Estructures de mercat i competència: anàlisi i exemples

1. Quina relació hi ha entre el nombre d'empreses que operen en un mercat i els preus? Com menys empreses existeixen, més significativa és la influència que poden exercir sobre les condicions de venda, sobretot els preus. I viceversa.

2. Danone se centra principalment a mantenir la fidelitat dels seus clients perquè, com que són líders en els seus sectors, ja concentren a la majoria dels usuaris en els seus respectius mercats.

3. Ikea. Ens estem referint al fet que aquesta empresa és la que produeix més barat del sector, fins al punt que cap altra és capaç d'imitar-la. En conseqüència, és la líder del sector.

4. Exemples de diferenciació de producte:

• Central Lletera Asturiana: es diferencia per utilitzar llet asturiana de qualitat.
• Zara: destaca per la seva moda ràpida i dissenys actuals.
• Amazon: es diferencia per la seva gran varietat de productes i servei de lliurament ràpid.
• Rayo Vallecano: és únic com a club de futbol amb la seva pròpia història i seguidors.
• NCT: destaca a la música K-pop amb estils i membres específics.

5. Per què les empreses protegeixen legalment les marques amb les quals operen en el mercat? Les empreses protegeixen legalment les marques amb les quals operen en el mercat per operar en exclusiva amb elles, sense que altres empreses puguin aprofitar-se'n o beneficiar-se'n.

6. En algunes ocasions es veuen productes en televisió que no anuncien les seves marques. A quin tipus de mercat pertanyen? Pertanyen al mercat de competència perfecta. No anuncien les seves marques perquè no són rellevants per al consumidor, ja que aquest tipus de mercat és homogeni.

7. Per què a llarg termini no és possible aconseguir grans beneficis en un mercat de competència perfecta? En els mercats de competència perfecta, els beneficis tendeixen a desaparèixer a llarg termini perquè els processos de producció són fàcilment imitables i, al no existir barreres d'entrada o sortida, és molt alt el nombre de competidors.

8. Pot el venedor d'un mercat de competència monopolística variar el preu sense que repercuteixi de manera significativa sobre les vendes? Quin tipus d'elasticitat-preu correspon a aquest comportament? El venedor d'un mercat de competència monopolística té un cert marge per variar el preu sense que repercuteixi en gran manera en els seus ingressos, ja que l'elasticitat-preu de la demanda dels productes de la seva veta de mercat és relativament baixa.

9. Què entenem per col·lusió? Quina relació guarda aquest concepte amb el mercat oligopolista? La col·lusió o absència de competència es concreta aconseguint acords per fixar un preu, distribuir-se el mercat o limitar la producció, de manera que les empreses operen en la pràctica com si fossin un monopoli. L'absència de competència és típica en els mercats oligopolistes, les empreses participants dels quals operen d'aquesta manera per no veure reduïts els seus marges de beneficis.

10. Com ha d'estar configurat un mercat oligopolista perquè les empreses participants segueixin una estratègia de lideratge de preus? Perquè les empreses d'un mercat oligopolista segueixin una estratègia de lideratge de preus, ha d'existir una d'elles que ocupi una posició dominant respecte a les altres.

11. En què s'assembla i en què es diferencia una patent d'una concessió administrativa? Una patent és una forma de protecció legal mitjançant la qual es reconeix, a qui hagi realitzat un nou invent aplicable a la indústria, el dret a la seva explotació en exclusiva durant un temps determinat. Es diferencia en el fet que en una concessió administrativa és el sector públic qui posseeix el dret a produir un determinat bé o prestar un servei concret. S'assembla en la mesura que en tots dos casos protegeixen drets legals, uns de titularitat privada (en el cas de la patent) i els altres de titularitat pública (en el cas de la concessió).

12. L'Ajuntament de Barcelona adjudica a l'empresa Pàrquing SA la gestió dels aparcaments públics de la ciutat mitjançant un concurs públic. Vol dir que l'Ajuntament té en exclusiva el dret a regular els aparcaments en el seu consell mitjançant parquímetres o altres fórmules i que renova temporalment l'explotació d'aquest dret a Pàrquing SA a canvi d'un pagament i que es compleixin una sèrie de condicions que garanteixin el bon funcionament de l'activitat.

13. Exemples de productes o serveis a Espanya segons el tipus de mercat:

• Monopoli: el tabac, sistemes operatius per a ordinadors.
• Oligopoli: telèfons mòbils, transport aeri de viatgers, els refrescos de tònica, el petroli i televisió per streaming.
• Competència monopolística: automòbils, vi amb denominació Ribera del Duero, els llibres de text.
• Competència perfecta: taronges, joguines.

14. Raona si són vertaderes o falses les següents afirmacions:

1. Fals. Encara que en la competència perfecta cap venedor és capaç d'influir sobre el preu, no succeeix així en la competència monopolística.
2. Fals. A qui tracten d'anticipar-se les empreses en un mercat oligopolista és a la competència.
3. Veritable. Els drets d'autor protegeixen legalment a qui gaudeix dels mateixos, de manera que qualsevol reproducció o còpia, sense consentiment exprés, són il·legals.
4. Veritable. La no homogeneïtat fa referència al fet que uns certs productes presenten diferències respecte als seus competidors, però no per això són apreciades pels consumidors fins a constituir un factor de diferenciació.
5. Fals. Qui fixa el preu és el lliure joc de l'oferta i la demanda.

15. Forma frases coherents unint els següents elements:

• (a, 5)
• (b, 6)
• (c, 4)
• (d, 7)
• (e, 1)
• (f, 3)
• (g, 2)

16. Relaciona els següents titulars extrets amb els conceptes econòmics estudiats al llarg d'aquesta unitat.

1. Fidelització.
2. En aquest cas es refereix a una possible actuació sancionadora en el sector de les petrolieres per col·lusió o acords il·legals com repartir-se el mercat o pactar preus, per exemple.
3. Empresa pública monopolista en la qual assumeixen unilateralment la modificació de les condicions de venda del seu producte.