Evolució del Teatre Català i Narrativa Modernista: Anàlisi Cronològica

Panorama del Teatre Català i Narrativa

Teatre Europeu i Nord-americà

• L'existencialisme: Sentit de la vida i l'experiència de les guerres.
• Teatre nord-americà: Perspectiva pessimista i crua.
• Teatre de l'absurd: L'ésser humà no actua per principis racionals.
• Teatre èpic.

Evolució del Teatre Català per Etapes

Abans de la Guerra Civil i Postguerra

Josep M. Sagarra va ser una figura clau. En el teatre de postguerra va crear un gènere anomenat poema dramàtic (obra Judit). El teatre després de la Guerra era un teatre dramàtic acostat al realisme. Era un teatre ric de vocabulari amb expressions populars (Exemple: La fortuna de Sílvia).

Durant la Dictadura

• Prohibició de representar obres de teatre en català.
• Nul·la influència de les noves tendències europees.
• La pervivència de fórmules conservadores de teatre.

Autors destacats: Llorenç Villalonga, Pere Capella i Llorenç Moya.

Després de la Dictadura

Aquesta etapa es caracteritza per la recuperació i l'experimentació:

• Grups Teatrals:
  • El Tricicle: Basat en la tècnica del mim.
  • El Comediants: Van introduir el teatre al carrer.
  • La Cubana: Estil paròdic i crític de les formes tradicionals del teatre popular.
• Autors: Alezander Ballester, Baltasar Porcel i Sergi Belbel.

Narrativa Modernista Balear

Salvador Galmés (1876-1951)

Salvador Galmés és el màxim exponent de la narrativa modernista a les Balears. Les seves obres més importants són La dida. Les característiques de la narrativa de Galmés són:

• Una visió tràgica de la ruralia.
• L'aprofundiment en la psicologia dels personatges.
• La influència del naturalisme i del costumisme.