Evolució dels EUA, Guerra Freda i Estat del Benestar

Ciencias sociales12,16 KB

Evolució econòmica dels Estats Units

  1. Segona Guerra Mundial: Va constituir per als EUA una conjuntura econòmica molt favorable:
    • Augment del PIB.
    • Disminució dràstica de l'atur.
    • Absència de destruccions bèl·liques al seu territori continental.
  2. Postguerra: Davant l'augment sobtat de l'atur després del conflicte, el president Harry S. Truman va aplicar un programa basat en la construcció d'obres públiques i l'increment del dèficit pressupostari.
  3. Creixement i modernització: L'economia nord-americana va continuar creixent i modernitzant-se de manera sostinguda:
    • Increment continuat de la productivitat.
    • Creixement general de la renda per càpita.
    • Augment destacat del consum intern.
    • Nombroses facilitats creditícies que afavoriren el mercat immobiliari i l'adquisició de béns de consum.
  4. Innovació tecnològica: Una part clau d'aquest èxit econòmic fou deguda al gran esforç en recerca científica i innovació tècnica.
  5. Polítiques keynesianes: La política econòmica de les administracions demòcrates es va orientar a impulsar el creixement i consolidar la protecció social sota un marc clarament keynesià.
  6. Crisi dels anys 70: A principis d'aquesta dècada començaren a manifestar-se problemes estructurals:
    • L'augment de les importacions deteriorava greument la balança comercial.
    • El dèficit públic es disparà a causa de l'enorme despesa militar de la Guerra del Vietnam.
    • L'impacte de la pujada sobtada del preu del petroli l'any 1973.

Problemes socials als Estats Units

  1. Anticomunisme: Es convertí en un tret d'identitat nacional. En certes etapes va inspirar polítiques que vulneraren els drets fonamentals de la ciutadania. Un dels moments culminants fou la coneguda «caça de bruixes», campanya obsessiva contra qualsevol individu sospitós de simpatitzar amb el comunisme.
  2. Desigualtat racial:
    • La minoria negra havia romàs històricament marginada; als estats del Sud, la segregació racial continuava institucionalitzada.
    • A partir dels anys 50 va emergir un potent moviment cívic a favor de la igualtat de drets.
    • Un dels líders més destacats d'aquesta lluita pacífica fou el reverend Martin Luther King.
    • La culminació legal d'aquest procés no va arribar fins ben entrada la dècada dels 60.
  3. Desigualtat social: La persistent fractura econòmica i de classes constituïa el tercer gran problema de la societat nord-americana.
  4. Contracultura i mobilitzacions juvenils: La dècada dels 60 va destacar també per l'auge de les protestes socials:
    • El moviment pacifista i contracultural hippy.
    • L'emergència dels nous moviments per l'alliberament i els drets de la dona.

El lideratge dels EUA durant la Guerra Freda

Els Estats Units van assolir sense dificultats el lideratge del bloc occidental en acabar la Segona Guerra Mundial. La solidesa de la seva economia i la fortalesa del dòlar en foren els factors determinants:

  • El teixit industrial es va veure beneficiat per la reducció progressiva del proteccionisme mundial.
  • Elevat nivell d'inversió en recerca, desenvolupament i innovació tecnològica.
  • Consolidació i expansió de grans corporacions multinacionals.
  • Paper hegemònic en la contenció militar i ideològica durant la Guerra Freda.

Evolució de la política exterior nord-americana

  1. Intervencionisme global: Abandonament definitiu de la doctrina aïllacionista tradicional per adoptar un paper intervencionista a escala planetària.
  2. Presidència d'Eisenhower: L'administració republicana va estabilitzar la doctrina de dissuasió i contenció.
  3. Mandats de Kennedy i Johnson: L'intervencionisme es mantingué amb fermesa i fins i tot s'intensificà mitjançant una implicació militar directa a escala internacional.
  4. Presidència de Nixon: Va iniciar un replegament estratègic militar, sense interrompre el suport actiu a dictadures anticomunistes a l'Amèrica Llatina (com el cop d'estat de Pinochet a Xile o el suport a les juntes militars a l'Argentina).
  5. Mandat de Carter: El president demòcrata va aprofundir en la diplomàcia de distensió i en el respecte pels drets humans.
  6. Presidència de Reagan: Representà un gir contundent cap a una política exterior ferma, caracteritzada per la cursa armamentística i una pressió renovada sobre l'URSS.

La política dels EUA després de la Guerra Freda

L'any 1992 el demòcrata Bill Clinton guanyà les eleccions presidencials, centrant la seva acció en les reformes interiors del país:

  • Va patir el fracàs en la implementació de determinades mesures de caràcter social (com la reforma sanitària).
  • Va aconseguir èxits notables en el terreny econòmic, amb creixement i reducció del dèficit.
  • Defensà decididament l'obertura comercial i la globalització.
  • Treballà per mantenir el rol dels EUA com a única superpotència i líder indiscutit del sistema internacional.
  • Impulsà vies diplomàtiques i de diàleg per resoldre conflictes crònics arreu del món.
  • Va ordenar atacs selectius i puntuals contra el terrorisme islamista emergent.
  • Intervingué militarment a les guerres de Iugoslàvia per aturar la neteja ètnica i establir un alto el foc.
  • Col·laborà decisivament en el procés de pau a Irlanda del Nord per posar fi a la violència terrorista.

L'orientació exterior va canviar radicalment amb l'arribada del republicà George W. Bush (fill) i l'impacte dels atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001.

L'Estat del benestar i el model keynesià

  1. Concepte: Des dels anys 50, el progrés econòmic i social d'Europa occidental ha estat indissociable del desplegament de l'anomenat Estat del benestar.
  2. Drets bàsics garantits: Reconeixement universal del dret dels ciutadans a accedir a serveis públics bàsics:
    • Atenció sanitària universal.
    • Educació obligatòria i gratuïta.
    • Prestacions i subsidis per desocupació.
    • Pensions públiques de jubilació i invalidesa.
  3. Finalitat: Aquest conjunt de prestacions actua com un mecanisme essencial per a la cohesió social i la redistribució progressiva de la renda.

Bases del model econòmic keynesià

  • Proposta formulada per John Maynard Keynes per estructurar un capitalisme regulat, sustentat en l'estímul de la despesa pública.
  • Ferm protagonisme de l'Estat en la planificació i regulació econòmica.
  • Creació i manteniment d'empreses públiques estatals, fonamentalment en sectors industrials i de serveis considerats estratègics.
  • Redistribució efectiva de la riquesa a través d'una política fiscal progressiva on aporta més qui més té.
  • Paper arbitral de l'Estat com a garant de l'equilibri en el marc de les relacions laborals.
  • Consolidació d'una àmplia classe mitjana com a motor de l'estabilitat política i social.

La crisi del model i el gir neoliberal

Durant els anys 70 el sistema keynesià va entrar en col·lapse per múltiples factors:

  • Inestabilitat del sistema monetari internacional.
  • Impacte de la crisi energètica del petroli de 1973.
  • Disparada simultània de la inflació i de les xifres de desocupació (estanflació).
  • Reestructuració productiva derivada de la incorporació de noves tecnologies que van suprimir llocs de treball.

Davant la fallida del model de benestar tradicional, s'imposà una reorientació cap a polítiques d'inspiració neoliberal fonamentades en:

  • Reducció del pes i la intervenció estatal en els mercats.
  • Desregulació dels sectors financers i productius.
  • Privatització de companyies públiques amb la intenció d'incrementar la competitivitat.
  • Retallades substancials en les prestacions i en la despesa social pública.

Conceptes i vocabulari històric clau

  • Aranzel: Tribut establert per l'Estat sobre una mercaderia que travessa una frontera exterior.
  • GATT: Acord General sobre Aranzels i Comerç, signat el 1947 per 23 països per liberalitzar els intercanvis internacionals.
  • BM: Banc Mundial.
  • OECE: Organització Europea de Cooperació Econòmica.
  • Inflació: Increment generalitzat i sostingut dels preus que provoca la pèrdua de poder adquisitiu d'una moneda.
  • OPEP: Organització de Països Exportadors de Petroli.
  • Balança per compte corrent: Registre econòmic que recull les transaccions de béns, serveis, rendes i transferències entre un país i l'exterior.
  • Deflació: Descens generalitzat i perllongat en el temps del nivell dels preus.
  • Reconversió industrial: Procés d'adaptació tecnològica i modernització organitzativa de la indústria davant les transformacions del mercat.
  • Terciarització: Transformació econòmica per la qual el sector serveis passa a ocupar la posició predominant en ocupació i PIB.
  • Neoliberalisme: Corrent de pensament que defensa el lliure mercat absolut i la mínima intervenció de l'Estat en l'economia.
  • Acords de Bretton Woods: Marc financer internacional establert el 1944 per dissenyar l'ordre econòmic i monetari de postguerra.
  • Segregar: Marginar, apartar o discriminar col·lectius per motius ètnics, socials o econòmics.
  • Maccarthisme: Persecució ideològica i delació sistemàtica d'individus acusats de comunisme als EUA impulsada pel senador McCarthy.
  • CECA: Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, fundada per França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg.
  • Tractat de Roma: Acord constitutiu subscrit pels sis membres fundadors de la CECA l'any 1957.
  • CEE: Comunitat Econòmica Europea, destinada a crear un mercat comú i eliminar barreres comercials.
  • EFTA: Associació Europea de Lliure Comerç.
  • Europa dels Nou: Ampliació de la CEE que incorporà el Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.
  • Europa dels Quinze: Fase d'ampliació que inclogué Grècia, Espanya, Portugal, Àustria, Suècia i Finlàndia.
  • Tractat de Maastricht: Acord fonamental de 1992 per avançar cap a la integració monetària plena i establir la Unió Europea.
  • Estat del benestar: Sistema de consens que conjuga democràcia parlamentària, mercat capitalista i protecció social pública generalitzada.
  • Seguretat Nacional: Concepte d'estat que engloba la defensa militar, l'assistència sanitària integral i la protecció davant emergències extraordinàries.
  • Hippies: Moviment sociocultural, pacifista i llibertari originat als Estats Units durant la dècada dels 60.
  • Miracle japonès: Extraordinari i ràpid creixement de l'economia del Japó després de la devastació de la Segona Guerra Mundial.
  • Zaibatsus: Grans conglomerats corporatius d'origen familiar que van dominar la indústria i les finances japoneses fins al final de la Segona Guerra Mundial.
  • Dragons asiàtics: Economies d'industrialització ràpida a l'Àsia oriental: Taiwan, Corea del Sud, Singapur i Hong Kong.
  • Populismes: Formacions i corrents polítics articulats al voltant d'un líder carismàtic que promet reformes immediates per canalitzar el descontentament social.

Descargar

PDF Word HTML