Estructura agrària i problemàtica ambiental a Espanya: guia completa

Estructura agrària i recursos d'Espanya

Estructura agrària: Tradicional: ocupació de mà d'obra nombrosa i treballadora, explotacions de manera extensiva amb un rendiment baix, i la producció destinada a l'autoconsum i al mercat interior. Actual: ocupació de població escassa i envellida amb un augment de les explotacions agràries, major intensificació i incorporació d'avenços tecnològics. Ens sembla que s'eleva el rendiment i la producció tendeix a la especialització i a la venda en un mercat més globalitzat i liberalitzat.

Població rural i transformacions

Població rural i transformacions A: la població ocupada en les activitats agràries és escassa, i l'envelliment rural és més acusat a l'interior peninsular. La causa principal és l'èxode rural entre el 1960 i el 1975, motivat per la mecanització i l'atracció exercida per la indústria i les ciutats, que van provocar el despoblament d'àrees rurals de muntanya i interior.B: les tendències demogràfiques que apunten des dels anys 90 són dobles: una continuïtat del descens demogràfic i de l'envelliment a les àrees rurals més desfavorides, i una certa recuperació i rejoveniment de les àrees rurals més dinàmiques.

Explotacions agràries i tenència

Explotacions agràries i transformacions: A: l'espai agrari s'organitza en parcel·les i explotacions agràries. Les parcel·les són terrenys amb uns límits precisos pertanyents a un propietari. Les explotacions són el conjunt de parcel·les treballades per un mateix productor agrari.B: les transformacions recents de les explotacions agràries afecten al seu tamany físic i al règim de tinença. El tamany físic de les explotacions tradicionalment es caracteritza per predomini dels valors extrems i escassetat de les dimensions mitjanes: la petita explotació menor de 10 ha: predominen minifundis tradicionals que generen baixos ingressos, i explotacions modernes hortofructícoles o de plàstic, més rendibles. La gran explotació major de 100 ha: predominen latifundis tradicionals amb un suposat desinterès del propietari, escassa inversió, cultiu extensiu, baixos rendiments i molts jornalers. El règim de tinença és el grau de domini sobre la terra, absolut en cas de propietat i limitat en els demés. En la tinença directa el propietari i l'explotador agrari són els mateixos, i en la indirecta el propietari cedeix l'explotació de la terra a una altra persona a canvi de collita (aparceria) o pagament (arrendament).

Tècnics i sistemes agraris

Tècnics i sistemes agraris i transformacions: s'han experimentat molts canvis des dels anys 60. Les transformacions tècniques han consistit en: la selecció de llavors i cultius transgènics o manipulats genèticament per incrementar el rendiment, el consum de pesticides i fertilitzants, especialment en regadius, i nova maquinària, encara que part d'ella està envellida donada la reducció del tamany d'explotacions i la escassa extensió del seu ús col·lectiu a través de l'empresa de serveis; per això es fomenta renovar les màquines per altres més eficaces i ecològiques. S'utilitzen diverses tècniques per superar els condicionants naturals: l'acolchado, els hivernacles i l'enarenado, que prepara el terreny amb una capa de fem i una altra inclinada d'arena; aquesta filtra la humitat i el fem la retén i la torna a les plantes, i el cultiu hidropònic. Les transformacions dels sistemes agraris han suposat una creixent intensificació de la producció i un augment del rendiment.

Paisatge agrari mediterrani

Paisatge agrari mediterrani: comprèn el litoral i prelitoral mediterrani, com la Vall del Guadalquivir i les Illes Balears. El medi físic presenta un relleu accidentat al litoral, planes al costat, muntanyes a l'àrea prelitoral i a la Vall del Guadalquivir extenses planes. Clima mediterrani amb precipitacions molt escasses a l'estiu. L'estructura agrària es caracteritza: La població abans nombrosa, avui reduïda per l'èxode rural. El poblament dispers tendeix a la concentració a les hortes litorals. Explotacions de tamany variable: a les zones de regadiu predomina el minifundi, en secà explotacions petites i mitjanes a València, Múrcia i Catalunya, i grans a Andalusia. Usos del sòl són agrícoles. Agricultura: clares diferències entre: Cultius de secà: s'estenen per les planes del Guadalquivir, zones muntanyoses o accidentades i l'interior mallorquí (cereals, vinya, olivera, ametller). De regadiu: molt afavorit pel clima, bons sòls i demanda interna. Dedicats a l'horticultura primerenca a l'aire lliure, precoç baix plàstic, fructícola mediterrània i fruites tropicals a Màlaga i Granada. Ramaderia: a Catalunya predomina el bovi i el porcí per la demanda urbana; l'ovina, als secans, i les reses braves, als aiguamolls del Guadalquivir. Explotació forestal: poca importància, excepte a Huelva on hi ha extensions d'eucaliptus.

El relleu, el clima, la vegetació i el sòl com a recursos

El relleu com a recurs: el relleu continental espanyol aporta recursos i guarda relació amb les activitats humanes: influeix en els assentaments, que busquen emplaçaments més favorables; intervé en l'activitat agrària, ja que les zones planes i baixes ofereixen millors condicions que les elevades; proporciona recursos minerals i energètics que varien en funció de l'antiguitat geològica; afecta les comunicacions: a la península la disposició perifèrica del relleu muntanyós dificulta les comunicacions entre la meseta i el litoral; les peculiaritats del relleu suposen un atractiu turístic (formacions volcàniques de Canàries); el relleu costaner resulta desfavorable per a la instal·lació de ports i per a recursos pesquers, en canvi, afavoreix l'activitat turística on existeixen platges.

El clima com a recurs: el clima influeix en la distribució de la població i en l'hàbitat: la població evita zones de climes adversos on les densitats demogràfiques són baixíssimes; el clima exerceix una notable influència en l'agricultura, pues els cultius requereixen unes condicions tèrmiques i pluviomètriques molt concretes; l'atmosfera aporta fonts d'energia renovables i netes com el vent, que genera electricitat en centrals eòliques; el clima intervé en activitats del sector terciari: el transport es veu perjudicat per fenòmens com les gelades.

La vegetació com a recurs: la vegetació és imprescindible per a la vida, ja que en la fotosíntesi absorbeix el CO2 de l'atmosfera i desprèn oxigen. A més: proporciona recursos com a aliments per a persones i animals, aporta matèries primeres per a indústries i subministra fonts d'energia; contribueix a la protecció i millora del medi ambient: redueix la contaminació atmosfèrica en fixar la pols a les seves fulles i en consumir CO2; actua com a pantalla contra el soroll; augmenta les disponibilitats hídriques en projectar ombra sobre les aigües, mitigant l'evaporació, etc.

El sòl com a recurs: el sòl influeix en diversos aspectes de l'activitat humana: El poblament: a preferència les àrees de sòls fèrtils, i la casa tradicional fa servir materials del entorn. Producció agrària: depèn de la fertilitat del sòl, que a Espanya és mediocre. Les infraestructures: resulten afectades per algunes característiques del sòl (construccions en sòl argilós).

Riscos naturals

Riscos naturals: són trets ambientals que amenacen el benestar o la vida humana per les conseqüències catastròfiques que poden produir. Els més freqüents són: geològics: procedeixen de l'interior de la Terra en forma de sismes i erupcions volcàniques, o de l'exterior com a moviments de vessant. Sismes: es deuen a la posició de la península a la zona de contacte entre les plaques africana i euroasiàtica, i per això amenacen sobretot el sud i sud-est peninsular. Erupcions volcàniques: es limita a les illes de La Palma, El Hierro, Tenerife i Lanzarote. Moviments de vessant: ràpids desplaçaments de grans masses de terra o de roca per una vessant. Poden ser: Esllavissades: pròpies de regions humides amb fortes pendents cobertes de herbes i prats que no subjecten suficientment el sòl saturat per les pluges; Despreniments: ocorren en vessants en la cimera de les quals hi ha hagut ruptures de roques. Climàtics: els més freqüents són: Les inundacions: motivades per intenses precipitacions caigudes en poc temps o per la ràpida fusió de la neu. Les sequeres: dèficits pluviomètrics temporals i prolongats respecte a les precipitacions mitjanes d'un territori, sobretot en el sud i sud-est peninsular. Altres riscos són la calamarsa, les tempestes, les glades, els temporals de neu i les onades de calor.

Ajuts i polítiques agràries

FEAGA: Fons Europeu Agrícola de Garantia: finança les intervencions destinades a la regulació dels mercats agraris, les restitucions a l'exportació, les ajudes directes als agricultors i ramaders, la promoció dels productes agraris europeus a l'interior i a l'exterior de la Unió, i les ajudes a la reestructuració i diversificació de la producció.

FEADER: noves iniciatives de desenvolupament rural centrades en el desenvolupament integral de l'espai natural.

PAC: Política Agrària Comunitària.

UDE: unitat de dimensió econòmica, mitjançant la qual es mesura la rendibilitat (capacitat de generar ingressos) de les explotacions agràries. Establerta per la UE i recollida per l'INE, determina que una UDE = 1.200 euros.

Alteració del relleu, contaminació i problemes ambientals

Alteració del relleu: Causes: resulta alterat per les activitats extractives de mines i canteres, i per la construcció d'infraestructures; està sotmès a forts alteracions (erosió marina, pressió urbanística, desaparició de platges). Conseqüències: destrucció de relleus o creació d'altres artificials amb productes dels abocadors, gran impacte visual i pèrdua de valor econòmic i d'oci. Solucions: recuperar espais degradats i estudiar l'impacte ambiental d'infraestructures de transport. Actituds: no llançar escombraries.

Contaminació atmosfèrica: Causes: contaminants emesos per centrals tèrmiques, indústries, automòbils i altres transports, calefaccions, incendis i erupcions. Conseqüències: La pluja àcida (que altera aigües, vegetació, sòls i edificis): precipitació amb un grau d'acidesa superior a la normal, es produeix quan les emissions de diòxid de sofre i òxid de nitrogen es barregen amb el vapor d'aigua contingut a l'aire i es transformen en solucions àcides que cauen a la superfície terrestre amb l'aigua de pluja; la capa d'ozó, la disminució de la qual augmenta el càncer de pell i les cataractes; la campana de contaminació urbana, que agreuja les malalties respiratòries i cardíaques; l'efecte hivernacle, causant del canvi climàtic. Solucions: Conveni de Ginebra, en el qual cal reduir per al 2012 les emissions de sofre un 65% i d'òxid de nitrogen un 41%, i complir la normativa de la UE del 2000; estacions de vigilància de la capa d'ozó, acord de la UE (Protocol de Montreal), ús del transport col·lectiu, estalvi energètic per complir els límits de concentració de partícules establerts per la UE, assignació de quotes d'emissió de gasos amb efecte hivernacle, i foment de les energies renovables. Actituds: compra de cotxes ecològics.

Contaminació acústica: Causes: trànsit, indústria, establiments urbans. Conseqüències: trastorns físics i psicològics: fatiga auditiva, sordesa, hipertensió, cansament, insomni. Solució: llei del soroll.

Problemes de l'aigua: Causes: A) quant a la sobreexplotació de l'aigua: augment del consum per usos agrícoles, urbans i industrials; B) contaminació: excés d'abocaments. Conseqüències: A) el cabal dels rius disminueix per davall del nivell ecològic, i els humedals i aqüífers corren risc de dessecació o salinització. B) pèrdua de qualitat de l'aigua que afecta negativament els ecosistemes aquàtics i el seu ús humà. Solucions: A) estalvi d'aigua, millora dels regadius, reparació de fuites i reutilització d'aigua depurada per regar. B) xarxes automàtiques d'informació i alerta sobre la qualitat de les aigües superficials i subterrànies, construcció de depuradores i millora de les instal·lacions existents. Actituds: dutxar-se en lloc de banyar-se.

Problemes de la vegetació: Causes: A) danys en els boscos: causes naturals com a altes temperatures, dèficits hídrics, plagues, contaminació atmosfèrica; B) alteració: substitució d'espècies autòctones per altres d'elevat rendiment econòmic; C) deforestació: talls destinats a obtenir terres per cultivar, pastures, indústries i incendis. Conseqüències: A) defoliació i decoloració dels arbres. B) el sòl es modifica negativament. C) increment de l'erosió del sòl, emissions de CO2, pèrdua de biodiversitat i de valor estètic i econòmic del paisatge. Solucions: A) xarxa europea de seguiment de danys en els boscos i programes de lluita contra plagues. B) repoblació amb espècies autòctones. C) mesures per adoptar una gestió sostenible i per evitar incendis.

Problemes del sòl, residus i biodiversitat

Problema del sòl: contaminació: Causes: abocaments industrials i urbans, ús abusiu de fertilitzants químics. Conseqüències: sòl adquireix característiques tòxiques que perjudiquen la producció agrària i el valor del terreny. Solució: pla nacional de recuperació de sòls contaminats.

Erosió: fenomen natural que s've accentuat per les acusades pendents, l'aridesa i el caràcter torrencial de les precipitacions. Causes: la desforestació i alguns pràctiques agrícoles com el cultiu sense descans suficient del sòl. Conseqüències: desertificació o destrucció de la capa fèrtil de la terra. Solució: estacions de seguiment de l'erosió i la desertificació; es promou la reforestació.

Residus sòlids urbans (RSU): Causes: són un impacte mediambiental destacat, ja que molts residus no són biodegradables. Conseqüències: a les perifèries de les ciutats existeixen abocadors incontrolats que originen problemes sanitaris i contaminen el sòl i l'aigua. Solució: el Pla Nacional de Residus planteja aquests objectius: les 3 erres (reduir, reutilitzar i reciclar), la valoració dels residus i la seguretat de l'abocament. Actituds: recicla, apaga les coses que no uses.

Reducció de la biodiversitat: Causes: alteració dels hàbitats naturals, la seva fragmentació mitjançant infraestructures de transport, o la selecció genètica duta a terme per l'agricultura i la ramaderia a favor d'espècies més rendibles. Conseqüències: algunes espècies es troben amenaçades i en perill d'extinció. Solució: catàleg nacional d'espècies amenaçades amb la finalitat de protegir-les i adoptar mesures per salvaguardar els seus ecosistemes.