (La sireneta). Actualment, trobam àlbums fantàstics com El llibre que se sentia sol de Kate Bernheimer, on els conflictes es resolen mitjançant factors extrareals.

El realisme fantàstic

El realisme fantàstic és un corrent que inclou elements meravellosos o màgics no necessàriament lligats a la tradició popular. Sol dur implícita una crítica social des d'un punt de vista poètic o humorístic. Aquest corrent es dirigeix a un públic jove amb relats plens de somnis i l'absurd.

Exemples clau del realisme fantàstic

L'exemple més clar d'aquesta mescla és Lewis Carroll (1865) amb Alícia al país de les meravelles, o Carlo Collodi amb Les aventures de Pinotxo. Als anys 60, les transformacions socials donen fruit a una literatura plural i diversa. Un dels autors més rellevants és Roald Dahl, amb títols com Matilda o Charlie i la fàbrica de xocolata.

En l'àmbit dels àlbums il·lustrats per a infants de 0 a 8 anys, destaca la trilogia de Maurice Sendak: On viuen els monstres?, A l'altre costat i La cuina de nit, on es tracten temes com la disciplina i els límits dins d'un món oníric.