L'evolució biològica: teories, mecanismes i proves

L'evolució biològica

L'evolució biològica és el procés de transformació de les espècies al llarg del temps.

Teories de l'evolució

Fixisme

Diu que les espècies han estat immutables des de la seva creació. Recolzava en la Gènesi i en els llibres sagrats. Acceptava el creacionisme, que explicava l'origen de les espècies com a creacions divines i que eren immutables.

Naturalista Carl von Linné va fer la classificació binominal de les espècies i va ser defensor del fixisme.

Georges Cuvier, pare de la paleontologia, va proposar la teoria del catastrofisme: en el passat havien existit espècies vives diferents de les actuals que s'havien mantingut sense canvis durant molt de temps i que es van extingir de manera sobtada després d'alguna catàstrofe natural.

Evolucionisme

Les espècies poden canviar i generar-ne de noves, fet provat per diverses teories (lamarckisme, darwinisme, teoria sintètica...).

Lamarckisme

Proposat per Antoine de Monet, cavaller de Lamarck, es basava en:

• Els organismes mostren una tendència cap a la complexitat.
• L'ús repetit d'un òrgan en produeix el desenvolupament: la funció crea l'òrgan i el seu desús la degeneració.
• Els caràcters adquirits són heretables: teoria de l'herència dels caràcters adquirits.

Naturalistes Darwin i Wallace

Van crear la teoria del darwinisme; tots dos van arribar a les mateixes conclusions: l'evolució és un procés obert sense un final determinat i l'únic. Al llibre L'origen de les espècies, Darwin proposa que l'origen de l'evolució de les espècies té lloc per selecció natural.

L'evolució per selecció natural o darwinisme

És el mecanisme pel qual les espècies canvien al llarg del temps.

• Entre els organismes s'hi dona una lluita per la supervivència.
• Entre els individus d'una mateixa població existeix variabilitat.
• El medi selecciona els organismes que estan més ben adaptats.

D'aquesta manera continuada i gradual les espècies van canviant.

Fonts de variabilitat

Mutacions

• Perjudicials: desavantatges per a la supervivència de l'individu o que provoquen la mort.
• Favorables: proporcionen avantatges, milloren la supervivència i la reproducció.
• Neutres: ni avantatges ni perjudicis; generen les variacions hereditàries.

Reproducció sexual

Com a font de variabilitat, genera variabilitat a causa de la recombinació gènica que té lloc durant la meiosi i la fecundació a l'atzar dels gàmetes.

Conceptes clau

• Pressió de selecció: són els factors que afecten de manera negativa la supervivència dels individus.
• Adaptació: procés que té lloc en les poblacions com a conseqüència de la pressió de selecció i de la selecció natural.

Proves de l'evolució

• Proves taxonòmiques: semblances entre individus que s'agrupen en espècies, i aquestes en gèneres, i aquests en famílies...
• Proves anatòmiques: estudi comparat de les estructures corporals dels organismes.
  • Òrgans homòlegs: mateixa estructura interna.
  • Òrgans anàlegs: mateixa funció en organismes diferents que tenen origen diferent.
  • Òrgans vestigials: la funció s'ha perdut o és rudimentària; tenien una funció destacada en espècies predecessores.
• Proves paleontològiques: estudi dels fòssils, els quals tenen certa similitud amb espècies actuals, i gràcies a això s'ha vist que les espècies han estat substituïdes per d'altres.
• Proves embrionàries: estudi comparat del desenvolupament embrionari de diferents animals. Els vertebrats s'assemblen en l'embrió, en la cua...
• Proves bioquímiques: comparació d'organismes diferents a nivell molecular; com més semblances d'àcids nucleics més parentiu evolutiu tindran.
• Proves biogeogràfiques: estudi de la distribució geogràfica de les espècies; en una àrea determinada els organismes tindran més similituds.
• Proves genètiques: similitud genètica entre diferents espècies; com més semblants, més gran és el parentiu.

El neodarwinisme o teoria sintètica de l'evolució

• Refusa el lamarckisme.
• La variabilitat genètica es deu a dos processos: la mutació i la combinació.
• La selecció natural actua sobre la variabilitat genètica.
• La selecció natural condueix a canvis en el conjunt dels al·lels d'una població.
• Evoluciona la població, no els individus.
• L'evolució té lloc de manera gradual: gradualisme.
• Perquè una població arribi a ser una espècie diferent d'una altra és indispensable l'aïllament entre elles.

Especiació

Especiació: procés que condueix a la formació d'una nova espècie a partir d'una altra ja existent. Perquè es produeixi l'especiació cal un aïllament reproductiu, que es produeix per l'aïllament geogràfic.

Hominids

Hominids: nosaltres. Els hominids formen l'ordre dels primats.

El bipedisme

Consisteix a caminar sobre els dos peus sense recolzar les mans a terra.

Canvis de primat a bípede

• Allargament de les extremitats inferiors respecte al tronc i a les superiors.
• Escurçament i eixamplament de la pelvis.
• Columna vertebral amb forma de S amb 4 corbes.
• Allargament del dit polze del peu i paral·lelisme dels dits.