La Consciència Humana: Estats Alterats, Cervell i Inconscient
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,2 KB
La Metamorfosi de la Consciència
Filòsofs, psicòlegs i neurocientífics han intentat comprendre la naturalesa de la consciència. La consciència normal en estat de vigília només és un dels modes en què la ment es manifesta. Estudiar els diferents estats de consciència suposa endinsar-nos en el misteri de la ment humana.
El Problema Cervell-Ment
El somni dels neuropsicòlegs és comprendre què és la ment. La neurociència investiga l'estructura i l'organització del cervell humà i dels processos mentals. Les principals teories sobre la relació cervell-ment són:
Dualisme
Els dualistes consideren que el cervell i la ment són dues entitats independents que poden interactuar o no, però que tenen característiques diferents:
- El cervell és material i espacial, es coneix per la percepció externa, però no té consciència.
- La ment és immaterial, només es pot captar per la percepció interna, i és on resideix la consciència.
Monisme
Els monistes rebutgen la divisió entre cervell i ment. La consciència no és més que el resultat del treball de les neurones organitzades. La ment depèn de l'activitat cerebral i no és una realitat independent, com afirma Francis Crick.
Emergentisme
Els emergentistes afirmen que allò mental emergeix dels processos fisiobiològics, però no s'hi redueix. La consciència emergeix de l'organització cerebral i és capaç de reactuar sobre el cervell i dirigir-ne els passos, segons considera Roger Sperry.
Què és la Consciència?
La consciència és una experiència subjectiva del coneixement d'un mateix i de la realitat. Està formada per les experiències del món exterior (imatges, sons, colors, etc.).
Com afirma el psicòleg William James, la consciència és un corrent o flux de coneixements, sempre canviant, que ens permet exercir un control voluntari i comunicar a altres els nostres estats mentals i emocionals.
La Hipnosi: Un Estat Alterat de la Consciència
La hipnosi és un estat alterat de la consciència caracteritzat per una reducció de l'atenció i un increment de la suggestió. Hi ha tres mètodes d'inducció hipnòtica:
Inducció Ràpida
Suposa una gran atenció del subjecte i només funciona amb persones molt suggestionables.
Inducció de Fixació
Es demana al subjecte que miri fixament un objecte. En centrar l'atenció en aquest aspecte, la resta dels estímuls deixa de ser rellevant.
Inducció amb Relaxació Progressiva
L'hipnotitzador repeteix verbalitzacions i suggestions que faciliten el cansament dels ulls, la relaxació i l'absència de temor. Així, el subjecte s'acosta a un estat hipnòtic més profund. Aquesta tècnica s'utilitza per tractar problemes d'estrès perquè incorpora la relaxació física i mental.
Drogues Psicoactives i Psicofarmacologia
Les drogues psicoactives són substàncies que actuen sobre el sistema nerviós central i afecten la percepció, els sentiments i la conducta. La psicofarmacologia és la ciència que investiga els efectes de les drogues en el cos i la conducta humana.
L'Inconscient Segons Sigmund Freud
Sigmund Freud va distingir tres estats de consciència: conscient, preconscient i inconscient. L'inconscient designa els continguts reprimits que no són presents en el camp de la consciència. Els seus trets principals són:
Absència de Lògica
No segueix les lleis lògiques ni el principi de no-contradicció.
Absència de Cronologia Temporal
L'inconscient no distingeix entre passat, present i futur.
No Opera amb Abstraccions
L'inconscient no opera amb conceptes o abstraccions, sinó que és concretista. L'abstracció és pròpia de la ment conscient.
És Primitiu i Ancestral
No presenta les subtils gradacions de la ment conscient.
Es Regeix pel Principi de Plaer
El funcionament mental de l'ésser humà es deu a pulsions biològiques inconscients.