Esterificació i saponificació: reaccions i tipus de lípids

BiologíaActualizado el 150,36 KB

Resumen

El document explica les reaccions d'esterificació i saponificació i classifica els lípids en saponificables i insaponificables. Es detallen els acilglicèrids, els cèrids, els fosfolípids, els glicoesfingolípids i els terpens, esteroides i prostaglandines. Serveix per entendre la estructura i la funció bàsica de cada grup.

Puntos clave

  • L'esterificació és la reacció d'un àcid gras amb un alcohol que dóna un èster i aigua, i és reversible (hidròlisi).
  • La saponificació és la reacció d'un àcid gras amb una base forta (NaOH o KOH) que produeix una sal d'àcid gras, anomenada sabó.
  • Els acilglicèrids són els lípids més abundants i estan formats per glicerol esterificat amb un, dos o tres àcids grassos.
  • Els cèrids són èsters d'àcids grassos de cadena llarga amb alcohols també de cadena llarga, sòlids i totalment insolubles en aigua.
  • Els fosfolípids són les molècules més abundants de la membrana plasmàtica i són lípids amfipàtics.
  • Els lípids insaponificables no tenen enllaços èster ni formen sabons, e inclouen els isoprenoides o terpens, els esteroides i les prostaglandines.

Ponte a prueba

Esterificació

Reacció d'un àcid gras amb un alcohol per donar un èster i aigua. És reversible (hidròlisi).

AgJzpBpwIDWsAAAAAElFTkSuQmCC

Saponificació

Reacció d'un àcid gras amb una base forta (NaOH o KOH) que dóna lloc a una sal d'àcid gras, anomenada sabó.

ZqeU2UKtMP1_nrl_eCazdzU01chAyOaNZR4M7XTmzzrew3is3gJDCoKRgnwaX2RpIn2Aj7GgftG2jBg4b7NdjlvSpwgKeJeFCwEkBQpxJaZL4SW1JrtKlJvWeskwkqEk0q1RXMxHYreQ_-M8y6fjry20UDDPzD6sbtihUUQXCwUS-B2jGrQdqH9p06PtWwmf=nw

Acilglicèrids

- Són els més abundants.

- Formats per l'alcohol glicerol, que s'esterifica amb un, dos o tres àcids grassos.

- Són insolubles en aigua.

- Baixa densitat (suren en l'aigua).

  • Monoacilglicèrids: un àcid gras.

  • Diacilglicèrids: dos àcids grassos.

  • Triacilglicèrids: tres àcids grassos.

Cèrids o Ceres

Són èsters d'àcids grassos de cadena llarga amb alcohols també de cadena llarga.

ZKvIAhvEcMdaeMDhsgD_dP3lC9DNtzYqHJn-94umn8ezz13wIxMQiadF8Ai_ZQvHnbpYk6XYMFYydhXpZmU86oXRnXtML3RD4i7NZ8U7dPZrtVYLMHtD8LPy4gXivj-Fhy6lgtjaQHHD1cjaZyy8D07z7BwXLMeGXpMG6pg566faI-q-NEwIxpc5l6Gk__jV=nw

Són sòlides i dures a temperatura ambient, degut a les llargues cadenes hidrocarbonades que les formen. Són totalment insolubles en aigua pel seu marcat caràcter lipòfil.

nn39MTU3FxIsss729vaOjg8FgiLniK7xfdXV1DAaj1w1QnZ2dTU1Nmpqa4nv8AAAA3h7k2sGzfPnysrKylJQUJSWlTZs2paamlpSUiOmYAgAA+DD8H9biUTiSiBHNAAAAAElFTkSuQmCC

Lípids Saponificables (Lípids Complexos)

Formats per: àcids grassos, alcohol i un tercer tipus de molècula.

A més de C, H i O poden contenir també N, P i S.

També s'anomenen lípids de membrana o lípids amfipàtics.

Hi ha dos grups:

dSfmfRzLKO0T6h18uYSlgYFovXXNAlD0VnNWes30coiL-URW_e7k2Kd_TcIMzAG2iMKTD0CNpiwsLIcyBLspw6xpof4yMKZkI47qUAlsxWtv7oFhKm_zxKHV7wO5rqRVGBjVkl21j8bCpBQ7yVfkTlO8xYA3oORQKW6M-Pt_yFvUhqs7yyGqnSjjP7NvFlEV=nw

Fosfolípids

Són les molècules més abundants de la membrana plasmàtica.

Estan formats per dos àcids grassos (un saturat i un insaturat) esterificats a una molècula de glicerol a la qual s'uneix per enllaç fosfoèster un àcid fosfòric.

Generalment a l'àcid fosfòric se li uneix un altre alcohol (sovint un aminoalcohol).

dJfyOic7n9LDsORDeU2jOi7SClfoBXp2QCenG_GHT0sRa2GGzNsUjcRh0K1lsmSAFz9J0_R28jNr-SswESeSwIHt-qofaVs8S0ufWIenGCc1lCNLebRQwj6nhjAs3ZLygh4SORGWUdYlR3xhmeiB5m8YgXfDikK7Jlv2Kf75E8HUu_d49VZ_Wbqok3jiRvR0=nw

Fosfatidiletanolamina (o cefalina): abundant al cervell

Fosfatidilcolina (o lecitina): abundant al fetge, cervell i rovell d'ou.

Fosfatidilserina: abundant a la cara interna de la membrana plasmàtica.

0VFfVIUTX-vH6i8tfCjWrdhB64zIsB7iP2q2jIkF6NeDrNI5_YrfF1tuoLHeK3OKCsuOvEtBpBkxKBghASzzxVAyQm4yMMlLsVVwcFkhtwnf_7Gqd3W33Sd_eze4Jkqj1MiwBrI1PD2pOYmyjJvCoXsJ2-5sx_l4iSu6NPlDYk7eckWfWOcJ9JBDH_wlRDhY=nw

El de arriba = Àcid fosfatídic

El de abajo = Fosfatidilcolina (lecitina)

eagwaf1OHNXzDgvLAziV6HiTRfysAPlVj3rJtBNaUlnNj_qRJB4_vaOdAqJd_vYCVhJ4MhTulnpSPwKUtNMIZcVo3tQIriZOmBx--ekyB0QZJyzTuWit5F1uJyc6qyeP7dFSWMqZSJEJ8xIxvDRkDPdauAX0J0ccCZK_gl3z5XtFKK_cM5e90x7GDnu3aUOZ=nw

El de arriba = Fosfatidiletanolamina (cefalina)

El de abajo = Fosfatidilserina

Fosfoesfingolípids

Estan formats per un àcid gras unit a una molècula d'esfingosina a la qual s'uneix per enllaç fosfoèster un àcid fosfòric i un aminoalcohol.

CSDplV8hsIAzK0nDUyIajkDpHMVk3O6ZKIBn-J83hjZIDw7KT9HMCUIAo_GJJZ3Js8BITd0b38S4tSZ4jWR9cG5uSsZBfFEE4g5TcER7dq4LJv_YfERTwnPUhtrHK5f9wVIoEElzQgYpfQme-BTVggS2Rfa5-fA_ldpqcU_bmjVyfjoVsBADqW1A17YYfgKr=nw

Glicoesfingolípids

Estan formats per un àcid gras unit a una molècula d'esfingosina a la qual s'uneix un glúcid.

VOSdu4_1_vmCPiPmfc5oCK9sQkaEpJP7GmMLilCcWr0K441rTT_MnWKLib95N4f1HN00P1RA6UHpJrGR7CL9Mzi9BYJh8zsAevpvKHX-68Nt-yiquj4tw3IVq5eIcop0einUu4DJngOotoBKc8GtvRjK_RFu2h-fR07H2PbiEcdPplXloqvFZP3TT5-n4vVF=nw

Els glicoesfingolípids es troben a la cara externa de la membrana plasmàtica de totes les cèl·lules on fan la funció de receptors de molècules externes. Són especialment abundants a les neurones del cervell. En els botons sinàptics del sistema nerviós actuen com a receptors de neurotransmissors.

Cerebròsids: El glúcid és un monosacàrid (galactosa o glucosa).

Gangliòsids. El glúcid és un oligosacàrid complex.

Lípids Insaponificables

No tenen enllaços èster.

No formen sabons.

No hi ha àcids grassos en la seva composició.

Hi ha tres tipus:

  • Isoprenoides o terpens.

  • Esteroides.

  • Prostaglandines

    ISOPRENOIDES O TERPENOIDES

    Es formen per la unió de molècules d'isoprè (2-metil-1,3-butanodiè)

nijInI01C7-6rU1TqDZ7J6_6S3IlZPCaHyn-opxHuK_d4qcnxVdBhS7zZuEf1Wj4g_00AKwKq2emK7BDa8y0XFoi1OBGz0BPntTX6vZ6jTICvz07K0kRxRgtu6N41_WGYifSNxmMoDyIe7kTAf6NsnYmP4I6THh-AH60ChSa1v7mmzLWK-I54pUQS4oedduc=nw

ESTEROLS (OH al C3)

HORMONES ESTEROÏDALS (C=O AL C3)

Colesterol

Àcids biliars

Vitamina D

Estradiol

Hormones suprarenals

Hormones sexuals

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Què és la saponificació?

És la reacció d'un àcid gras amb una base forta, com el NaOH o el KOH, que dóna lloc a una sal d'àcid gras anomenada sabó.

Quina diferència hi ha entre un monoacilglicèrid i un triacilglicèrid?

El monoacilglicèrid té un sol àcid gras esterificat al glicerol, mentre que el triacilglicèrid en té tres.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Què obté una esterificació entre un àcid gras i un alcohol?
2. Quin és el producte de la saponificació?
3. Quants àcids grassos té un diacilglicèrid?
4. Per què els cèrids són sòlids i dures a temperatura ambient?
5. On es troben els glicoesfingolípids?
6. Quina molècula es fa servir com a base dels isoprenoides?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.