L'Aigua i els Glúcids: Fonaments de la Bioquímica

L'aigua i la seva importància biològica

L'aigua és important per als éssers vius; és la proporció més alta en els organismes, però la quantitat depèn de l'espècie, l'edat i el tipus de teixit o òrgan. Consta d'un àtom d'oxigen i dos d'hidrogen units per enllaç covalent. L'electronegativitat de l'oxigen (O) és molt gran, per la qual cosa els parells d'electrons s'atrauen cap a ell amb força. Es genera una càrrega negativa feble on se situen els electrons no compartits. Té una geometria triangular de 104,5º.

L'electronegativitat baixa dels hidrògens (H) crea una asimetria elèctrica que provoca l'aparició de càrregues parcials oposades: la zona dels electrons no compartits de l'O és negativa i la de l'H és positiva, conferint-li un caràcter dipolar. La polaritat afavoreix la interacció entre molècules d'H2O; la zona amb càrrega elèctrica negativa d'una és atreta per la zona positiva d'una altra i s'estableix un enllaç o ponts d'hidrogen; per això és una substància molt cohesiva.

Propietats de l'aigua

• Estat líquid de l'aigua: L'elevada cohesió entre les molècules permet que l'aigua es mantingui líquida a temperatura ambient; actua com a vehicle de transport en els organismes o com a lubricant en estructures de moviment.
• Líquids incompressibles: L'elevada cohesió entre molècules permet que el seu volum no disminueixi encara que s'apliquin pressions molt fortes; això determina les deformacions citoplasmàtiques i permet que actuï com a esquelet hidrostàtic.
• Capil·laritat: La unió entre molècules d'aigua per enllaços d'hidrogen li confereix un grau de cohesió que, combinat amb l'adhesió a la superfície d'altres estructures, permet que pugui ascendir per conductes estrets, com la saba bruta pel xilema.

Els glúcids: Molècules orgàniques

Els glúcids són molècules orgàniques compostes per C, H i O. Tenen sabor dolç i són polialcohols amb un grup funcional.

Monosacàrids

Són sòlids cristal·lins, incolors, solubles en aigua i tenen sabor dolç i propietats reductores.

Classificació dels monosacàrids

Es classifiquen en: trioses, tetroses, pentoses i hexoses (glucosa, galactosa, fructosa).

Enllaç O-glucosídic

Aquesta unió es denomina condensació: interaccionen dos grups hidroxil de molècules distintes, s'allibera una molècula d'aigua i es produeix la unió de monosacàrids a través de l'oxigen d'un dels implicats.

Disacàrids

Són la unió de dos monosacàrids per enllaç O-glucosídic. Tenen poder reductor si els queda un carboni anomèric lliure; són solubles, incolors i amb sabor dolç (exemples: sacarosa, lactosa, maltosa, isomaltosa i celobiosa).

Polisacàrids