Estructures sociomètriques i dinàmica de grups: guia completa

Estructures sociomètriques i dinàmica de grups

Les estructures sociomètriques reflecteixen la xarxa de relacions entre les persones d'un grup.

Sociograma: tècnica per descobrir la posició que cada persona ocupa dins d'un grup.

Estructures grupals

Estructura grupal: estructura de relacions que dona a cada membre una particularitat.

Estructures de poder: reflecteixen la posició de cada membre segons el grau d'autoritat.

Cohesió grupal

Cohesió grupal: indica en quina mesura el grup se sent unit.

Dos factors: interns (simpatia i afinitat) i externs (relació amb l'entorn).

La disgregació: efecte que fa que el grup es dispersi a causa de conflictes intensos.

Estratègies per afavorir la cohesió: crear un clima positiu, tenir clars els objectius, adaptació.

Treball en equip

Treball en equip: grups formats per persones en contacte directe i amb objectius comuns.

Eficàcia grupal: equips que accepten la tasca, tenen els objectius ben definits, no hi ha tensions, busquen solucions i s'autoavaluen amb crítiques constructives.

Tipus d'equips de treball:

• Permanents (supervisen tasques, són els directius i executius)
• Temporals (pretenen resoldre conflictes, dissenyar nous processos, o "ad hoc": creació d'un equip per dur a terme una tasca)

Etapes de formació de grups

1. Etapa d'orientació (inquietud, establir metes, evitar tensions, dinàmiques de presentació)
2. Etapa d'establiment de normes (crear normes sobre el comportament, establir rols, pot aparèixer l'aïllament)
3. Etapa d'eficiència i integració grupal (resoldre conflictes pel diàleg, prendre decisions per consens, sentiment d'identitat grupal, el grup és autònom)

Estructures de rols

Estructures de rols: funció que desenvolupa cada membre en un grup.

Tres tipus: centrat en la tasca, en conservar la cohesió, i els que obstaculitzen.

Lideratge

Lideratge: direcció (capacitat de coordinació i organització) i lideratge (capacitat de motivació). Qui tingui capacitat de les dues serà el líder.

Estils de lideratge

• Autoritari (decideix tot, distribueix tasques, confia poc en el grup, actitud de desprecio i sobreprotecció, poca cohesió)
• Democràtic (orienta i proposa objectius, escolta el grup, reparteix tasques, confia en el grup, estimula la participació, afavoreix la comunicació)
• Permissiu (es posa al seu aire, espera que el grup trobi solucions, crea confusió, el grup es disgrega)

Estils de lideratge actuals

• Coercitiu (clima negatiu, no flexible, autoritari)
• Orientatiu (clima positiu, compromís en objectius, feedback positiu, democràtic)
• Afiliatiu (positivament a la comunicació, democràtic)
• Participatiu (busca implicació dels membres, propicia els consensos, democràtic)
• Capacitador (ajuden a identificar els punts forts i febles, afavoreix la flexibilitat, democràtic)
• Imitatiu (obsessió per fer-ho millor i ràpid, no hi ha feedback, grup perdut sense el líder)

Teories de lideratge

Teories X i Y (McGregor, dues concepcions del tipus de treballador):

• Teoria X: negatiu, evita responsabilitats, repugnància cap al treball, autoritari.
• Teoria Y: positiu, li agrada el treball, vol assolir les metes, democràtic.

Graella gerencial (el directiu ha de fomentar actituds per a un treball efectiu. Es fa una graella amb dos paràmetres: interès per la producció (obtenció d'objectius) i interès per les persones (les relacions). L'estil d'avaluació es fa situant els paràmetres en un sistema de coordenades i dividint els eixos en 9 parts, sorgeix una graella de 81 enllaços, que són els estils de direcció.)

5 estils clau:

• 1.9: + interès per les persones i - per la producció
• 1.1: - interès per les persones i - per la producció
• 9.1: + interès per la producció i - per les persones
• 9.9: + interès per la producció i + per les persones
• 5.5: és el terme mig.

Lideratge situacional

Lideratge situacional: cada situació requereix un estil de lideratge. Es basa en la interacció entre la quantitat de direcció i de suport emocional del directiu i també del nivell de maduresa.

Tipus de maduresa: laboral (experiència) i psicològica (voluntat).

Nivells de maduresa:

• M1: laboral no sap / psicològica no vol (instructor)
• M2: laboral no sap / psicològica sí vol (persuasiu)
• M3: laboral sí sap / psicològica no vol (participatiu)
• M4: laboral sí sap / psicològica sí vol (delegador)

Les reunions

Les reunions: instruments de comunicació on els membres poden expressar les seves idees.

Passos a seguir

• Preparació: definir objectius, determinar assistents, concretar hora, lloc i dia, assenyalar tipus de reunió.
• Desenvolupament: recordar l'objectiu, donar pas a preguntes, evitar desviacions, sintetitzar punts.
• Conclusió: síntesi dels temes, extracció de conclusions, detallar els acords.

Tipus de reunions

Tipus de reunions: informatives, formatives, presa de decisions i creatives.