Pensament i Llenguatge: Relació i Influència

El Llenguatge: Sistema de Signes

El llenguatge és un sistema de signes que expressa idees. Per a Saussure, els signes lingüístics es componen per:

• Significant: expressió acústica o gràfica.
• Significat: concepte, representació mental.

Problema plantejat: Es pot pensar sense paraules, sense llenguatge? Pensament i llenguatge sempre van units?

Llenguatge Animal i Llenguatge Humà

La línia que separa el llenguatge animal i el llenguatge humà s'ha anat acurtant:

1. Tradicionalment, el llenguatge animal era considerat innat, i l'humà après. Però hi ha molts animals amb capacitat d'aprendre codis nous. D'altra banda, la capacitat d'aprendre un llenguatge és innata en els éssers humans.
2. Un altre tret distintiu atribuït a l'animal és el caràcter mimètic. Els elements de comunicació en els animals són sempre idèntics, estereotipats. A diferència dels animals, l'ésser humà té un sistema articulat.
3. Els lingüistes moderns consideren que el llenguatge simbòlic humà és irreductible a la comunicació animal. Mentre que l'animal és concret i situacional, l'humà és abstracte i simbòlic. La capacitat metalingüística és exclusiva de l'ésser humà.

Característiques del Llenguatge Humà

Localització del llenguatge al cervell: hemisferi esquerre. Existeixen àrees sensorials, motores i d'associació que participen en la tasca del llenguatge.

Capacitats adquirides al llarg del procés evolutiu:

1. Capacitat d'emetre sons amb contingut simbòlic, paraules amb un significat.
2. Capacitat de combinar les paraules per construir frases amb diferent significat.
3. Capacitat d'entendre el que diuen les paraules, desxifrar el missatge per descobrir el significat.

La Relació entre Pensament i Llenguatge

La qüestió de si el coneixement només pot tenir forma lingüística amaga la relació pragmàtica entre pensament i llenguatge. Respostes a aquesta qüestió:

1. Schopenhauer: els pensaments es dissolen en l'instant en què intentem passar-los a paraules.
2. Investigacions del pensament animal mostren que es pot pensar sense paraules, sense llenguatge.
3. Estudis de trastorns del llenguatge en éssers humans indiquen que, encara que es perdin capacitats lingüístiques, hi pot haver alguna forma de pensament. No obstant això, a mesura que els processos cognitius es fan més complexos i abstractes, el llenguatge apareix com l'instrument necessari.

El Pensament és Anterior al Llenguatge

Aristòtil va establir que el pensament és una activitat independent i prèvia al llenguatge. Piaget va estudiar les etapes de maduració infantils, concloent que primer s'adquireixen habilitats mentals i després es reflecteixen en el llenguatge. Per tant, hi hauria formes de pensament no lingüístiques que precedirien l'adquisició del llenguatge. El procés de maduració origina el llenguatge.

El Llenguatge és Anterior al Pensament

El pensament no seria res més que el reflex del llenguatge. Durant el procés d'aprenentatge, l'individu adquireix habilitats lingüístiques que l'ajuden a veure el món d'una manera determinada. No hi ha un món que es percebi objectivament. Aquesta posició es coneix com la tesi de Sapir-Whorf. La conseqüència més evident d'aquesta tesi és que aboca a un relativisme lingüístic, segons el qual cada llengua tindria una manera peculiar i intraduïble d'entendre el món. Aquesta postura planteja el problema d'explicar per què s'entenen persones que parlen llengües diferents.

Les Complexes Relacions entre Pensament i Llenguatge

Avui es parla de relació dialèctica entre el llenguatge i el pensament. Ambdós interaccionen i s'influeixen mútuament. La discussió clàssica entre empirisme i racionalisme ressorgeix en el debat:

• Empirisme: consideren decisius els factors externs provinents de l'entorn i el medi social. Hi ha pensament en el moment en què hi ha llenguatge. Per a Skinner, el pensament no és més que el llenguatge subvocal. Aprendre un llenguatge significa interioritzar les conductes lingüístiques de l'entorn.
• Racionalisme: s'admet l'existència d'universals lingüístics innats i estructures bàsiques amb què neixen tots els parlants. Chomsky afirma que l'adquisició de la llengua és una qüestió de maduració d'una capacitat lingüística innata. Tot parlant neix amb una gramàtica interioritzada. A partir de les idees de Chomsky i les ciències cognitives, el concepte de representació mental va adquirint importància.

El Gir Lingüístic en la Filosofia del Segle XX

Una de les característiques de la filosofia del segle XX és el gir lingüístic. Hi ha un fort corrent filosòfic que s'esforça a escometre els problemes de la filosofia a partir de l'anàlisi de l'expressió en el llenguatge natural. Així, la pregunta"què és el coneixement" es transforma en"què volem dir quan afirmem que coneixem alguna cosa".

1. La filosofia del llenguatge pretén establir les connexions del llenguatge amb la realitat. Positivistes i atomistes lògics pretenen que l'origen de molts problemes filosòfics es troba en les deficiències i imprecisions del llenguatge. Frege, Russell, Wittgenstein i Carnap aborden els problemes plantejats pels llenguatges naturals utilitzant la lògica formal.
2. Hi ha una línia més pragmàtica que té l'origen en la segona època de les obres de Wittgenstein i que intenta aplicar l'actitud crítica de la filosofia al llenguatge quotidià. Austin, Grice o Searle presten una atenció especial al component d'acció que el llenguatge implica.